Paris e Viana
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua | català |
| Gènere | novel·la |
Paris e Viana és una novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l'inventari de la biblioteca d'Alfons el Magnànim, hi figura un manuscrit de 1417, de la qual existiren nombroses versions en català, francès, castellà i italià. De la lectura conjunta es dedueix que totes procedeixen d'un original primitiu no conservat. De gran difusió al llarg de tot el segle xv, sense la qual no s'entenen obres com Tirant lo Blanc o Curial e Güelfa, hom en desconeix l'origen, que podria ser provençal o català.[1][2][3][4]
El text conservat més antic és en llengua francesa (1432) i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del segle xvi.[5] En la seva primera versió francesa, l'autor, Pierre de la Cypède explica que es tracta d'un trasllat del provençal, traduït, al seu torn, d'un més antic en català. En tot cas és una qüestió que resta sense resoldre definitivament, com tampoc ho està si les versions catalanes conservades en dos incunables de 1495, deriven del suposat original català o són traduccions d'altres llengües.
Argument[modifica]
Els fets passen a França en temps de Carlemany. En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l'autor presenta un heroi de baix llinatge de setze anys, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França. Conscient que les diferències socials són un obstacle insalvable per a la seva relació amorosa, Paris esdevé un perfecte cortesà i un destre cavaller i aconsegueix el guardó per ell desitjat, el cor de la noble Viana. Paris prova de demanar-ne la mà però el Delfí el vol matar per la qual cosa ambdós joves decideixen fugir, però només Paris ho aconsegueix, emportant-se la penyora d'amor d'un diamant.
El Delfí s'oposa a la relació, fa empresonar la seva filla i el pare de Paris, vassall seu, i fa perseguir l'heroi, el qual fuig, i inicia un periple que el durà de Gènova a Orient. Mentre Paris resideix a Gènova, es concerta el matrimoni de Viana amb el fill del Duc de Borgonya. Quan, amb motiu d'una croada que el Papa convoca contra el Soldà de Babilònia, el Delfí cau presoner, Paris, fent-se passar per musulmà, l'allibera amb la condició que li sigui concedit el que ell demani. Un cop a França, demana la mà de Viana, la qual cedeix únicament quan descobreix la identitat del seu enamorat. L'amor ha triomfat i les virtuts del bon cavaller enderroquen la rígida jerarquia social feudal.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Dossier »altfranzösische Urkundensprache«». Romanische Forschungen, 129, 1, 15-03-2017, pàg. 90–103. DOI: 10.3196/003581217820816369. ISSN: 0035-8126.
- ↑ Baumgarten, Elisheva; Winer, Rebecca «Review of Elka Klein, Hebrew Deeds of Catalan Jews/Documents hebraics de la Catalunya medieval: 1117–1316». Jewish History, 22, 1-2, 2008-06, pàg. 255–262. DOI: 10.1007/s10835-007-9057-0. ISSN: 0334-701X.
- ↑ Ferrando, Antoni «La traducció catalana de la "Història de les Amors de París e Viana"»». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, Núm. 42, 2007, pàg. 59-74.
- ↑ Badia, Lola; Pellissa Prades, Gemma. Materials per a una edició crítica i comentada del París e Viana català. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
- ↑ «Història de Paris e Viana». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Història de Paris e Viana». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 13 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- Anònim; Vinyes, Jordi. «Introducció». A: Paris i Viana pàg. 9-18. Barcelona: Editorial Laertes, 1991. ISBN 84-7584-173-2.
- de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. «Novel·la cavalleresca i vida cavalleresca». A: Història de la literatura catalana, tom 3, pàg. 276. Barcelona: Ariel, S.A, 1984. ISBN 84-344-7600-2.
- de la Cépède, Pierre. Paris i Viana. Barcelona: Laertes, 1991. ISBN 84-7584-173-2..
- de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana. 4a ed.. Barcelona: Ariel, 1984. ISBN 84-344-7600-2.