Pardal xarrec
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar amb plomatge d'adult.
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Passer montanus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El pardal xarrec, o gorrió barraquer (Passer montanus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 14 cm de llargària total.
- De colors més vius que el pardal comú, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja.
- A l'estiu, el bec és blavenc mentre que a l'hivern és gairebé negre.
- No presenta dimorfisme sexual.
[modifica] Reproducció
La fenologia reproductiva varia molt poc respecte la del pardal comú, tot i que els seus ous són més petits i marronosos que els d'aquell. Fa el niu a arbres aïllats amb herbes, plomes, fenc, llana i d'altres matèries. El volum de la posta varia entre 2 i 6 ous per femella[1] i en el covament participen ambdós pares durant 11 dies.
[modifica] Subespècies
- Passer montanus dilutus
- Passer montanus dybowskii
- Passer montanus hepaticus
- Passer montanus iubilaeus
- Passer montanus kansuensis
- Passer montanus malaccensis
- Passer montanus montanus
- Passer montanus obscuratus
- Passer montanus saturatus
- Passer montanus tibetanus
- Passer montanus transcaucasicus
- Passer montanus zaissanensis
[modifica] Hàbitat
Ocupa els mateixos llocs de nidificació que el pardal comú, però utilitza més els arbres.
[modifica] Distribució geogràfica
Viu a gairebé tota l'Europa continental (incloent-hi Sicília) i a algunes àrees d'Àsia. Ha estat introduït a Austràlia i als Estats Units (en aquest darrer país fou introduït pels emigrants alemanys a l'àrea circumdant de Saint Louis -Missouri- vers la dècada del 1870 i, des d'allà, s'ha estès a la resta de l'estat i a Illinois).
[modifica] Costums
- Aquesta espècie és sedentària en el continent europeu, però migratòria i hivernant a Mallorca i a Menorca.
- És menys antropòfil que el pardal comú i prefereix la perifèria de les ciutats i les zones obertes i de règim agrícola (tot i que fa una excepció amb el Parc de la Ciutadella de Barcelona). És, per tant, corrent d'observar-lo a les zones humides (el màxim de població es localitza als camps de regadiu litorals).[2]
- Li agraden molt les caixes-niu i també cerca els forats dels arbres i de les construccions humanes, a les teulades de les quals predomina, de totes maneres, el pardal comú.
- És gregari i després de la cria circula, junt amb altres espècies de moixons, integrat en bàndols.
[modifica] Observacions
Els canvis soferts per l'agricultura europea en el darrer segle han fet minvar les poblacions d'aquest ocell a l'Europa Occidental.
[modifica] Referències
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 105-106. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- El pardal xarrec a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Informació sobre la població del pardal xarrec al Principat de Catalunya. (català)
- El pardal xarrec a l'Avibase. (català)
- El pardal xarrec a la UICN. (anglès)
- Vídeos i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- El pardal xarrec a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos de pardals xarrecs en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
