Paracels

De Viquipèdia

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim^[1], conegut com Paracels (11 de novembre o 17 de desembre de 1493 a Einsiedeln, Suïssa – 24 de setembre de 1541 a Salzburg), fou un metge, alquimista i astròleg^[2]. Es trià el pseudònim de "Paracels" (Paracelsus, en llatí) que significa "superior a Cels", un metge romà del segle I, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb que es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran mesura a que la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.

La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galé, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels fluids corporals (humors) i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebatí aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos els quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava contra la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.

Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".

[edita] Dades biogràfiques

Nasqué a Einsiedeln (Suïssa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era suïssa on s'hi educà i durant la seva joventut treballà a les mines com analista. Començà els seus estudis als disset anys a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es doctorà a la Universitat de Ferrara.

Les seues investigacions s'abocaren sobretot al camp de la mineralogia. Viatjà sovint en busca del coneiximent de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme sinovial; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions^{[cal citació]} . A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll entre altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri^{[cal citació]} . També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines. ^{[cal citació]}

El que li importava en primer lloc era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'home com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'Ascendent astrològic. Per a ell la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i l'amor. ^{[cal citació]}

Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die Grosse Wundartzney (La gran cirurgia).

També aportà dades alquímiques. A Paracels s'atribueix la idea dels quatre elements: "terra, foc, aire i aigua" ^{[cal citació]} en relació a criatures fantàstiques que existien abans que el món. Així doncs, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les nereïdes (nimfes aquàtiques), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandra (fades del foc). ^{[cal citació]}

Paracels també acceptà els temperaments galènics i els associà als quatre gustos fonamentals. Aquesta associació tingué tanta difusió en la seva època que ara per ara, en llenguatge col·loquial, ens referim a un caràcter dolç (tranquil, flemàtic), amarg (colèric) o salat (esperitós, jovial).^{[cal citació]}

[edita] Notes

[edita] Enllaços externs

• Obres de Paracels digitalitzades per la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg (francès)
• Biblioteca Upasika: Paracels (castellà)
• The Zurich Paracelsus Project (anglès)
• Paracelsus and the medical revolution of the Renaissance - Una exposició de la National Library of Medicine (anglès)
• Theophrastus Paracelsus - Entrada detallada a la Catholic Encyclopedia (anglès)
• The Galileo Project - Dades biogràfiques (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paracels