Parasítics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Parasitica)
Infotaula d'ésser viuParasítics
Parasitica Modifica el valor a Wikidata

Peristenus digoneutis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
InfraordreParasitica Modifica el valor a Wikidata
La vespa parasitoide Neoneurus vesculus ovipositant en la formiga Formica cunicularia.

Els parasítics (Parasitica) són un antic infraordre d'himenòpters apòcrits, avui en desús.[1] Són principalment parasitoides d'altres animals, sobre tot d'artròpodes. Molts, com els de la família Braconidae, es consideren beneficiosos pels humans pel control biològic de les plagues en agricultura.[2]

Característiques[modifica]

Cos cilíndric, ales habitualment presents, ales anteriors més grans que les posteriors, amb una nervadura marginal i una de longitudinal (que arriba a l'àpex), posseeixen pèls o serrells a la superfície alar. Ales en repòs paral·leles. Els segments X i XI de l'abdomen formen un con amb una esquerda ventral per on surt l'ovipositor a les femelles, i en els mascles l'extrem de l'abdomen és arrodonit. Els de la família Aeolothripidae (per exemple Franklinothrips vespiformis, espècie tropical molt difosa), es caracteritzen per posseir ales amples i arrodonides a l'àpex, l'ovipositor és corbat cap amunt i el seu hàbit alimentari és predador. Els de la família Thripidae es caracteritzen per posseir ales primes i gairebé sempre punxegudes, l'ovipositor corbat cap avall i el seu hàbit alimentari és fitòfag.

Taxonomia i sistemàtica[modifica]

Històricament, els sistema de classificació dels himenòpters incloïa dues divisions o infraordres dins el subordre Apocrita: l'un és Parasitica que conté la majoria de les vespes parasitoides, tanmateix l'ús del terme Parasitica (o el seu nom alternatiu, Terebrantia) ha restat desfasat, puix que és un grup parafilètic i les classificacions recents refusen d'usar qualsevol grup que no sigui monofilètic.[3][4][5]

Superfamílies[modifica]

Les superfamílies tradicionals dins Parasitica són:

Sistemàtica[modifica]

Segons els estudis cladístics recents:

Referències[modifica]

  1. «Apocrita». mindat.org. [Consulta: 26 març 2022].
  2. New, T. R.. Hymenoptera and Conservation (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-07-02. ISBN 978-1-118-38132-8. 
  3. Herniou, Elisabeth A.; Huguet, Elisabeth; Thézé, Julien; Bézier, Annie; Periquet, Georges «When parasitic wasps hijacked viruses: genomic and functional evolution of polydnaviruses». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 368, 1626, 19-09-2013, pàg. 20130051. DOI: 10.1098/rstb.2013.0051. PMC: PMC3758193. PMID: 23938758.
  4. Gullan, P. J.; Cranston, P. S.. The Insects: An Outline of Entomology (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-11-03, p. 362-370. ISBN 978-1-118-84615-5. 
  5. Gross, P «Insect Behavioral and Morphological Defenses Against Parasitoids». Annual Review of Entomology, 38, 1, 01-01-1993, pàg. 251–273. DOI: 10.1146/annurev.en.38.010193.001343. ISSN: 0066-4170.

Enllaços externs[modifica]

  • Parasitic Wasp at Texas Cooperative Extension. Reprinted from Drees, Bastiaan M. and John A. Jackman. A Field Guide to Common Texas Insects. Houston: Gulf Publishing Company, 1999. ISBN 0-87719-263-4.
  • Tree of Life Web Project: Apocrita
  • Himenòpters de Ponent Pictorial overview. (In Catalan)
  • [1] Manipulation of host behaviour by a parasitoid