Parcent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parcent
Bandera de Parcent Escut de Parcent
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Parcent respecte del País Valencià Localització de Parcent respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Vista del poble amb la vall de Pop i al fons, el Montgó
Vista del poble amb la vall de Pop i al fons, el Montgó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Man. Vall de Pop
Dénia
Gentilici Parcentí, Parcentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 11,80 km²
Altitud 295 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.131 hab.
95,85 hab/km²
Coordenades 38° 44′ 44″ N, 0° 03′ 54″ O / 38.74556,-0.06500Coord.: 38° 44′ 44″ N, 0° 03′ 54″ O / 38.74556,-0.06500
Organització
Nuclis

1
Web

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Taula de continguts

Geografia[modifica]

En la vall de Pop, a l'interior de la Marina Alta, Parcent estén el seu territori en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel quaternari i tancada pels relleus prebètics cretàcics de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent, que limita en arc per l'oest, i de la serra del Ferrer, que connecta pel coll de Rates, enmig del pla s'aixeca el tossal de Sant Isidre. Corre per la vall el riu Xaló que fa de límit amb Murla pel nord-oest.

El riu Xaló-Gorgos travessa el seu terme en direcció oest-est.

S'accedeix a aquesta localitat des d'Alacant, per carretera, a través de la N-332 agafant a Benissa la CV-750.

Fita amb els municipis d'Alcalalí, Murla, Benigembla, Orba i Tàrbena.

Història[modifica]

Parcent va ser ocupat per les tropes de Jaume I cap a l'any 1256. Després de la primera revolta d'Al-Azraq, el rei expedeix document datat el 17 de febrer de 1259, pel qual s'ordena al batlle reial Eiximén de Foces que faça donació de cases i terres de l'alqueria de Parcent a Pere Corts i altres pobladors. Una nova revolta morisca va tenir lloc durant els primers anys del segle XVI, quan se'ls va obligar a batejar. La revolta va ser sufocada i en 1534 els moriscos de Parcent van fugir duent presoner a Pere Andreu de Roda, senyor del lloc.

Al segle XVI pertanyia a Pere Andreu de Roda qui, com diem va ser fet pres i va morir en captivitat, pel que sembla sense descendència, per la qual cosa és de suposar que les seues possessions revertirien en la corona. En els primers anys del segle XVII ens trobem la baronia de Parcent, amb els seus annexos de Benigembla i Vernissa (avui despoblada), entre les possessions del monestir cartoixà de La nostra Senyora de les Fonts.

Les valls de Pop i de Laguar, van ser testimoni d'una tercera revolta morisca i van servir de quarter general per a la concentració de les tropes reials que van acudir a assetjar el castell del Pop en el qual s'havien refugiat i fet forts més de 19.000 moriscos que, dirigits per Minilli, moliner de Guadalest, no van acceptar el decret d'expulsió signat per Felip III i el seu privat el duc de Lerma. Després d'un setge de dos mesos i després de la mort de més de 4000 persones, els moriscos van capitular el mes de novembre de 1609. En aquella època la baronia comptava amb 52 cases de moriscos que van quedar completament deshabitades, de manera que aquest mateix any es concedia permís a La nostra Senyora de les Fonts per poblar els llocs de Vernissa, Parcent i Benigembla, a la baronia de Parcent. Francesc d'Almenar, prior de la Cartoixa, com a senyor de la baronia, atorgava carta de poblament el 12 d'agost de 1612, a favor de 52 pobladors cristians, per habitar els llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, a fur de València. Un recompte efectuat en 1646 va llançar la xifra de 29 cases habitades en la població (unes 120 persones).

El 28 de maig de 1635, el monestir va vendre la baronia a Constantí de Cernesio Odescalchi. En 1676, el rei Felip IV va elevar la baronia a la dignitat de comtat a favor d'aquest mateix senyor. Una descendent de l'anterior, la senyora Josefa de Cernesio i Bazan de Benavides, es casà amb don Joaquín de la Cerda i Téllez Girón, de la casa de Medinaceli. Els De la Cerda han vingut ostentant la titularitat del senyoriu fins als nostres dies. En 1914, el rei Alfons XIII va elevar a la dignitat de duc al novè comte de Parcent, don Fernando de la Cerda i Carvajal.

Política i administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Demetrio Mora Pérez UCD
1983 - 1987 Vicente Soldevilla Marco AP
1987 - 1991 Cosme Moncho Francés AP
1991 - 1995 Cosme Moncho Francés PP
1995 - 1999 Demetrio Mora Pérez CDP
1999 - 2003 Pedro Juan Far Pérez CDP
2003 - 2007 María del Carmen López Fernández PP
2007 - 2011 Máximo Revilla CDP
Des del 2011 Máximo Revilla CDP

Demografia[modifica]

Compta amb una població de 1.066 habitants (INE 2008). Un 35,10% del seu cens és de nacionalitat estrangera, en la seua immensa majoria procedent d'altres països de la Unió Europea[2]

Evolució demogràfica de Parcent[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006
Població 1.223 1.415 1.192 978 935 801 889 793 728 678 619 717 857 960 1.019

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Façana de l'església de la Puríssima Concepció
  • Església de la Puríssima. Del segle XVII, edifici d'interès arquitectònic.
  • Casa on va viure Gabriel Miró . Edifici d'interès arquitectònic.
  • La cova del xilè.
  • La font del llavador.

Festes[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Llorenç a partir del 10 d'agost.

Al gener es celebra la romeria en honor de sant Antoni Abat.

A l'abril la festa de sant Vicent Ferrer.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parcent Modifica l'enllaç a Wikidata