Ocell del paradís

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Paradiseids)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la família biològica dels paradiseids. Si cerqueu per a la constel·lació austral, vegeu «Ocell del Paradís».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ocells del paradís
Mascle d'ocell del paradís petitParadisaea minor
Mascle d'ocell del paradís petit
Paradisaea minor
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Subordre: Passeri
Família: Paradisaeidae
Vigors, 1825
Gèneres

Vegeu el text

Els ocells dels paradís són un grup d'aus de l'ordre dels passeriformes, agrupats en la família dels paradiseids (Paradisaeidae). Aquest grup està integrat per quaranta espècies que viuen al voltant de Nova Guinea. Els mascles adults de les espècies d'aquesta família són famosos pels brillants colors dels seus plomatges. La classificació del IOC li dóna a aquest taxó categoria de família, però altres classificacions (en particular la de Sibley-Alquist) l'inclou a la família dels còrvids (Corvidae), com la tribu Paradisaeini. Els gèneres Cnemophilus, Loboparadisea, Macgregoria i Melampitta, que tradicionalment eren inclosos a aquest tàxon, són classificats pel Congrés Ornitològic Internacional en altres.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La morfologia dels ocells del paradís recorda la dels còrvids, amb un bec robust en moltes espècies, i fortes potes.
  • L'espècie més petita és Cicinnurus regius, amb un mascle que fa uns 15 cm de llargària i pesa uns 50 grams, mentre la més llarga és Epimachus fastuosus, amb 110 cm i la més grossa Manucodia comrii amb fins a 430 gr de pes.
  • Fort dimorfisme sexual en dues terceres parts de les espècies, amb uns mascles amb plomes ornamentals iridescents, i unes femelles amb plomatges críptics. Algunes espècies són negres amb iridescències.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Són ocells propis de Nova Guinea i illes properes, com les illes de l'Estret de Torres. Quatre espècies habiten a l'est d'Austràlia i dos a les Moluques. Viuen en zones de selva tropical, boscos humits i pantans a l'oest de la línia de Wallace. Només unes poques espècies viuen en hàbitats més oberts.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La majoria de les espècies són frugívores, encara que les dels gènere Ptiloris i Epimachus són bàsicament insectívores. En la majoria dels boscos del món, els agents principals en la tasca de dispersió de llavors, són els mamífers, però a Nova Guinea són els paradiseids els que exerceixen aquest paper.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Durant el període nupcial, en la majoria de les espècies, els mascles marquen zones per fer complicades parades. Altres espècies com les dels gèneres Cicinnurus i Parotia desenvolupin cerimonials elaborats a base de danses i cants. Les espècies amb dimorfisme sexual són polígames, mentre que les que no el presenten són principalment monògames.

La hibridació és comú a les espècies polígames, el que fa pensar que aquestes espècies estan molt a prop unes d'altres, tot i que són ubicades a diferents gèneres pels taxonomistes.

Aquests ocells fan els seus nius amb materials solts, com ara fulles i falgueres que solen col·locar en la forquilla d'una branca. Algunes espècies fan nius coberts. El nombre d'ous produïts en la majoria de les espècies no és conegut. Es coneix però, que les espècies més grans, gairebé sempre ponen un ou i les menors dos o inclús tres. Els ous són covats 16 - 22 dies i els pollets abandonen el niu als 16 - 30 dies.

Llista de gèneres[modifica | modifica el codi]

S'inclouen en aquesta família 16 gèneres amb 40 espècies:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocell del paradís