Parc Güell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Parc guell)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 10″ E / 41.41361,2.15278

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Parc Güell
'El Drac', l'emblemàtica salamandra coberta de trencadís
'El Drac', l'emblemàtica salamandra coberta de trencadís
Informació
Tipus Parc
Arquitectes Antoni Gaudí
Començament 1900
Acabament 1914
Localització Barcelona, Catalunya Catalunya
Estil Modernisme català
Materials utilitzats trencadís, ceràmica
Vistes
Planta 17,18 ha
Plano Parque Güell.jpg
BCN-ParcGuell-4898.jpg
Imatge aèria del parc

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv)
ID 320bis
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1984 (8a sessió)
Extensió 2005 (29a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

El Parc Güell (originàriament Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat.

Taula de continguts

Estil [modifica]

Detall del banc de la plaça principal.

En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de la superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana.

Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d'això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d'arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres.

El punt central del parc està constituït per una immensa plaça buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col·laborador de Gaudí.

La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent).

Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc.

A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.

Història [modifica]

Mosaic al sostre de la Sala de les Cent Columnes.

Fou Eusebi Güell qui donà el nom al parc. Aquest ric empresari català, membre d'una influent família burgesa de la ciutat, va ser un veritable mecenes per a Gaudí, ja que li permeté portar a terme moltes de les seves obres -entre les quals el Parc Güell- sense interferir en les seves decisions artístiques.

Aquest parc és el feliç resultat d'un fracàs comercial, ja que, a la pineda que avui ocupa el parc, estava previst de construir-hi una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86[Quan?] habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona. Però, a causa de la Primera Guerra Mundial, se'n van vendre solament dues parcel·les (en una d'aquestes es troba la Casa Museu Gaudí), i l'Ajuntament va decidir anys més tard (el 1926), després de la mort de Güell, comprar el terreny restant per fer-ne un parc públic. Gaudí es va dedicar des de llavors exclusivament a la seva obra més monumental, la Sagrada Família.

Segons el plànol original, la plaça central havia de ser un teatre grec, i les columnes constituïen un temple dòric de cent columnes.

El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat. Era monument històric artístic des del 1969.

El dia 6 de febrer del 2007 el drac va ser atacat i en van resultar malmesos el morro i el llom.[1] Es va poder restaurar fàcilment perquè els danys ocorreguts eren menors.[2]

Informació pràctica [modifica]

Panoràmica de l'entrada del Parc Güell.
  • El parc se situa al Carrer Olot s/n a la ciutat de Barcelona C.P. 08024. Telèfon (+34) 93 413 24 00
  • El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S'hi pot accedir amb els autobusos 24, 116, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.
  • El parc disposa d'una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.
  • Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h., març i octubre de 10 a 19 h., abril i setembre de 10 a 20 h., de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l'any inclosos festius.
  • L'òrgan responsable de la seva ordenació és "Parc i Jardins de l'ajuntament de Barcelona".
  • Facilitat d'accés: El parc es accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però degut a les pendents i la grandària del parc, algunes zones son de difícil visita per a persones amb aquestes minusvàlues. Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.

Galeria d'imatges [modifica]

Referències [modifica]

  1. «Els Mossos detenen dos joves per haver escapçat el drac del parc Güell amb una barra de ferro». VilaWeb - El Punt. [Consulta: 1 de maig del 2010].
  2. «La restauració del drac del parc Güell durarà un mes». elPeriódico.cat. [Consulta: 1 de maig del 2010].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Güell Modifica l'enllaç a Wikidata