Paracels
  | |
| Nom original | (de) Philippus Aureolus Theophrastus Bombast von Hohenheim |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus von Hohenheim 10 novembre 1493 Einsiedeln |
| Mort | 24 setembre 1541 (47 anys) Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Sepultura | S. Sebastian (Salzburg) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Universitat de Ferrara Universitat de Basilea Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, alquímia i astrologia |
| Ocupació | metge escriptor, químic, filòsof, naturalista, metge, farmacèutic, astrònom, otorinolaringòleg, astròleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Basilea |
| Alumnes | Lorentz Lutz (en)  |
| Nom de ploma | Paracelsus |
| Família | |
| Pares | Wilhelm Bombast von Hohenheim (en) i NN (en) |
   | |
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,[nota 1] conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg.[1] Es trià el pseudònim de 'Paracels' (Paracelsus, en llatí) que significa 'superior a Cels', un metge romà del segle I, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb què es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran mesura perquè la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.[2]
La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galé, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels fluids corporals (humors) i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebaté aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos, les quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava en contra de la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.
Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".
Dades biogràfiques
Nasqué a Einsiedeln (Suïssa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era suïssa, on s'educà i durant la seva joventut treballà a les mines com a analista. Començà els seus estudis als disset anys a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es doctorà a la Universitat de Ferrara.
Les seues investigacions s'abocaren sobretot en el camp de la mineralogia. Viatjà sovint en busca del coneixement de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme 'sinovial'; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions.[3] A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll, entre d'altres) i per combatre-les féu servir el sofre i el mercuri.[4] També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines.[5]
El que li importava en primer lloc era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'ésser humà com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'ascendent astrològic. Per a ell, la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i la virtut.[2]
Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die Grosse Wundartzney (La gran cirurgia).
També aportà dades alquímiques. A Paracels, s'atribueix la relació dels quatre elements terra, foc, aire i aigua amb criatures fantàstiques que existien abans que el món, anomenats elementals: així, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les ondines (esperits de l'aigua), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandres (fades o esperits del foc).[6]
Notes
- ↑ No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort
Referències
- ↑ «Paracels». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Sutcliffe, Jenny; Duin, Nancy. Historia de la Medicina. Barcelona: Blume, 1993. ISBN 84-8076-010-9.
- ↑ Bronzino, Joseph D. The biomedical engineering handbook (en anglès). vol.1. Springer, 2000, p. 21-7. ISBN 3540663517.
- ↑ Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.
- ↑ Ball, Philip. The Devil's Doctor: Paracelsus and the World of Renaissance Magic and Science (en anglès). Macmillan, 2006, p. 178. ISBN 142992182X.
- ↑ Proceedings of the Royal Irish Academy: Mathematical, astronomical, and physical science. Royal Irish Academy, 1983, p. 264.
Enllaços externs
- Obres de Paracels digitalitzades per la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg (francès).
- Biblioteca Upasika: Paracels (castellà).
- The Zurich Paracelsus Project (anglès).
- Paracelsus and the medical revolution of the Renaissance - Una exposició de la National Library of Medicine (anglès).
- Theophrastus Paracelsus - Entrada detallada a la Catholic Encyclopedia (anglès).
- The Galileo Project - Dades biogràfiques (anglès).
