Paris de Troia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Paris fou un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirigí una expedició contra Troia per tal de recuperar-la.

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David

Naixement[modifica | modifica el codi]

La reina de la ciutat de Troia Hècuba estava embarassada. Una nit somià que el nin que esperava es convertia en un incendi. Els pares consultaren un oracle i aquest els respongué que el fill que tindrien seria la perdició de Troia. Però el rei Príam no tingué valor per matar-lo i ordenà a un pastor que l'abandonés al munt Ida. Al cap d'uns dies, el pastor passà per allà i veié el nin encara viu, es penedí d'haver-o abandonat i l'adoptà com a fill seu.

Infància i adolescència[modifica | modifica el codi]

Cresqué robust, formós i intel·ligent, i s'enamorà d'una nimfa, anomenada Enone, amb qui es casà i amb qui tingué un nin, que es digué Còrit.

Al cap d'un temps, s'esdevingué l'anomenat juí o judici de Paris, en el qual hagué de decidir sobre la bellesa de tres deesses: Hera, Atena i Afrodita. A l'Olimp, Eris, la Discòrdia, l'única deessa no convidada a les noces de Peleu i Tetis, prometé de donar una poma d'or a la dea més bella, però ningú no s'atrevia a adjudicar aquest títol a cap de les aspirants. Per aquest motiu, Zeus decidí que fos Paris, príncep de Troia, qui triés quina havia de ser l'elegida. Hermes, el missatger dels déus, presentà les tres dees a Paris i li proposà el dilema. Per subornar-lo, Hera li oferí de ser un governant poderós; Atena li prometé fama militar, i Afrodita que aconseguiria la dona més bella de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta. El jove Paris elegí Afrodita, que alhora es convertí en protectora seva, i les altres dues deïtats juraren venjança. La seva decisió acabaria desencadenant, sense ell sospitar-ho, la guerra de Troia.

Paris de Troia[modifica | modifica el codi]

L'endemà, Paris anà per primer cop a Troia i es féu famós als jocs, per la qual cosa el rei Príam el reconegué i recobrà la seva família real, tot abandonant la seva esposa Enone i el seu fill Còrit al Mont Ida.

Per aquells dies, el rei d'Esparta Menelau féu una visita amistosa a Troia i convidà Príam a visitar la seva ciutat. El rei envià enlloc seu a Paris. Arribà amb un gran vaixell i fou rebut com un rei. Donà les atencions i paraules més afectuoses a Helena. Passat un temps, Menelau va haver de marxar a Creta als funerals del seu pare Atreu, la qual cosa fou aprofitada per guanyar l'amor d'Helena, la qual abjurà de la seva pàtria i l'acompanyà a Troia.

Durant el retorn, es van amagar de Menelau durant uns mesos a Xipre. Des d'allí, Paris va participar en l'expedició de saqueig contra Sidó a Palestina. En arribar a Troia, Príam acceptà Helena per jove però Cassandra i Heleno, fills seus i germans de Paris, escamparen el temor de la destrucció de la ciutat entre tots els habitants.

Ofès, Menelau partí amb els aqueus a fer la guerra a Troia. Paris lluità de forma covarda i fou ajudat diferents vegades per Afrodita. Va matar Aquil·les per darrere en clavar-li una fletxa al taló dret durant una cerimònia a Apol·lo.

Mort de Paris[modifica | modifica el codi]

El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomèriques (al Llibre X, pàgs 259-489) relata com en el novè any de la guerra de Troia el príncep Paris fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llençà Filoctetes. Paris anà a visitar Enone tot pregant-li que li salvés la vida amb alguna planta medicinal però aquesta, enutjada per l'abandonament d'uns anys abans, va negar-li l'ajuda.

Aleshores Paris tornà al costat d'Helena, que, encara enamorada, intentà curar-lo; malgrat això morí en pocs dies. Fou enterrat a Troia amb Enone, que se suïcidà de tristesa al cap de poc temps.