Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic
Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic des de l'aire
Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic des de l'aire
Nivell de protecció: Parc nacional i reserva nacional
País: Estats Units Estats Units
Localització:

Alaska Alaska
Àrea Censal de Yukon-Koyukuk
Borough de North Slope

Borough de Northwest Arctic
Coordenades: 67° 47′ N, 153° 18′ O / 67.783°N,153.300°O / 67.783; -153.300Coord.: 67° 47′ N, 153° 18′ O / 67.783°N,153.300°O / 67.783; -153.300
Superfície:

34.287 km²
(parc i reserva)[1]
30.448,13 km²
(parc solament)

3.838,88 km²
(reserva solament)
Data de creació:

2 de desembre de 1980
(parc nacional i reserva nacional)

1 de desembre de 1978
(monument nacional)
Administració: Servei de Parcs Nacionals
Espècies animals representatives ant, ós grizzly, mufló de Dall, ós negre, llop

Els Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic (Gates of the Arctic National Park and Preserve) és una àrea natural protegida integrada per un parc nacional i una reserva nacional. Es localitzen a l'estat d'Alaska. Aquestes dues unitats gestionades de manera combinada formen la zona protegida pel Servei de Parcs Nacionals més septentrional dels Estats Units i la segona més gran. Tot el parc i la reserva es troben dins del Cercle Polar Àrtic. Protegeix la Serralada Brooks, una regió muntanyosa de 34.287 km² (gairebé de la mateixa mida que Suïssa).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de la zona es remunta a l'any 1929. Un activista a favor de les zones salvatges, Bob Marshall, en explorar la ramificació nord del riu Koyukuk es va trobar dues grans muntanyes, els penya-segats Frigid (Frigid Crags) i la muntanya Boreal, una a cada costat del riu. Les va batejar les "Portes de l'Àrtic" (Gates of the Arctic).[2]

La zona va ser protegida primer mitjançant una declaració l'1 de desembre de 1978 com a monument nacional dels Estats Units. Va formar una de les 15 àrees naturals a Alaska que Jimmy Carter, fent ús de la Llei d'Antiguitats, va declarar com a monuments nacionals després que el Congrés dels Estats Units hagués ajornat una transferència proposada originalment el 1968 de terres federals a Alaska al Servei de Parcs Nacionals que va despertar una forta oposició del govern d'aquest estat. El Congrés llavors va aprovar el 1980 la Llei de Conservació de Terres d'Interès Nacional d'Alaska (Alaska National Interest Lands Conservation Act o ANILCA), que convertia la majoria d'aquells monuments nacionals en parcs nacionals o reserves nacional, però també va limitar l'ús en el futur de la Llei d'Antiguitats a Alaska.[3]

Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic

Una gran part de la zona, 29.322 km², també fou declarada el 1980 una àrea salvatge (wilderness area). Com que és una zona veïna a la Zona Salvatge de Noatak (Noatak Wilderness Area), això va crear la zona salvatge continua més gran dels Estats Units.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La geografia del parc destaca pels cims de la Serralada Brooks i les valls en forma d'U cobertes d'una vegetació del tipus tundra. Entre la fauna s'hi troben els ants, els óssos grizzlies, els llops, els muflons de Dall, els óssos negres i els rens.

Entre els cims més importants del parc destaquen els cims Arrigetch i el mont Igikpak. També existeixen sis rius considerats rius salvatges i paisagístics nacionals:

Allò que és inusual en els parcs nacionals dels Estats Units és que aproximadament 1.500 persones resideixen en 10 comunitats petites en anomenades "zones de residents de subsistència" (resident subsistence zones) on sobreviuen dels recursos naturals que els proporciona el parc.[5]

No s'han establert camins, senders, serveis pels visitants o llocs per acampar ni al parc ni a la reserva. Tanmateix, la carretera Dalton (Dalton Highway o la Ruta Estatal d'Alaska 11), passa a uns vuit quilòmetres de la frontera est del parc. El Servei de Parcs Nacionals manté obert un petit centre de visitants a la carretera, a prop de Coldfoot.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Jettmar, Karen, The Alaska River Guide: Canoeing, Kayaking, and Rafting in the Last Frontier, 3rd Ed., Menasha Ridge Press: Birmingham, Alabama (2008)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Listing of Acreage as of 12/13/2011». Land Resource Division, National Park Service. [Consulta: 2012-03-08].
  2. «Gates of the Arctic: History & Culture». National Park Service. [Consulta: 2012-03-06].
  3. «Creation of Gates of the Arctic National Park & Preserve». National Park Service. [Consulta: 2012-03-11].
  4. «Gates of the Arctic Wilderness». Wilderness.net. [Consulta: 2012-03-06].
  5. «Title 36: Parks, Forests, and Public Property». GPO Access. [Consulta: 2012-03-06].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc i Reserva Nacionals de les Portes de l'Àrtic
Flag map of Alaska.svg Portal d'Alaska — accediu als articles temàtics sobre Alaska.