Parets del Vallès
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Vallès Oriental | |||
| Església de Sant Esteve | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||
| Gentilici | Paretà, paretana | ||
| Superfície | 9,1 km² | ||
| Altitud | 94 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
16.720 hab. 1.837,36 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Entitats de població |
10 |
||
| Agermanament | San Francisco del Norte (Nicaragua) | ||
Parets del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Se situa al sud-oest de la comarca del Vallès Oriental, a 7 km de la seva capital Granollers, i a 23 km de Barcelona.
Té una àrea d'uns 9 km², i uns 16.000 habitants. De nord a sud, el riu Tenes creua el municipi. La població està distribuïda en sis barris: Barri Antic, sobre un turó al voltant de l'església; l'Eixample, el de més habitants, planificat en els anys 30; l'Escorxador; Can Cerdanet; Can Volart, i Can Riera.
Taula de continguts |
[edita] Història
La primera referència històrica a aquest municipi és de l'any 878, però la primera vegada que s'utilitza el nom de Parets és al 904 (vila Parietes). El nom actual prové del segle XII, probablement originat per unes parets romanes trobades pels voltants.
Parets tenia jurisdicció directa per part del rei (Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós), excepte per un curt període al 1383 quan l'infant Joan (posteriorment Joan I d'Aragó, el Caçador) el va vendre al noble Marc de Planella. La dona de Bernat de Planella va tornar la jurisdicció al rei al 1385. Per tal d'evitar que això tornès a succeir, Parets va esdevenir oficialment un carrer de Barcelona el 1386.
Al 1385, Parets, Mollet i Gallecs formaven part d'un mateix municipi. Parets es va independitzar de la resta a mitjans del segle XIX, al 1849. El poble ha anat alternant períodes esplendorosos i tristos en la seva història mil·lenària: els temps foscos dels segles XIV i XV, el poc creixement demogràfic del segle XVII, o el pròsper segle XVIII. Precisament en aquest segle, l'any 1706, les tropes del rei Felip V d'Espanya va incendiar l'església, i els arxius de Parets es van cremar amb ella. Aquest és el motiu de la ignorància actual sobre aquesta porció de la història paretana.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Torre de Cellers
Es pensa que aquesta fortalesa esta construïda sobre una antiga vila romana anomenada villa Abdela, situada sobre la via Augusta. Ara, aquesta fortificació medieval està enclavada al mig d’un polígon industrial. Es un mas fortificat entre la riera del Tenes i el riu Besòs. Es originari del segle XIII i reconstruït els segles XIV i XV. Es de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, i dues torres de planta circular amb merlets als angles oposats a l’edifici. Aquestes torres tenen espitlleres rodones per a armes de foc. L’any 1999 va ser reconegut com el castell mé3s ben conservat de Catalunya.
Les llegendes sempre han vinculat el castell amb la màgia i els fantasmes. La troballa d’un tresor de monedes protagonitzada pels masovers i gracies a la intervenció d’una vaca seria la historia fantàstica mes estesa.
[edita] Torre d'en Malla
S’han trobat restes possiblement romanes al seu terme. Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l’encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i la secundària, l’explotació agrícola, adjudicada a un general retirat del exèrcit romà.
Una de les llegendes explica que la Torre Malla va ser residencia d’un moro, molt ric i poderós.
[edita] Indústria
Parets del Vallès té un emplaçament privilegiat i una xarxa de comunicacions excel·lent, que connecta el municipi directament amb la resta d'Espanya i d'Europa. Aquest és el motiu de que Parets resulti una localització tan atractiva per la indústria. Parets és un dels centres industrials més importants de la comarca (aproximadament uns 5,000 treballadors). La majoria de la gent que treballa a Parets són empleats de petites i mitjanes empreses, però també hi ha una representació important de grans companyies (per exemple Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grifols, Solvay, i Novartis).
Hi ha cinc polígons industrials, principalment al marge esquerre del riu Tenes: Llevant, Can Volart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sector Autopista. La superfície total d'aquests polígons és de 199 Ha.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Hab. (2006) |
|---|---|
| can Gosc | 11 |
| can Massot | 0 |
| can Pepet | 27 |
| can Riera | 68 |
| Eixample, l' | 10.059 |
| Escorxador, l' | 514 |
| Parets del Vallès | 5.706 |
| Polígon Industrial Can Volard | 11 |
| Polígon Industrial de Llevant, el | 0 |
| Polígon Industrial el Sector de l'Autopista |
17 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Fets curiosos sobre Parets
- Joan Clos, (exbatlle de Barcelona (1997-2006), i actual ministre d'Indústria, Turisme i Comerç) va néixer a Parets el 1949.
- El Circuit de Catalunya, on es corre entre d'altres el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, és molt a prop de Parets (l'accés nord del poble queda col·lapsat quan hi ha un esdeveniment important).
- La festa major d'estiu del poble és el darrer cap de setmana de juliol, i la d'hivern a finals de gener.
- El setembre de 2004, Parets va entrar al llibre Guinness dels rècords mundials quan es va confeccionar el caramel més gran del món (1100 m de llargària per 15 cm d'ample, amb un pes de 900 Kg). Aquest caramel es va fer per commemorar el 1100 aniversari del poble.
- Cada any es fa a Parets un pessebre monumental, utilitzant més de 12,000 Kg de sorra, 3,000 Kg de pedres, 1,500 Kg de suro, i més de 800 figures. Al 1996 va obtenir el rècord de pessebre sobre taula més gran d'Espanya (280 m²).
- Heu vist alguna vegada una sortida d'autopista per l'esquerra? La sortida de l'AP7 a Parets ho és.
- La Torre de Cellers és una de les edificacions fortificades més ben conservada de Catalunya.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Aiguafreda | l’Ametlla del Vallès | Bigues i Riells | Caldes de Montbui | Campins | Canovelles | Cànoves i Samalús | Cardedeu | Castellcir | Castellterçol | Figaró-Montmany | Fogars de Montclús | les Franqueses del Vallès | la Garriga | Granera | Granollers | Gualba | la Llagosta | Lliçà d'Amunt | Lliçà de Vall | Llinars del Vallès | Martorelles | Mollet del Vallès | Montmeló | Montornès del Vallès | Montseny | Parets del Vallès | la Roca del Vallès | Sant Antoni de Vilamajor | Sant Celoni | Sant Esteve de Palautordera | Sant Feliu de Codines | Sant Fost de Campsentelles | Sant Pere de Vilamajor | Sant Quirze Safaja | Santa Eulàlia de Ronçana | Santa Maria de Martorelles | Santa Maria de Palautordera | Tagamanent | Vallgorguina | Vallromanes | Vilalba Sasserra | Vilanova del Vallès
| Aquest article sobre el Vallès Oriental és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

