Paradise Now
  |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Hany Abu-Assad |
|
|
|
| Guió: | Hany Abu-Assad, Bero Beyer i Pierre Hodgson |
|
|
|
| Música: | Jina Sumedi |
|
|
|
| Fotografia: | Antoine Héberlé |
|
|
|
| Muntatge: | Sander Vos |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | França Alemanya Holanda Israel |
| Data d'estrena: | 2005 |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 90 minuts |
|
Companyies |
|
| Productora: | Arte France Cinéma, Augustus Films, Razor Films, Lumen Films, Lama Films, Hazazah Films |
|
|
|
| Pàgina sobre “Paradise Now” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Paradise Now és una pel·lícula franco-germano-holandeso-palestina dirigida per Hany Abu-Assad estrenada el 2005.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Dos joves palestins que viuen a Nablus, Saïd i Khaled, són escollits per cometre un doble atemptat suïcida a Tel Aviv. Però en el travessar el límit entre Israel i Cisjordània, una patrulla israeliana els descobreix i fa que es separin. Els dos joves es troben sols i es busquen mútuament. El dubte s'hi instal·la.
Repartiment [modifica]
- Lubna Azabal: Suha
- Hiam Abbass: El mare de Said
- Kais Nashef: Said
- Ali Suliman: Khaled
- Amer Hlehel: Jamal
- Ashraf Barhom: Abu-Karem
- Mohammad Bustami: Abu-Salim
Crítica [modifica]
La pel·lícula es va rodar en scope i en 35 mm, més que en DV, per diferenciar les imatges difoses per les cadenes d'informació. El director intenta comprendre sense excusar. L'ocupació és denunciada, com aquesta manera extrema de lluitar. El director exposa el ritual de preparació dels kamikazes. La pel·lícula és un testimoniatge molt íntim del sentit insuportable de dos amics palestins perduts en un món sense perspectives. Lluny del soroll i del furor, el director mostra els silencis i les contradiccions dels personatges. Posa l'accent sobre la paradoxa entre la monstruositat del gest i la banalitat del dia a dia.
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
- Poc abans de la seva marxa per realitzar l'atemptat, Saïd i Khaled es reuneixen amb 11 dels seus amics al voltant d'una taula. El pla imita el quadre de Leonardo Da Vinci representant L'últim Sopar.
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- 2005. Premi Gouden Kalf
- 2006. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
Nominacions [modifica]
- 2005. Ós d’Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín
- 2006. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Enllaços externs [modifica]
- Paradise Now a Internet Movie Database (anglès)
- Paradise Now a TCM Movie Database (anglès)
- Paradise Now a Allmovie (anglès)
- Paradise Now a FilmAffinity (anglès)
- Critica de la pel·lícula a Critikat
  |
Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
