Parany de l'elefant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 nl e5 f5 g5 bl h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 6.Cxd5??

El parany de l'elefant o trampa de l'elefant és un parany d'obertura d'escacs que implica una temptativa incorrecta de banda de les blanques per guanyar un peó en una variant popular del gambet de dama refusat. Nombrosos jugadors aficionats hi han caigut. La primera partida en què es va produir sembla que fou una entre Karl Mayet i Daniel Harrwitz, a Berlín el 1848:

1. d4 d5
2. c4 e6
3. Cc3 Cf6
4. Ag5 Cbd7

Aquest ordre de moviments indica generalment que les negres tenen la intenció de jugar la defensa Cambridge-Spings en cas de 5.Cf3 c6 6.e3 Da5, tot i que també poden conduir a la defensa ortodoxa si les negres fessin ...Ae7. La defensa Cambridge-Springs no havia estat encara posada en pràctica en el moment de la partida Mayet-Harrwitz.

Les negres han parat una trampa: si les blanques volen guanyar un peó amb:

5. cxd5 exd5
6. Cxd5??

Les blanques pensen que el Cf6 està clavat, i per tant, no pot reprendre.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 bl e8 kd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 nd e5 f5 g5 h5
a4 b4 bd c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 7...Ab4+
6. ... Cxd5!
7. Axd8 Ab4+

Les negres recuperen la dama, ja que les blanques només tenen un moviment legal:

8. Dd2 Axd2+ (Harrwitz va jugar la també bona 8...Rxd8, seguida de 9...Axd2+)
9. Rxd2 Rxd8

i les negres han guanyat una peça.

Existeixen nombroses variants més refinades basades en aquest mecanisme, com per exemple la que surt en una partida atribuïda per Albéric O'Kelly de Galway[1] a Reuben Fine (amb blanques) contra Mikhaïl Iudóvitx que s'hauria jugat el 1938 a l'URSS.[2] De tota manera, la partida donada per O'Kelly de Galway transposa a partir de la 7a jugada a la partida (autèntica) següent:

Bachar Kouatly - Emmanuel Preissmann, Sainte-Maxime (França), 1982 :

1. d4 Cf6 2. c4 e6 3. Cf3 c5 4. Cc3 cxd4 5. Cxd4 d5 6. Ag5 e5 7. Cdb5 a6! 8. Cxd5? axb5!! 9. Cxf6+ Dxf6!! 10. Axf6 Ab4+ 11. Dd2 Axd2+ 12. Rxd2 gxf6 0-1.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. dins la seva obra Les leçons d'un champion: Progresser rapidement, Grasset/Europe Échecs, 1984, p. 92-93
  2. «Partida Fine-Iudóvitx, 1937». chessgames.com. [Consulta: 10 de juny de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]