Pararge aegeria
 |
|---|
  |
| Classificació científica |
|
|
| Pararge aegeria (Linnaeus, 1758) |
La papallona de l'agram o papallona del gram (Pararge aegeria) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids.
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
Està ampliament distribuïda pel continent europeu, fins a la Transcaucàsia i Síria, incloses nombroses illes del Mediterrani (també present a les Illes Balears) i les illes Britàniques. És freqüent en llocs humits com boscos de ribera o zones de regadius, on creixin les plantes nutrícies adients per l'eruga, gramínies com l'agram (Cynodon dactylon), Holcus lanatus, agram prim (Elytrigia repens), entre d'altres. L'alimentació de l'eruga a base de "males herbes" ha fet que el nombre d'exemplars d'aquesta espècie baixi en algunes zones per l'acció humana en contra d'aquestes plantes. Tot i així es tracta d'una espècie prou comuna en hàbitats humits i fins i tot abundant en algunes zones.
Descripció [modifica]
Adult [modifica]
Als Països Catalans habita la subespècie aegeria, pròpia d'Europa meridional (excloent la regió balcànica). Envergadura alar entre 40 i 50 mm aproximadament. Anvers marró amb taques taronges exceptuant la zona basal. Ocel a l’àpex de les ales anterioris i tres més al submarge de les ales posteriors. Revers amb formes marrons imitant una fulla seca. Sense dimorfisme sexual destacable. L'altra subespècie, Pararge aegeria tircis, habita l'Europa central i septentrional, així com també Turquia i els Balcans. L'imago presenta les mateixes formes però amb tonalitats més clares fins arribar a taques color crema en comptes de taronges.
Eruga [modifica]
L'eruga arriba als 27 mm. Cos verd grogós amb una ratlla verd fosca mig-dorsal i línies clares a cada costat; dues petites cues amb dos punts blancs; cap verd blavós.
Període de vol [modifica]
Segons l'altitud i la temperatura, dues o tres generacions a l'any. En zones amb climes benèvols es poden observar els primers exemplars a partir de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.
Comportament [modifica]
Mostra un curiós comportament alimentari, ja que no acostuma a libar nèctar, sinó que se sent atreta per fruits o per les sals minerals del terra o dels excrements. Mascles amb tendències territorials. Es tracta d'una mala voladora, cosa que compensa oferint una bona cripsi: la seva coloració fosca amb tonalitats càlides imita el joc de llums i ombres del bosc. Hibernació com a larva o pupa.
Bibliografia [modifica]
- Tom Tolman & Richard Lewington, 1997. Guía de las Mariposas de España y Europa. ISBN 84-87334-36-9. (castellà)
- D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
- Wolfgang Dierl, 1982. Pequeña Guía de las Mariposas. (castellà)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pararge aegeria |
- leps.it (anglès)
- asturnatura.com (castellà)
- Waste Magazine (castellà)
- UK Butterflies (anglès)
- Learn about butterflies (anglès)
