Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
De Viquipèdia
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m)[1], on es troba el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.
El parc fou declarat com a tal el juliol de 1972, amb què va esdevenir el primer parc natural de l'Estat espanyol. Actualment és gestionat per la Diputació de Barcelona.
Són 12 els municipis que hi tenen part del seu terme municipal: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses.
[edita] Característiques
El parc està format per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt, que culmina als cims ja esmentats de la Mola i el Montcau, amb més de mil metres cadascun, i la serra de l'Obac, no tan elevada; els seus pics més alts són el Castellsapera (939,3 m), el turó del Castellar (931 m) i el turó de Tres Creus (929,7 m). Tots dos conjunts muntanyosos estan separats al sud per la riera de les Arenes (afluent de la riera de Rubí) i al nord pel torrent d'Estenalles. El punt central del parc és el coll d'Estenalles (870,4 m)[1], on hi ha un centre d'informació.
L'orografia de tota aquesta àrea és molt escarpada, plena de cingles i canals, amb torrents i rieres en totes direccions. Geològicament hi predominen els conglomerats, que formen un relleu semblant al veí massís de Montserrat.
Té clima mediterrani subhumit. Per això el principal bosc que s'hi troba és l'alzinar i també les pinedes, encara que hi ha importants rouredes, com la de les Teixoneres o la del sot de la Bóta.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de la Diputació de Barcelona.
- Fotografies de diversos indrets del parc i cartografia per a receptors GPS.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
