Parc Natural de Las Ubiñas-La Mesa

Parc Natural de Las Ubiñas-La Mesa
Tipus	Reserva de la Biosfera, àrea protegida i parc natural
Localització
Entitat territorial administrativa	Astúries (Espanya)
	43° 06′ 59″ N, 5° 57′ 44″ O / 43.1164°N,5.9621°O
Dades i xifres
Superfície	45.049,88405 ha
Espècies conservades	faig, bedoll, roures ; teix, freixe, vern, ginebre, boixerola, lloreret os bru, gall fer, teixó, fagina, pela-roques, aufrany, falcó pelegrí, llúdria, geneta, voltor; raspinell pirinenc; àguila reial
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
Reserva de la Biosfera
Identificador	Fitxa
World Database on Protected Areas
Identificador	389016
Activitat
Creació	2006

El Parc Natural de Las Ubiñas-La Mesa és un parc natural situat al Principat d'Astúries (Espanya), a l'àrea central de la Serralada Cantàbrica. És una zona de gran valor arqueològic, destaquen los Abrigos Rupestres de Fresnedo, propers al poble de Fresnedo (Teberga), els castros de Focella i Barrio (Teberga) o Ricabo i El Collao (Quirós). En aquest parc també hi ha el Camino Real del Puerto de la Mesa, calçada romana assentada sobre un camí que ja havia sigut utilitzat pels primers pobladors de la zona.

Descripció i història[modifica]

Es tracta d'una zona amb muntanyes i valls en els municipis (en asturià anomenats: concejos) de Teberga, Quirós i Ḷḷena que ocupa un total de 32.630 hectàrees.

La muntanya es caracteritza pel massís d'Ubiña de més de 2.400 metres. (Picos del Fontán i Peña Ubiña amb 2.417 metres) i diferents zones d'una altura aproximada als 2.000 metres. Degut a aquestes diferències d'altitud al parc es nota diferència entre les zones que l'integren.

Les valls estan formades per les conques del riu Taja, el riu Valdecarzana i el riu Val de Sampedro o riu Páramo, en aquest últim hi ha el monument natural de Cueva Huerta.

Té les següents figures de protecció:

Reserva regional de caça de Somiedo
Paisatge protegit de Peña Ubiña
Declarat parcialment Lloc d'Importància Comunitària de Peña Ubiña
Lloc d'Importància Comunitària de Montovo-La Mesa
Declarat parcialment Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) d'Ubiña-La Mesa

Flora[modifica]

Tot el parc és una zona de gran diversitat i bon estat de conservació amb un terç de la seva superfície ocupada per boscos d'alt valor ecològic i d'una antiguitat apreciables, destacant principalment els faigs.

La dada més destacada de manera general és que a l'àrea d'influència del parc s'hi troben representades onze de les dinou famílies existents a Astúries. Dintre d'aquesta riquesa podem distingir tres àrees diferenciades:^[1]

Àrees turons (menor 700 m d'altura)
Àrees muntanyes (1.700 - 1.800 m d'altura)
Àrees subalpines (per sobre dels 1.800 m)

La massa forestal del parc és esplèndida amb boscos madurs de fins a vuit tipus diferents:

La fageda: El més important i representatiu, ocupa el 75% del parc
Rouredes: Formades per roure pènol, roure de fulla gran o bedoll
Teixos
Freixes
Acers
Verns

La resta de les formacions vegetals que trobem dins del parc es poden diferenciar entre terrenys de pastura, conreu i matollars formats principalment per ginebre, boixerola i lloreret. També hi ha zones de grèvol, narcís d'Astúries, el narcís de trompeta i la genciana.

Cal mencionar a part les zones de vegetació de llacunes, que tot i que ocupen una extensió petita, tenen gran riquesa ecològica. Aquestes zones estan compostes per basses, llacunes i torberes.

Fauna[modifica]

Degut a la gran massa forestal el parc presenta una gran biodiversitat. Destaca la presència de l'os bru cantàbric, rei de les espècies cantàbriques. Dins del parc es poden trobar espècies com el porc senglar, el cabirol, el cérvol i l'isard. Hi ha gran varietat de carnívors a part de l'os, el llop, la guineu, la marta, la fagina, la geneta, el gat salvatge, l'ermini, el teixó,la llúdria i llebre del piornal. Els ratpenats estan representats per vuit espècies. Degut a dues singularitats del parc podem destacar dos tipus d'aus. Les aus que habiten normalment en zones boscoses como són el gall fer, el Dendrocopos medius, el picot negre o el raspinell pirinenc. D'altra banda la zona d'alta muntanya amb les espècies que estan adaptades a aquest medi com el pardal d'ala blanca, el cercavores, el còlit gris, la merla roquera, el pela-roques o la perdiu xerra. Dins els rapinyaires hi ha el voltor, l'àguila reial, l'aufrany i el falcó pelegrí. Pel que fa als amfibis hi ha la reineta arbòria en els ports d'Agüeria i la granota comú en el port de La Cubilla.^[1]

Cérvol
Cabirol
Llop
Marta
Ermini
Ós bru
Llúdria
Porc senglar
Isard
Guineu
Fagina
Teixó
Àguila reial
Gall fer
Picot negre
Raspinell pirinenc
Pardal d'ala blanc
Cercavores
Còlit gris
Pela-roques
Perdiu xerra
Voltor
Aufrany

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 «SIAPA, Sistema de Información Ambiental del Principado de Asturias». Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 6 gener 2011].

Bibliografia[modifica]

Fernández Ortega, Angel. Peña Ubiña "Macizo de Ubiña (Lena)". Oviedo: Nobel Ediciones Año. ISBN 978-84-8459-333-1.
Adrados, Miguel Angel. Cordillera Cantábrica, Macizo de Peña Ubiña. Mapa topográfico excursionista 1:25.000. Oviedo: Adrados Ediciones. ISBN 0-00-008307-0.

Enllaços externs[modifica]

«Parque Natural de Las Ubiñas – La Mesa.» (pdf) (en castellà). Govern del Principat d'Astúries. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 1r gener 2012].
Galeria d'imatges del Parc Natural d'Ubiña - La Mesa: Arxivat 2014-08-20 a Wayback Machine.
LEY 5/2006, del 30 de maig, del Parc Natural de Las Ubiñas-La Mesa.
Pàgina del sistema d'informació ambiental del Principat d'Astúries Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine..

[ref_duplicada_1-1] 1,0 ^1,1 «SIAPA, Sistema de Información Ambiental del Principado de Asturias». Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 6 gener 2011].

[1]