Parc Nacional Los Glaciares
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Los Glaciares | |
 Uppsala, Santa Cruz |
|
|
|
|
| Tipus | Natural |
| Criteris | vii,viiii |
| ID | 145 |
| Regió * | Amèrica |
| Inscripció | 1981 (5a sessió) |
| Coordenades | |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El Parc Nacional Los Glaciares, de 445.900 ha, se situa al sud-oest de la Patagònia argentina, a la frontera xilena. Aquest parc engloba dos grans llacs d'origen glacial i alguns llacs més petits, així com algunes muntanyes mítiques com són el Fitz Roy (o Chaltén), de 3405 m, i el Cerro Torre, de 3102 m. El 1981 va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la humanitat.
El nom del parc prové de les nombroses glaceres que desemboquen als llacs. Els més coneguts són : la Glacera Perito Moreno, d'un incalculable valor escènic, i fàcilment accessible en vehicle des d'El Calafate; La glacera Upsala, el més llarg i vast de tots (900 km²), la glacera Spegazzini, accessible de únicament via lacustre, i les glaceres Mayo, Onelli i Agassiz, desguassant totes al llac Argentino. L'altre gran llac, el Viedma, rep la Glacera Viedma, provenint, com totes les altres grans glaceres, del Camp de Gel Patagònic Sud, d'uns 10.000 km², que en fan el més gran casquet glacial continental del globus.
El clima és del tipus oceànic fresc, els vents del Pacífic son freqüents. Aquest clima humit, nevós en altitud, explica el fet de què les glaceres Perito Moreno i Spegazzini no estiguin, contràriament a la glacera Upsala, en retrocés, sinó en lleugera progressió, la famosa barrera de gel del Perito Moreno ho demostra d'una forma espectacular.
La flora del parc està dominada pels diferents estatges climàtics, les parts més baixes estan recobertes pel bosc patagònic, principalment constituït de Nothofagus, un gènere de faigs, representats amb el lenga i el nyiré. Cal destacar també una espècie de cirerer bord, el Nothofagus dombeyi o coihue. Les zones més elevades, a partir de 1100 m, estan cobertes per l'estepa d'altitud, o tundra, que deixen lloc als gels i la roca nua per damunt dels 1 500 m.
El huemul, cèrvid d'Argentina, el guanaco, el gat salvatge, la guineu grisa i el puma són els més grans mamífers del parc. Els ocells com el còndor, el nyandú de Darwin, l'ànec dels torrents i el cauquén hi són habituals.
-
El Fitz Roy
-
Vista del Cerro Torre (esq.) i del Fitz Roy
|
|||||||||
