Paragonimus westermani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Paragonimus westermani
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Platyhelminthes
Classe: Trematoda
Subclasse: Digenea
Ordre: Plagiorchiformes
Subordre: Troglotremata
Superfamília: Troglotrematoidea
Família: Troglotrematidae
Gènere: Paragonimus
Espècie: ''P. westermani''
Nom binomial
Paragonimus westermani
Kerbert, 1878[1]
Subespècies

P. westermani filipinus
P. westermani ichunencis
P. westermani japonicus
P. westermani westermani

Paragonimus westermani és un platihelmint paràsit del pulmó dels humans i altres animals mamífers que es troba a la Xina, Japó, Corea, orient de Rússia, sud-est asiàtic, Nova Guinea, Indonèsia i el subcontinent indi.

Va ser descobert en tigres de Bengala que moriren al zoològic d'Amsterdam l'any 1878 per un empleat de cognom Westerman (la i final de l'epítet específic és el genitiu llatí).[2] Uns anys després es van observar infestacions en humans a Taiwan.[3][2] És un paràsit que es transmet per via alimentària i causa una malaltia, molt estesa geogràficament, inflamatòria del pulmó. de subaguda a crònica De les espècies del gènere Paragonimus unes 10 són agents de malalties pulmonars en els humans essent P. westermani la més comuna.És hermafrodita. La mida forma i color semblen les d'una llavor de cafè. Els adults fan de 7.5 mm a 12 mm de llarg i de 4 mm a 6 mm d'ample. El seu gruix va de 3,5 mm ao 5 mm. Els ous de Paragonimus westermani tenen una llargada que va de 80 a 120 µm per de 45 a 70 µm d'ample. Són de color marró-groguenc, ovoides o allargats.

Un adult de Paragonimus westermani.

La transmissió a humans i altres animals normalment ocorre pel consum de marisc cru o no completament cuit. A Àsia s'estima que un 80% dels crancs d'aigua dolça ,(entre ells l'espècie invasora cranc pelut de Shangai), poden transmetre aquest paràsit. Ja es pot transmetre durant la preparació culinària del marisc i emprar diverses tècniques culinàries, sense cocció, com el marinat, la salaó i d'altres no l'afecten. També es pot transmetre en consumir animals ja infectats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kerbert, Coenraad (1878). Zur Trematoden-Kenntniss. Zoologischer Anzeiger 1: 271-273. Artis zoo, Koninklijk Zoölogisch Genootschap.
  2. 2,0 2,1 Muller, R. 1996. Liver and lung flukes, p. 274-285. In F. E. G. Cox (ed.), The Wellcome Trust illustrated history of tropical diseases. The Wellcome Trust, London, United Kingdom
  3. Manson, P. 1881. ""Distoma ringeri"; Med. Times Gaz. 2:8-9.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paragonimus westermani