Paranotothenia magellanica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Paranotothenia magellanica
Paranotothenia magellanica (Maori cod).gif
Pamag u0.gif
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Notothenioidei
Família: Nototheniidae
Gènere: Paranotothenia
(Balushkin, 1976)[1][2]
Espècie: P. magellanica
Nom binomial
Paranotothenia magellanica
(Forster, 1801)[3]
Sinònims
  • Gadus magellanicus (Forster, 1801)
  • Notothenia macrocephalus (Günther, 1860)
  • Notothenia magellanica (Forster, 1801)
  • Notothenia maoriensis (Haast, 1873)[4]

Paranotothenia magellanica és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 38 cm de llargària màxima.
  • És de color oliva grisenc al dors i groguenc al ventre.
  • 3-6 espines i 28-31 radis tous a l'aleta dorsal i 22-25 radis tous a l'anal.
  • Superfície dorsal del cap sense crestes prominents.
  • Musell camús
  • Mandíbula curta.
  • La llargada de les aletes pelvianes és més curta que la de les aletes pectorals.
  • La línia lateral superior conté entre 36 i 48 escates.[6][7][8] [9]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris)[10] i, a l'illa del Príncep Eduard, per l'ós marí subantàrtic (Arctocephalus tropicalis) i l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella).[11][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i de clima temperat (43°S-78°S) que viu entre 0-255 m de fondària (normalment, entre 0-20).[6][13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'oceà Antàrtic: la Patagònia argentina,[14] l'extrem meridional de Sud-amèrica,[15] el sud de Nova Zelanda i illes adjacents,[16][17][18] i les illes Malvines, Geòrgia del Sud, Òrcades del Sud, Shetland del Sud, del Príncep Eduard, Crozet, Kerguelen, Heard i Macquarie. És molt rar al mar de Ross.[6][19]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i emprat com a aliment.[20][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Balushkin A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids . 1-195.
  2. uBio (anglès)
  3. Bloch, M. E. & Schneider, J. G., 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  8. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  9. Pequeño, G., 1986. Comments on fishes from the Diego Ramirez Islands, Chile. Jap. J. Ichthyol. 32(4):440-442.
  10. Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
  11. FishBase (anglès)
  12. Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
  13. Miller, R.G., 1993.
  14. Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
  15. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
  16. Ayling, Tony & Geoffrey Cox, 1982. Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda. ISBN 0-00-216987-8.
  17. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  18. Francis, M.P., 1996. Geographic distribution of marine reef fishes in the New Zealand region. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:35-55.
  19. Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
  20. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Doussau de Bazignan, M. i C. Ozouf-Costaz, 1985. Une technique rapide d'analyse chromosomique appliquee a sept especes de poissons antarctiques. Cybium 9(1):57-74.
  • Hureau, J.-C., 1970. Biologie comparée de quelques poissons antarctiques (Notothenidae). Bull. Inst. Océanogr. Monaco 68(1391):1-244.
  • Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia.
  • Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paranotothenia magellanica