Parc Natural del Cadí-Moixeró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a les serres del mateix nom vegeu Serra del Cadí i Serra de Moixeró
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Imatge del Querforadat amb el Cadíal fons
Imatge del Querforadat amb el Cadí al fons
Nivell de protecció: Parc natural
País: Catalunya
Localització: El Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya
Coordenades: 42° 18′ 9.87″ N, 1° 41′ 46.92″ E / 42.3027417°N,1.6963667°E / 42.3027417; 1.6963667Coord.: 42° 18′ 9.87″ N, 1° 41′ 46.92″ E / 42.3027417°N,1.6963667°E / 42.3027417; 1.6963667
Superfície: 41.342 ha
Data de creació: 15 de juliol de 1983
Administració: Generalitat de Catalunya
Espais d'interès natural de l'Alt Pirineu i Aran.
  •  Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  •  Alt Pirineu (al nord)
  •  Cadí-Moixeró (a l'est)

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró. Està situat a cavall de les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. El cim més alt es diu puig de la canal baridana o Vulturó de 2.648 m, Moixeró (2.409 m), el massís del Pedraforca (2.506 m) i gran part de la Tosa d'Alp (2.536 m) i el Puigllançada (2.409 m). Té una superfície de 41.342 ha. Aquesta àrea està protegida des de 1983 en ser declarada Parc Natural per decret del 15 de juliol de 1983 de la Generalitat de Catalunya.

Les seves altituds se situen entre els 900 m a les valls i els 2.648,6 m[1] del cim més alt, el Vulturó. És per tant un parc d'alta muntanya. Les serres del Cadí i del Moixeró unides en el port de Tancalaporta (2.357 m) formen una barrera d'impressionant alçada que separa la vall del Segre de la capçalera del riu Llobregat.

Vegetació i fauna[modifica | modifica el codi]

La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós. El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre (sobretot de 1.700 a 2.000 m) i de pi roig (de 1.000 a 1.700 m); hi destaquen els grans tarters —amb la umbel·lífera endèmica Xatardia scabra—, les clapes d'avetosa i els herbassars megafòrbics. El vessant meridional no és tan tallat i el sector oriental del parc rep la influència marina mediterrània, fet que afavoreix l'aparició de boscs caducifolis i de fagedes.

La flora és molt variada amb un gran nombre d'espècies de molses, herbes i flors, com la pulsatil·la blanca, el pa de cucut i diverses píroles. La fauna té un gran interès; els prats alpins són l'hàbitat del pardal d'ala blanca (o ocell de glaç); als boscs septentrionals hi viuen el picot negre i diversos mamífers petits com el talpó roig o la musaranya, i a les pinedes habita el gall salvatge; des que és protegit, ja no es fa rar de veure-hi algun estol d'isards, també hi ha documentada la presència del llop[2]

Geologia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un espai d'interès geològic, especialment rellevant dins la història i evolució geològica de la serralada pirinenca. Les estructures tectòniques dels materials que hi afloren, principalment mesozoics i terciaris, constitueixen un registre de la tectònica alpina als Pirineus, amb nombrosos exemples d'estructures de plegament i encavalcament, entre les quals destaca el mantell de corriment del Pedraforca. La serra del Cadí representa una de les unitats estructurals més extenses i importants del Pirineu català. A més de la tectònica, també cal destacar la importància d'aquest espai en els vessants estratigràfic (en especial els terrenys triàsics que formen la unitat del Cadí) i geomorfològic.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El parc natural del Cadí-Moixeró va rebre el reconeixement de la federació Europarc per gestionar i millorar l'habitat de la perdiu xerra (Perdix perdix) i altres espècies cinegètiques (relatives a la caça), mitjançant desbrossades planificades de matoll.[3][4]

Les actuacions premiades es van realitzar entre els anys 2008 i 2009 i se situen a la solana de la Cerdanya, en espais gestionats pel Parc natural del Cadí-Moixeró, dins la Reserva nacional de caça de la Cerdanya i Alt Urgell. Es tracta d'indrets on la cobertura de matolls, principalment gatosa, fa quasi impenetrable la zona. Els treballs han consistit en el tractament mecànic amb desbrossadora de 8.5 hectàrees de matollar amb diversos graus d'intensitat. Amb aquests treballs s'ha assolit la restauració efectiva d'entre 25 i 30 hectàrees/any. Concretament, s'ha desbrossat el matollar actual tot creant un mosaic de parcel·les de superfície no superior a les 2 ha.[3]

Les actuacions s'han realitzat un cop finalitzada l'època de cria de l'espècie, a partir de finals d'agost o inicis de setembre. Per a l'execució i seguiment de l'actuació s'han implicat diferents col·lectius i institucions locals com ramaders, caçadors, propietaris i ajuntaments. L'acció pretén salvaguardar una espècie d'interès europeu (Directiva Aus), poc coneguda socialment però amb un alt valor en ecosistemes de muntanya.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Cadí-Moixeró