Bruna boscana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pararge aegeria)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bruna boscana
Adult mostrant l'anvers (Tàrrega, Lleida)
Adult mostrant l'anvers (Tàrrega, Lleida)
Adult mostrant el revers (Tàrrega, Lleida)
Adult mostrant el revers (Tàrrega, Lleida)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteronaura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Nymphalidae
Subfamília: Satyrinae
Tribu: Elymniini
Gènere: Pararge
Espècie: P. aegeria
Nom binomial
Pararge aegeria
Linnaeus, 1758
Sinònims
  • Pararge albiplaga (Warnecke, 1942)
  • Pararge anticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge bilinea (Verity, 1953)
  • Pararge caeca (Lempke, 1935)
  • Pararge cockaynei (Goodson, 1951)
  • Pararge conjuncta (Schnaider, 1950)
  • Pararge dilutior (Schultz, 1908)
  • Pararge drumensis (Thompson, 1952)
  • Pararge elongata (Lempke, 1957)
  • Pararge evanescens (Agenjo, 1934)
  • Pararge fuscelegantia (Verity, 1953)
  • Pararge hormuzaki (Miller, 1932)
  • Pararge infrabrunnea (Lempke, 1957)
  • Pararge latefasciata (Lempke, 1957)
  • Pararge lineolata (Verity, 1953)
  • Pararge marginata (Gussich, 1917)
  • Pararge minima (Pionneau, 1930)
  • Pararge monicae (Harrison, 1949)
  • Pararge omnicaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge parvocellata (Lempke, 1957)
  • Pararge postcaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge posticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge postreducta (Lempke, 1957)
  • Pararge punctata (Gussich, 1917)
  • Pararge reducta (Lempke, 1957)
  • Pararge rozsae (Bezsilla, 1943)
  • Pararge synexergica (Verity, 1953)
  • Pararge venata (Lempke, 1957)
  • Pararge vernafusca (Verity, 1953)[1]

La bruna boscana (Pararge aegeria)[2] és una lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.[3]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Està àmpliament distribuïda pel continent europeu, fins a la Transcaucàsia i Síria, incloses nombroses illes del Mediterrani (també present a les Illes Balears) i les illes Britàniques.[3] És freqüent en llocs humits com boscos de ribera o zones de regadius, on creixin les plantes nutrícies adients per l'eruga, gramínies com l'agram (Cynodon dactylon), Holcus lanatus, agram prim (Elytrigia repens), entre d'altres. L'alimentació de l'eruga a base de "males herbes" ha fet que el nombre d'exemplars d'aquesta espècie baixi en algunes zones per l'acció humana en contra d'aquestes plantes. Tot i així es tracta d'una espècie prou comuna en hàbitats humits i fins i tot abundant en algunes zones.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Adult[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans habita la subespècie aegeria, pròpia d'Europa meridional (excloent la regió balcànica). Envergadura alar entre 40 i 50 mm aproximadament. Anvers marró amb taques taronges exceptuant la zona basal. Ocel a l’àpex de les ales anterioris i tres més al submarge de les ales posteriors. Revers amb formes marrons imitant una fulla seca. Sense dimorfisme sexual destacable. L'altra subespècie, Pararge aegeria tircis, habita l'Europa central i septentrional, i també Turquia i els Balcans. L'imago presenta les mateixes formes però amb tonalitats més clares fins a arribar a taques color crema en comptes de taronges.

Eruga[modifica | modifica el codi]

L'eruga arriba als 27 mm. Cos verd grogós amb una ratlla verd fosca mig-dorsal i línies clares a cada costat; dues petites cues amb dos punts blancs; cap verd blavós.

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Segons l'altitud i la temperatura, dues o tres generacions a l'any. En zones amb climes benèvols es poden observar els primers exemplars a partir de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.[3]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Mostra un curiós comportament alimentari, ja que no acostuma a libar nèctar, sinó que se sent atreta per fruits o per les sals minerals del terra o dels excrements. Mascles amb tendències territorials. Es tracta d'una mala voladora, cosa que compensa oferint una bona cripsi: la seva coloració fosca amb tonalitats càlides imita el joc de llums i ombres del bosc. Hibernació com a larva o pupa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pararge aegeria» (en castellà). Catalogue of Life. [Consulta: 29 de gener de 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
  • Wolfgang Dierl, 1982. Pequeña Guía de las Mariposas. (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]