Parets del Vallès
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Oriental  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 18.893 (2023) (2.076,15 hab./km²) | ||||
| Llars | 25 (1515) | ||||
| Gentilici | Paretà, paretana | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9,1 km² | ||||
| Banyat per | el Tenes | ||||
| Altitud | 94 | ||||
| Limita amb | |||||
| Pressupost | 25.054.681,58 € 2008 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08150 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08159 | ||||
| Codi IDESCAT | 081593 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | San Francisco del Norte (Nicaragua) | ||||
| Lloc web | parets.cat | ||||
Parets del Vallès és una Vila de la comarca del Vallès Oriental. Se situa al sud-oest de la comarca del Vallès Oriental, a 7 km de la seva capital Granollers, i a 23 km de Barcelona. Té una àrea d'uns 9 km², i uns 19.000 habitants. De nord a sud, el riu Tenes creua el municipi. La població està distribuïda en sis barris: Barri Antic, sobre un turó al voltant de l'església; l'Eixample, el de més habitants, planificat en els anys 30; l'Escorxador; Can Cerdanet; Can Volart, i Can Riera.
| Palau | Lliçà de Vall | Lliçà de Vall |
| Gallecs | 
|
Granollers |
| Mollet | Mollet | Montmeló |
Història
La primera referència històrica a aquest municipi és de l'any 878, però la primera vegada que s'utilitza el nom de Parets és al 904 (vila Parietes). El nom actual prové del segle XII, probablement originat per unes parets romanes trobades pels voltants.
Parets tenia jurisdicció directa per part del rei (Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós), excepte per un curt període el 1383 quan l'infant Joan (posteriorment Joan I d'Aragó, el Caçador) el va vendre al noble Marc de Planella. La dona de Bernat de Planella va tornar la jurisdicció al rei el 1385. Per tal d'evitar que això tornés a succeir, Parets va esdevenir oficialment un carrer de Barcelona el 1386.
El 1385, Parets, Mollet i Gallecs formaven part d'un mateix municipi. Parets es va independitzar de la resta a mitjans del segle XIX, el 1849. El poble ha anat alternant períodes esplendorosos i tristos en la seva història mil·lenària: els temps foscos dels segles XIV i XV, el poc creixement demogràfic del segle XVII, o el pròsper segle XVIII. Precisament en aquest segle, l'any 1706, les tropes del rei Felip V d'Espanya va incendiar l'església, i els arxius de Parets es van cremar amb ella. Aquest és el motiu de la ignorància actual sobre aquesta porció de la història paretana.
Llocs d'interès
La Marineta
Masia situada al llevant industrial, al carrer de la Sinia. Fou un clar exemple d'explotació agrícola i ramadera a Parets durant el segle XX. Anomenada de tres formes diferents: Massó, Calderó i finalment Marineta. La família Massó, vengé aquesta propietat a la família Calderó.
Miquel Bosch i Calderó es va casar amb Maria Callas Damm, que pertanyia a una família molt rica fundadora de la cervesa Damm. Més tard van rehabilitar la casa, ja que era una masia normal acabada en punta i la van deixar amb forma quadrada, aquesta reforma la va portar a terme l'arquitecte Josep Goday.
Des dels principis del segle XX la van anomenar Marineta en honor a la seva dona. El que van fer va ser catalanitzar el nom francès de Marinette.
Aquesta finca tenia molta aigua de la mina dels set socis, i després de la restauració es va utilitzar la marineta per criar animals de raça, aquests van rebre molt premis en concursos de bestiar. Actualment podem veure els noms dels animals escrits en ceràmica.
Durant la guerra civil van haver-hi bastants refugiats. I l'any 1988 la marineta va passar a ser propietat de l’Ajuntament.
Torre de Cellers
Es pensa que aquesta fortalesa va ser construïda sobre una antiga vila romana anomenada villa Abdela, situada sobre la via Augusta. Ara, aquesta fortificació medieval està enclavada al mig d'un polígon industrial. És un mas fortificat entre la riera del Tenes i el riu Besòs. És originari del segle XIII i reconstruït els segles XIV i XV. És de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, i dues torres de planta circular amb merlets als angles oposats a l'edifici. Aquestes torres tenen espitlleres rodones per a armes de foc. L'any 1999 va ser reconegut com el castell més ben conservat de Catalunya.
Les llegendes sempre han vinculat el castell amb la màgia i els fantasmes. La troballa d'un tresor de monedes protagonitzada pels masovers i gràcies a la intervenció d'una vaca seria la història fantàstica més estesa.
Torre d'en Malla
S'han trobat restes possiblement romanes al seu terme. Es creu que la Torre de Malla va ser una vil·la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l'encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes de Montbui. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i la secundària, l'explotació agrícola, adjudicada a un general retirat de l'exèrcit romà.
Una de les llegendes explica que la Torre Malla va ser residència d'un moro, molt ric i poderós.
Església de Sant Esteve de Parets
.JPG)
És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt. Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l'any 1947.
