Paret cel·lular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La paret cel·lular és una matriu extracel·lular de bacteris, fongs, algues i plantes. És una capa rígida que es localitza a l'exterior de la membrana plasmàtica i actua com a compartiment cel·lular intervenint en totes les relacions de la cèl·lula amb l'entorn. A més a més, la paret cel·lular protegeix els continguts de la cèl·lula, dóna rigidesa a l'estructura cel·lular, i en el cas dels fongs i plantes, defineix l'estructura i confereix suport als teixits.

La paret cel·lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. En les plantes, la paret cel·lular està constituïda majoritàriament, d'un polímer de carbohidrats denominat cel·lulosa, i pot actuar també com a magatzem de carbohidrats per a la cèl·lula. En els bacteris, la paret cel·lular està constituïda d'un peptidglicà. Entre els archaea es presenten parets cel·lulars amb diferents composicions químiques, incloent capes S de glicoproteïnes, pseudopeptidglicà o polisacàrids i fins i tot hi ha un gènere, el Thermoplasma, que no presenta paret cel·lular. Els fongs presenten parets cel·lulars de quitina, i les algues tenen típicament parets construïdes per glicoproteïnes i polisacàrids. Tot i això, algunes espècies d'algues poden presentar una paret cel·lular composta per àcid silícic. Sovint es presenten altres molècules accessòries integrades a la paret cel·lular.

Paret bacteriana[modifica | modifica el codi]

Esquema de la paret cel·lular de Mycobacterium (Actinobacteria), un bacteri Gram-positiu: la gruixa paret bacteriana envolta la membrana citoplasmàtica
Diagrama d'un bacteri Gram-negatiu típic, amb la prima paret bacteriana de color verd intercalada entre la prima membrana plasmàtica de color roig i la càpsula de color groc.

La paret bacteriana està feta de peptidoglicà (també anomenat mureïna), que està format per cadenes de polisacàrid entrecreuades per pèptids inusuals que tenen aminoàcids D.[1] Les parets cel·lulars bacterianes són diferents de les parets de plantes i fongs que estan fetes de cel·lulosa i quitina, respectivament.[2] També són diferents de les parets de Archaea, que no tenen peptidoglicà. La paret cel·lular és essencial per a la supervivència de molts bacteris i l'antibiòtic penicil·lina pot matar als bacteris inhibint un pas en la síntesi del peptidoglicà.[2]

N'hi ha dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades Gram-positiu i Gram-negatiu, respectivament. Els noms vénen de la seua reacció a la tinció de Gram, una prova extensament utilitzada per la classificació de les espècies bacterians.[3]

La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i únicament Firmicutes i Actinobacteria (conegudes prèviament com a bacteris Gram-positius de contingut GC baix i bacteris Gram-positiu de contingut GC alt, respectivament) tenen parets Gram-positives.[4] Estes diferències d'estructura poden produir diferències a la susceptibilitat antibiòtica, per exemple, la vancomicina només pot matar als bacteris Gram-positius i és inútil contra patògens Gram-negatius, como ara Haemophilus influenzae o Pseudomonas aeruginosa.[5]

La paret cel·lular dels vegetals[modifica | modifica el codi]

La paret cel·lular dels vegetals es compon d'hidrats de carboni (cel·lulosa, hemicel·lulosa i pectines), proteïnes, lignina, suberina, cutina, sals minerals i ceres.[6] El principal component de la paret, la cel·lulosa, forma cadenes que, unides entre elles per ponts d'hidrogen, formen fibres a les que donen consistència l'hemicel·lulosa i la pectina.[6]

La paret cel·lular té canals o porus, anomenats plasmodesmes, que comuniquen les cèl·lules veïnes, i que poden estar agrupats en fileres o en camps de porus, o trobar-se dispersos.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. van Heijenoort J. «Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan». Glycobiology, vol. 11, 3, 2001, pàg. 25R – 36R. PMID 11320055.
  2. 2,0 2,1 Koch A. «Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research». Clin Microbiol Rev, vol. 16, 4, 2003, pàg. 673 – 87. PMID 14557293.
  3. Gram, HC. «Über die isolierte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten». Fortschr. Med., vol. 2, 1884, pàg. 185–189.
  4. Hugenholtz P. «Exploring prokaryotic diversity in the genomic era». Genome Biol, vol. 3, 2, 2002, pàg. REVIEWS0003. PMID 11864374.
  5. Walsh F, Amyes S. «Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens.». Curr Opin Microbiol, vol. 7, 5, 2004, pàg. 439-44. PMID 15451497.
  6. 6,0 6,1 6,2 Escaso Santos, Fernando; Martínez Guitart, José Luis; Planelló Carro, Mª del Rosario. Fundamentos básicos de fisiología vegetal y animal. Madrid: Pearson, 2010, p. 3. ISBN 978-84-832-2735-0.