Parc Nacional de l'Iguaçu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al seu homòleg argentí, vegeu Parc Nacional d'Iguazú.
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Parc Nacional de l'Iguaçu
Salts d'aigua
Salts d'aigua
Informació
Localització Foz do Iguaçu
Paranà
Flag of Brazil.svg Brasil
Superfície 170.086 ha
Patrimoni * Cascades de l'Iguaçú
Vistes
Parquedasaves.png
Un tucà al Parque das Aves

Tipus Natural
Criteris (vii), (x)
ID 355
Regió * Amèrica Llatina i Carib
Inscripció 1986 (10a sessió)
Coordenades 25° 41′ S, 54° 26′ O / 25.683°S,54.433°O / -25.683; -54.433Coord.: 25° 41′ S, 54° 26′ O / 25.683°S,54.433°O / -25.683; -54.433
Perill 1999-2001
* Segons les regions de la UNESCO.

El Parc Nacional de l'Iguaçu (en portuguès Parque Nacional do Iguaçu), a l'estat de Paranà, és una Unitat de Conservació brasilera. Està localitzat a l'extrem oest de l'estat de Paranà, a 17 km del centre de la ciutat de Foz do Iguaçu i a només 5 km de l'Aeroport Internacional de Foz do Iguaçu. El parc nacional té una àrea total de 185.262,20 hectàrees, i s'hi troba un dels més espectaculars conjunts de cascades de la Terra.

També és un dels pocs llocs de conservació de la Mata Atlàntica, que abans cobria més d'1,3 milions de km², distribuïda al llarg de 17 estats brasilers; avui malauradament està restringida a només el 7,3% d'aquest total. El que en va restar es troba, actualment, en petites àrees aïllades, entre les quals les anomenades Unitats de Conservació. Fins a la dècada dels 50 del segle XX, la regió oest del Paranà es mantenia ben preservada ambientalment; a partir d'aleshores, el procés més intens de devastació va anar aïllant el Parc Nacional de l'Iguaçu. El 1980, aquest ja es trobava pràcticament aïllat, en una situació similar a l'ocorreguda a la regió de la Serra do Mar, al litoral de l'estat del Paranà.[1]

No obstant això, pel que fa a la biodiversitat de fauna, van ser registrades 257 espècies de papallones –s'estima que n'existeixen a prop de 800–, de mamífers en van ser catalogats 45, 12 d'amfibis, 41 de serps, 8 de llagardaixos, 18 de peixos i 200 espècies d'aus.[2]

Al Brasil, el parc nacional limita amb 14 municipis: Foz do Iguaçu, Medianeira, Matelândia, Céu Azul, Sao Miguel do Iguaçu, Santa Terezinha de Itaipu, Santa Tereza do Oeste, Capitão Leônidas Marquis, Capanema i Serranópolis.

El Parc Nacional de l'Iguaçu va ser efectivament creat el 10 de gener de 1939, a través del Decret-Llei núm. 1.035 del llavors president de la República Getúlio Vargas. El 17 de novembre de 1986, va rebre la distinció, concedida per la UNESCO, de Patrimoni Natural de la Humanitat. El parc va elaborar el seu primer Pla director el 1981, que fou revisat l'any 1999.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1542, l'espanyol Álvar Núñez, nomenat governador de Paraguai, en el viatge cap a la ciutat d'Asunción es trobà amb la grandiositat de les cascades de l'Iguaçú. Ell va ser el primer europeu a conèixer la regió, on a l'època hi vivien només els indis tupí-guaranís. El 1876, l'enginyer André Rebouças fa la primera proposta a l'emperador Pere II del Brasil sobre la creació del parc nacional. El 1916, Santos Dumont, en conèixer les cascades de l'Iguaçú, va quedar tan impressionat amb la seva bellesa que va pressionar amb el seu prestigi el llavors governador de la província perquè allí fos creat un parc nacional. L'indret, que era llavors propietat particular, és declarat lloc d'interès públic. El 1930 va ser ampliada l'àrea expropiada el 1916, per a crear el Parc Nacional de l'Iguaçú.

Parc Nacional de l'Iguaçú

El Parc Nacional de l'Iguaçú preserva l'exuberant vegetació de la selva subtropical que envolta l'àrea de les cascades: 2 mil espècies de plantes i 400 d'aus. Compta amb dos circuits principals per a la visita, anomenats el circuit inferior i el circuit superior. En el Circuit Inferior, les passarel·les porten a sentir les caigudes d'aigua, mentre que el Circuit Superior ho fa per sobre del salt d'aigua. També compta amb un ascensor panoràmic. Es poden també sobrevolar les cascades de l'Iguaçú a partir de l'helicòpter de l'Helisul, així com fer passejades pel riu amb barca de motor.

A més de les impressionants cascades i els seus arcs de Sant Martí, es podran conèixer altres motius d'interès: el Centre de Visitants, el Zoològic, la Línia Martins, el parc d'ocells Tropicana, la Trilha do Poço Negro, el Salto do Macuco, la Trilha das Bananeiras o l'estàtua de Santos Dumont, homenatge fet per la VASP al «pare de l'aviació», que va usar tot el seu prestigi al Govern de l'estat de Paranà en la transformació de l'àrea de les cascades en un Parc Nacional. L'indret, que era propietat particular, és llavors declarat públic.

El parc protegeix tota la conca del riu Floriano, un dels afluents de l'Iguaçú, una raresa al sud del Brasil per la qualitat de l'aigua. Les seves fonts queden pròximes a la aarretera BR-277, entre Céu Azul i Santa Tereza.

El parc es complementa amb el Parque Nacional Iguazú, a la part argentina.

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

El parc forma part del Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO, l'any 1986.El Parc comparteix amb el Parc Nacional d'Iguazú a l'Argentina una de les cascades més grans i impressionants del món,les cascades de l'Iguaçú. Hi habiten moltes espècies rares i en perill d'extinció, tant de flora com de fauna, entre elles la llúdriga gegant i l'ós formiguer gegant. Els núvols de la vaporització produïts per la caiguda d'aigua mantenen un creixement exuberant de la vegetació.

Accés a les cascades

Ha estat també inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill des del 1999 fins al 2001.

Protecció transfronterera[modifica | modifica el codi]

Tota aquesta riquesa que hi ha al parc és amenaçada permanentment. Això requereix mesures enèrgiques per augmentar la sensibilització i l'educació ambiental, l'aplicació estricta de les lleis per part de les autoritats competents i una legislació apropiada. La caça furtiva i il·legal, l'extracció del cor de la juçara (Euterpe edulis), l'extracció de fusta i llenya, l'ús de productes agroquímics prop dels rius que entren al parc, la desforestació dels boscos de ribera, tot plegat afecta profundament tot l'equilibri de l'ecosistema. Juntament amb el Parc Nacional d'Iguazú, a l'Argentina, aquest indret del Patrimoni Mundial Natural comprèn una superfície total de 250 hectàrees de bosc subtropical i de fauna silvestre protegida.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons la Fundació SOS Mata Atlântica.
  2. Segons fonts d'IBAMA, l'Institut Brasiler del Medi Ambient i dels Recursos Naturals Renovables
  3. Patrimônio mundial no Brasil, 2a edició, Brasília, UNESCO i Caixa Econômica Federal, 2002.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de l'Iguaçu