Paradoxa de Leontief

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La paradoxa de Leontief deu el seu nom al seu autor, Wassily Leontief (1906-1999), segons el qual, si es concep a la mà d'obra no com una mercaderia homogènia sinó per categories, els països industrialitzats tenen una oferta més abundant de mà d'obra bastant formada o força de treball qualificada (en la qual s'ha realitzat una elevada inversió de capital) que d'altres tipus amb menys formació.

La paradoxa va ser formulada en investigar el teorema de Heckscher-Ohlin (exposat per Eli Heckscher i reformulat per Bertil Ohlin), segons el qual en les exportacions dels països desenvolupats predominen els béns intensius en capital, en canvi, els països menys desenvolupats exporten especialment béns intensius en mà d'obra. No obstant això, Leontief va observar que les exportacions de Estats Units són més intensives en força de treball qualificada que en capital.

Llavors les exportacions dels països industrials suposen una major proporció de professionals, com científics i enginyers, i de tècnics, el que significa que aquests països aprofiten aquests factors de producció més abundants. Les exportacions dels països menys desenvolupats són molt intensives en mans d'obra, però menys qualificada i de vegades poden ser intensives en capital, en part com a resultat d'inversions transnacionals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]