Llepissós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Parablennius sanguinolentus)
Infotaula d'ésser viuLlepissós
Parablennius sanguinolentus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185193 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaBlenniidae
GènereParablennius
EspècieParablennius sanguinolentus Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1814
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius palmicornis (Valenciennes, 1836)
  • Blennius pholis (non Linnaeus, 1758)
  • Blennius sanguinolentus (Pallas, 1814)

El llepissós o bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
  • El cos és allargat, més alt a la part anterior que a la part posterior.
  • La zona ventral és molt ampla.
  • La pell és mucosa i hi manquen les escates.
  • El cap és curt, alt i una mica ample.
  • Els tentacles supraorbitaris són curts i es troben ramificats en forma de digitacions.
  • La boca és petita i conté nombroses canines.
  • L'aleta dorsal manté la mateixa alçada en els dos tipus de radis. Les pèlviques, atrofiades, se situen per davant de les pectorals.
  • És de color marró fosc amb tons verds, grocs i grisos. Presenta taques negres per tot el cos. Té una taca negra en els primers radis de la dorsal. Durant el període reproductor prenen una tonalitat negrenca.[2][3]

Reproducció[modifica]

És ovípar i la reproducció té lloc entre abril i juliol. Els ous són demersals i adhesius. El mascle vigila la posta de diverses femelles (hi ha entre 3.000 i 12.000 ous). La larva és pelàgica.[4]

Alimentació[modifica]

Menja algues i petits invertebrats (crustacis i poliquets).[5]

Hàbitat[modifica]

Com els altres blènnids, és bentònic. Apareix en aigües molt litorals, fins als 2 m de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de la desembocadura del riu Loira (França) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra.[2]

Costums[modifica]

És més actiu al capvespre.[7]

Observacions[modifica]

Tolera la contaminació que hi ha a l'interior dels ports.[7]

Referències[modifica]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  4. Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  5. Astur Natura (castellà)
  6. Institute of Biology of the Southern Seas[Enllaç no actiu] (anglès)
  7. 7,0 7,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 249.

Bibliografia[modifica]

  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
  • Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  • Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov (1997). An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Zander, C.D. 1986 Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, França.

Enllaços externs[modifica]