Pardal
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pardal comú mascle
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Passer domesticus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
.jpg)
Segell FR 344 de Postverk Føroya, Illes Fèroe
Alliberat el 22 de febrer de 1999
Artista: Astrid Andreasen.
El pardal comú, dit també teuladí a Catalunya o gorrió teulader[1] a les Illes Balears, (Passer domesticus) és un membre de la família Passeridae originària d'Europa i Àsia i introduïda en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle XIX i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar els 7 anys.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa de 14 a 16 cm de llarg.
- Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle.
- A les ales duu una franja blanca i al pit una altra negra (això darrer només en el mascle).
[edita] Reproducció
Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden fer fins a 3 cries.
[edita] Alimentació
És fonamentalment granívor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artròpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A més, s'ha adaptat molt bé a la vida amb l'ésser humà, amb qui conviu des de fa mil·lenis. Això fa que el pardal comú, aprofiti tot tipus d'aliment humà, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat pràcticament s'alimenta només de deixalles.[2]
[edita] Distribució geogràfica
El podem trobar a tot el territori dels Països Catalans, àdhuc a les seues zones humides, en les quals aprofita els canyars per a reunir-se i dormir en grans estols.[3]
[edita] Costums
El seu caminar és molt característic: a base de saltets a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi (particularment a les ciutats).
[edita] Observacions
A Europa el seu nombre ha disminuit molt, segurament per l'aparició de noves tècniques d'agricultura i en el sistema de construcció d'habitatges.
[edita] Referències
- ↑ Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) / Universitat de les Illes Balears (UIB) - Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit Balear (format PDF) - pàgina 15 - GOB 2006
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 105. ISBN 843150434X.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 139-140. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- BirdLife International (2004). Pardal comú. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 30 de maig del 2008.
- Passer domesticus (TSN 179628). Integrated Taxonomic Information System. Consultat el 9 February 2006.
[edita] Enllaços externs
- SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Pardal comú - Mapes de distribució a Catalunya (català)
- ARKive - imatges i pel·lícules de pardals.
- Vídeos de pardals a la Internet Bird Collection.
  |
Aquest article és un esborrany sobre ocells. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
