Paris Blues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaParis Blues

Joanne Woodward encarna Lillian Corning Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMartin Ritt Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióSándor Trauner Modifica el valor a Wikidata
GuióWalter Bernstein i Jack Sher Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDuke Ellington Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChristian Matras Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoger Dwyre Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís i Studios de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0055278 Filmaffinity: 983022 Allocine: 10954 Rottentomatoes: m/paris_blues Letterboxd: paris-blues Allmovie: v37294 TCM: 16151 AFI: 22713 TMDB.org: 33710 Modifica el valor a Wikidata

Paris Blues és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1961.

Poster de la pel·lícula

Argument[1][modifica]

A París, Ram Bowen, un trombó americà que no viu més que pel jazz, anant a recollir a l'Estació de Paris-Saint-Lazare el famós trompetista Wild Man Moore, troba dos compatriotes, Lilian i la seva amiga negra Connie, que arriben per visitar la capital uns dies. Anant al Club 33, el club de jazz on toca Ram, les americanes coneixen el saxofonista negre Eddie Cook que sembla haver-se establert a París per fugir del racisme regnant als Estats Units. Els idil·lis respectius de Ram i Eddie amb Lilian i Connie replantejaran la vida artística dels dos músics, sobretot la de Ram que, en plena creació, ha obtingut una cita decisiva amb un editor musical notable al qual ha enviat la seva composició París Blues . La decepció de Ram, després de la seva entrevista amb l'editor que li aconsella perfeccionar-se, i el gran amor que Eddie professa per a Connie, els convenceran per seguir les dues joves als Estats Units. Però en el moment de marxar, Ram decideix que és a París que trobarà la seva via mentre que Eddie ajorna la seva marxa, prometent a Connie anar-hi més tard.

Temes i context[modifica]

Pel·lícula nostàlgica i impressionista que, al llindar dels anys 1960, evoca un París mític en blanc i negre: Barri Saint-Germain-des-Prés, els seus existencialistes (Marie Seoul, patrona del club, recorda Juliette Gréco i Le Tabú), la seva vida de bohèmia (Ram Bowen) o marginal (el guitarrista drogoaddicte Michel Duvigne). Targeta postal de París vista per un americà, l'acció es desenvolupa en una freda tardor, raó més per entretenir-se al celler on el jazz flueix i aprofitar el seu ambient calorós i endimoniat: es pensa en Boris Vian amb la seva «trompinette», en Milles Davis o en Sidney Bechet. Els protagonistes celebren «l'ànima de París»: Eddie diu a Connie que el que compta « no és el que es veu de la ciutat, sinó la seva atmosfera» o Lillian que, obrint la finestra davant les teulades, declara a Ram que « París s'assembla exactament a les pintures que n'ha vist». Si s'identifica la Catedral de Notre-Dame de Paris, el temps d'una nit glacial, o els Champs-Élysées, batuts pels vents, cal haver estat «impressionat» per París per reconèixer els seus Halles d'abans. L'epíleg és eloqüent: a Saint-Lazare, els encarregats del manteniment de cartells recobreixen la immensa imatge del músic Wild Man Moore amb una publicitat de les publications Larousse, ja que, darrere aquesta antologia quallada de noms il·lustres, artístics o intel·lectuals, s'amaguen éssers humans que han sofert i han estimat, i que París ha estimat, i que han fet la seva llegenda...

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Aquest film és considerat com la primera pel·lícula dels Estats Units on un actor negre (Sidney Poitier) té un paper protagonista romàntic.

Referències[modifica]

  1. «Paris Blues». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paris Blues