Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
Tardor al bosc de La Pardina del Señor en el parc
Tardor al bosc de La Pardina del Señor en el parc
Nivell de protecció: Parc nacional
País: Espanya Espanya
Localització: Província d'Osca
Aragó Aragó
Coordenades: 42° 40′ 18″ N, 0° 3′ 20″ E / 42.67167°N,0.05556°E / 42.67167; 0.05556
Superfície: 15.608 hectàrees
Data de creació: 16/08/1918
Administració: Ministerio de Medio Ambiente, Espanya
Espècies vegetals representatives: faig
avet
pi negre
Espècies animals representatives ós bru
isard
trencalós

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó. Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d'agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Cascada de Soaso o Cua de Cavall

L'orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més coneguda com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món. La seva major elevació és el Mont Perdut (Mont Perdito), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d'Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s'obre en direcció est-oest, però també hi destaquen el Canó d'Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud, les Goles d'Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est i la vall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció Est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, es destaca la vall de Bujaruelo en la zona oest, i ja dins de França el Circ de Gavarnia, que és un altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.

Circ de Cotatuero des del viarany de Caçadors

La morfologia bàsica del Parc és deguda a dues orogènies, però principalment al plegament i elevació alpina de l'era Terciària, posteriorment modelada per l'erosió glacial durant el Quaternari, originant una sèrie de circs i valls glacials molt definides, como la vall d'Ordesa i la vall de Pineta. Actualment segueix existint una glacera a la cara nord del Mont Perdut, encara que en retrocés.

Flora[modifica | modifica el codi]

Camí entre el bosc a la vall d'Ordesa.

Les zones altes del parc (altituds superiors als 2000 m) són extremadament àrides, ja que tota l'aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic. En canvi els fons de les valls estan coberts per una abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora dels parc compta amb unes 1.400 espècies de les quals 82 són endemismes del Pirineu. Els boscos ocupen un 20% de l'extensió total del Parc.

Fauna[modifica | modifica el codi]

La marmota és una espècie introduïda al segle XX als Pirineus
Trencalós

Aquest parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d'aus nidificants, 5 d'amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l'isard (sarrio en aragonès) que compta amb uns 2.000 exemplars i que és fàcil de veure, l'ós bru, en els racons més inaccessibles, que es calcula que compta amb 20 exemplars, i el trencalós (crebagüesos).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pedrocchi Renault, César. Fauna ornítica del Alto Aragón Occidental (en castellà). CSIC, 1987, p. 31. ISBN 8400064704. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut