Paracels

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paracels, per Van Scorel

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,[nota 1] conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre de 1493Salzburg, 24 de setembre de 1541), fou un metge, alquimista i astròleg.[1] Es trià el pseudònim de 'Paracels' (Paracelsus, en llatí) que significa "superior a Cels", un metge romà del segle I, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb què es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran mesura a que la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.[2]

La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galé, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels fluids corporals (humors) i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebatí aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos els quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava contra la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.

Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Einsiedeln (Suïssa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era suïssa on s'educà i durant la seva joventut treballà a les mines com analista. Començà els seus estudis als disset anys a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es doctorà a la Universitat de Ferrara.

Les seues investigacions s'abocaren sobretot al camp de la mineralogia. Viatjà sovint en busca del coneixement de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme 'sinovial'; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions.[3] A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll entre altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri.[4] També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines.[5]

El que li importava en primer lloc era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'home com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'Ascendent astrològic. Per a ell la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i la virtut.[2]

Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die Grosse Wundartzney (La gran cirurgia).

També aportà dades alquímiques. A Paracels s'atribueix la relació dels quatre elements terra, foc, aire i aigua amb criatures fantàstiques que existien abans que el món, anomenats "elementals": així, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les ondines (esperits de l'aigua), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandres (fades o esperits del foc).[6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paracels». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Sutcliffe, Jenny; Duin, Nancy. Historia de la Medicina. Barcelona: Blume, 1993. ISBN 84-8076-010-9. 
  3. Bronzino, Joseph D. The biomedical engineering handbook. vol.1 (en anglès). Springer, 2000, p. 21-7. ISBN 3540663517. 
  4. Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115. 
  5. Ball, Philip. The Devil's Doctor: Paracelsus and the World of Renaissance Magic and Science (en anglès). Macmillan, 2006, p. 178. ISBN 142992182X. 
  6. Proceedings of the Royal Irish Academy: Mathematical, astronomical, and physical science. Royal Irish Academy, 1983, p. 264. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]