Parc Nacional de la Gran Conca
De Viquipèdia
El Parc Nacional de la Gran Conca (en anglès Great Basin National Park) és un parc nacional que es va establir el 1986, als Estats Units al centre-est de Nevada, prop de la frontera amb Utah. El parc pren el seu nom de la Gran Conca, la regió àrida i muntanyosa entre la Sierra Nevada i la serralada Wasatch. El parc es troba a uns 470 km al nord de Las Vegas i protegeix 31.230 ha. El parc es caracteritza pels seus boscos de pins de cons eriçats o bristlecone (Pinus longaeva), els organismes més antics no clonals coneguts de la Terra,[1] i les Coves de Lehman (Lehman Caves) a la base del Pic Wheeler (Wheeler Peak) (3.982 m).[2][3]
Referències [modifica]
- ↑ Cohen, Michael. «Oldest Living Tree Tells All». Terrain.org.
- ↑ «Lehman Caves Tours». National Park Service. [Consulta: 2012-02-02].
- ↑ «NGS Data Sheet, ID JP0339».
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de la Gran Conca |
- Servei de Parcs Nacionals: Great Basin National Park (anglès) (castellà)
  |
Açò és un esborrany sobre Estats Units. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
Coord.: 38° 59′ 00″ N, 114° 18′ 00″ O / 38.98333,-114.30000
