Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
 Vista de la marjal i el riu Bullent des d'un turó  Mapa del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva |
|
| Nivell de protecció: | Parc natural |
|---|---|
| País: |  País Valencià |
| Localització: | La Safor i la Marina Alta |
| Coordenades: | 38° 52′ 21″ N, 0° 3′ 47″ O / 38.87250,-0.06306Coord.: 38° 52′ 21″ N, 0° 3′ 47″ O / 38.87250,-0.06306 |
| Superfície: | 1.248 ha |
| Data de creació: | 1995 |
| Administració: | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals representatives: | tamarius |
| Espècies animals representatives | samaruc, tortuga d'aigua |
El Parc Natural de la Marjal del Pego-Oliva és un parc natural del País Valencià que ocupa la pràctica totalitat de la Marjal de Pego-Oliva, la qual s'estén per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Aquest paratge de 1248 ha fou declarat parc natural pel Govern valencià el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'aquest parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per a convertir-la en l'actual marjal. A causa d'això constituïx una extensió uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues sèquies.
Taula de continguts |
Vegetació [modifica]
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna [modifica]
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi hagen poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
Hidrografia [modifica]
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses époques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.
Activitat humana [modifica]
A la marjal n'hi ha restes d'assentaments neolítics del tipus palafits. La seua part alta és ocupada per tarongerars, encara que en el passat, segons la descripció del botànic Cavanilles, hi va haver blat i també moreres. Encara que es troben algunes en el camí que discorre entre la Muntanya Verda i el riu Bullent. El cultiu de l'arròs va tenir gran auge en la zona més baixa de la marjal fins a la década dels seixanta del segle XX. Tanmateix, posteriorment, es va abandonar i es va iniciar un pla de dessecació de l'indret per a dedicar-lo al cultiu hortícola.
De mica en mica, la demanda social va conduir a la protecció d'una de les últimes zones humides del País Valencià. A partir de 1994, la marjal de Pego-Oliva s'inclou en el llistat del Conveni Ramsar, en el qual figuren les principals zones humides del món. La marjal, els rius i les muntanyes que els envolten es van declarar Parc Natural a gener de 1995.
Història d'un conflicte [modifica]
El 6 de maig de 1996, la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient va establir, d'acord amb la llei 11/1994 d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que a la Marjal de Pego-Oliva "no podran realitzar-se actes que comporten una transformació sensible de la realitat física o biològica que puguin arribar a fer impossible o dificultar de manera important la consecució dels objectius del pla".
El cultiu d'arròs en la marjal de Pego va tenir un gran auge fins a la dècada dels setanta, abandonant-se posteriorment per a dedicar-lo a l'explotació hortícola. Altres causes com la revolució agrària de 1975 o el boom turístic va fer del cultiu de l'arròs deixara de ser tan rendible.
Durant els últims vint anys, al voltant de la marjal de Pego-Oliva, s'ha creat un conflicte polític i mediambiental basat en la seua dessecació per part d'alguns llauradors, amb la finalitat de guanyar terreny per al cultiu, xocant amb les polítiques oficials de conservació del Parc Natural.
També cal destacar la divisió de la Marjal entre dos municipis enfrontats, Pego i Oliva, la qual cosa ha sigut font d'un llarg conflicte pel control i ús del parc.
Un altre front obert és aquell entre els agricultors, partidaris d'un ús hortícola de la Marjal, i els grups ecologistes, que demanen la preservació de la Marjal com a llacuna. Un dels grups més vocals ha estat la de Acció Ecologista Agró. Aquesta mateixa va presentar una denúncia a la Comissió Europea per la situació a la Marjal.
La mesura principal que s'ha pres és l'aprovació del PORNO (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals). El PORNO pretén assegurar el subministrament d'aigua tant als pobles de Pego i Oliva, com al parc, al mateix temps que contribuirà a millorar el medi natural. Amb aquest pla l'executiu valencià pretén posar fi a més de trenta anys de conflictes en aquesta marjal.