Indústria
Parets del Vallès té un emplaçament privilegiat i una xarxa de comunicacions excel·lent, que connecta el municipi directament amb la resta d'Espanya i d'Europa. Aquest és el motiu de què Parets resulti una localització tan atractiva per la indústria. Parets és un dels centres industrials més importants de la comarca (aproximadament uns 5.000 treballadors). La majoria de la gent que treballa a Parets són empleats de petites i mitjanes empreses, però també hi ha una representació important de grans companyies (per exemple Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grifols, Solvay, i Novartis).
Hi ha cinc polígons industrials, principalment al marge esquerre del riu Tenes: Llevant, Can Volart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sector Autopista. La superfície total d'aquests polígons és de 199 Ha.
Administració
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Rosa Marti Conill | Independents | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Rosa Marti Conill | PSC | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Rosa Marti Conill | PSC | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Joan Seguer Tomàs | PSC | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Joan Seguer Tomàs | PSC | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Joan Seguer Tomàs | PSC | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Joan Seguer Tomàs | PSC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Joan Seguer Tomàs | PSC | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Sergi Mingote Moreno | PSC | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Sergi Mingote Moreno | PSC | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Gosc | 3 |
| Can Massot | 0 |
| Can Pepet | 22 |
| Can Riera | 54 |
| Can Volard | 8 |
| Eixample, l' | 10.711 |
| Escorxador, l' | 602 |
| Parets del Vallès | 6.697 |
| Polígon industrial de Llevant | 0 |
| Polígon industrial Sector de l'Autopista | 16 |
| Polígon industrial Z | 0 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Cultura
L'Arxiu Municipal de Parets del Vallès és el servei que s'encarrega de la gestió, el tractament, l'organització, la conservació i la difusió de tota la documentació que genera l'Ajuntament en l'exercici de les seves funcions i competències. També gestiona, conserva i fa accessible la documentació històrica. També s'ocupa de la documentació de les persones que hi han fet donacions o cessions, per tal de posar-la a l'abast de la població. L'AMPV no és l'únic centre arxivístic on podreu trobar informació sobre Parets del Vallès. De fet, a causa dels incendis dels anys 1706 i 1936, no es conserven gaire documents històrics de la població.
El poble compta amb la comissió de festes que s'encarrega d'organitzar la festa major d'estiu i la festa major d'hivern, a part d'altres activitats durant tot l'any, a part Parets té una colla castellera pròpia els Manyacs de Parets, un colla Gegantera i una colla de diables que animen les festes majors, també cal comptar amb la coral art i unió.
També és conegut el seu vessant literari, gràcies als festivals poètics que organitza l'entitat cultural Niu d'Art Poètic on hi participen diferents poetes de la comarca.[1]
Esport
L'esport més important de la població és el tennis de taula, ja que el Club Tennis Taula Parets va competir a la primera categoria Estatal,[2] un dels esports que mou més població és el rugbi, ja que segueixen el Club Rugby Parets,[3](encara que actualment juguen a la ciutat de Granollers),a part dels èxits que han obtingut el Futbol sala i l'Handbol a través dels clubs Futbol Sala Parets i Handbol Parets. Cal destacar altres esports com el basquet i el futbol amb els clubs Club Bàsquet Parets i Club de Futbol Parets
Medalles de la Vila
2008[4]
2009[5]
- Víctor Grífols i Lucas
- Eduard Serra i Pascual
- Club de Futbol Parets
2010 [6]
- Josep Seguer i Sans
- Joaquim Rodríguez i Oliver
- Família Feliu
2012 [7]
- Societat Cooperativa La Progressiva
- Mercè Escardó i Bas
- Agrupament Escolta i Guia Sant Jaume
Persones il·lustres
- Joaquim Rodríguez i Oliver (Ciclista)
- Josep Seguer i Sans (Jugador de Futbol)
- Josep Ribas i Fàbregas (Pintor)
- Lluís Piquer i Jové (Mestre d'escola)
- Miquel Luque i Ávila (Nedador paralímpic)
- Joaquima Guasch i Calzada (Poetessa i Rapsode)
- Sergi Mingote Moreno (Alpinista)
Referències
- ↑ «Un llibre recull els 50 anys d'història del festival de poesia de Parets». Diari Contrapunt, 20-05-2013 [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ «El Tennis Taula Parets fa història amb l'ascens a primera estatal». Diari el9nou, 25-06-1998 [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ «El Rugbi Parets debuta dissabte a Primera». [Consulta: 25 desembre 2015].
- ↑ «Medalla de la Vila 2008». Ajuntament de Parets. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ «Medalla de la Vila 2009». Ajuntament de Parets. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ «Medalla de la Vila 2010». Ajuntament de Parets. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ «Medalla de la Vila 2012». Ajuntament de Parets. [Consulta: 26 desembre 2015].
Vegeu també
- Llista d'alcaldes de Parets del Vallès
- Agrupació Pessebrista de Parets
- Escola Lluís Piquer
- Refugi antiaeri de Parets del Vallès
- Mongeta paretana
- RAP 107 -Ràdio Parets
- Ajuntament de Parets del Vallès
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parets del Vallès |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
