Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
.JPG) Tardor al bosc de La Pardina del Señor en el parc |
|
| Nivell de protecció: | Parc nacional |
|---|---|
| País: |  Espanya |
| Localització: | Província d'Osca Aragó |
| Coordenades: | 42° 40′ 18″ N, 0° 3′ 20″ E / 42.67167,0.05556 |
| Superfície: | 15.608 hectàrees |
| Data de creació: | 16/08/1918 |
| Administració: | Ministerio de Medio Ambiente, Espanya |
| Espècies vegetals representatives: | faig avet pi negre |
| Espècies animals representatives | ós bru isard trencalós |
El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó. Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d'agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²).
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
L'orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més coneguda com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món. La seva major elevació és el Mont Perdut (Mont Perdito), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d'Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s'obre en direcció est-oest, però també hi destaquen el Canó d'Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud, les Goles d'Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est i la vall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció Est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, es destaca la vall de Bujaruelo en la zona oest, i ja dins de França el Circ de Gavarnia, que és una altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.
La morfologia bàsica del Parc es deguda a dues orogènies, però principalment al plegament i elevació alpina de l'era Terciària, posteriorment modelada per l'erosió glacial durant el Quaternari, originant una sèrie de circs i valls glacials molt definides, como la vall d'Ordesa i la vall de Pineta. Actualment segueix existint una glacera a la cara nord del Mont Perdut, encara que en retrocés.
Flora [modifica]
Les zones altes del parc (altituds superiors als 2000 m) són extremadament àrides, ja que tota l'aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic. En canvi els fons de les valls estan coberts per una abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora dels parc compta amb unes 1.400 espècies de les quals 82 són endemismes del Pirineu. Els boscos ocupen un 20% de l'extensió total del Parc.
Fauna [modifica]
Aquest parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d'aus nidificants, 5 d'amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l'isard (sarrio en aragonès) que compta amb uns 2.000 exemplars i que és fàcil de veure, l'ós bru, en els racons més inaccessibles, que es calcula que compta amb 20 exemplars, i el trencalós (crebagüesos).
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut |
- Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut - lloc web oficial
- Web oficial de este Parque Nacional del Ministerio de Medio Ambiente
- Web oficial de la flora y vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido(castellà)
- Web sobre el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, Rutas, Fotografías, Flora y Fauna. Alojamientos, Noticias, Cultura y Deporte(castellà)
- Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Espacios protegidos en España
- Informació sobre els glaciars del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (castellà)
