Park Chung-hee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En aquest nom coreà, el cognom és Park.


Park Chung-hee
박정희
Park Chung-hee 1963's.png
5~9è President de Corea del Sud
17 de desembre de 1963 – 26 d'octubre de 1979
Vicepresident Non
Precedit per Park Chung-hee
Succeït per Choi Kyu-ha
Acting President de Corea del Sud
24 de març 1962 – 16 de desembre 1963
Precedit per Yun Bo-son
Succeït per Park Chung-hee(5~9è)
Dades biogràfiques
Naixement 14 de novembre de 1917
Japó Seonsangun (Imperi Japonès)
Mort 26 d'octubre de 1979 (als 61 anys)
Corea del Sud Seül (Corea del Sud)
Nacionalitat Sud-coreana
Ocupació Polític, General
Partit polític Partit Democràtic republicà
Cònjuge Kim Honam, Yuk Youngsu

El general Park Chung-hee (en hangul: 박정희, en hanja: 朴正熙) (Seonsan, 14 de novembre de 1917 - Seül, 26 d'octubre de 1979) va ser un polític i militar sud-coreà, que ocupà els càrrecs de primer ministre el 1962 i de president interí de 1962 a 1963. Més endavant fou president de Corea del Sud de 1963 fins al seu assassinat el 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Park va nàixer a Seonsan, una menuda localitat pròxima a Daegu. Va ser el vuitè xiquet d'una família pobra de camperols. Durant la seua infància va començar a estudiar amb la intenció de convertir-se en professor i en 1937 va obtenir les millors notes de la seua promoció, pel que va poder començar a exercir l'ensenyament. En 1939 va ingressar en l'escola militar japonesa de Manchukuo. A causa de les polítiques japoneses el seu nom en eixe territori va passar a ser Masao Takaki (高木正雄). Després de graduar-se en 1942, va arribar a segon tinent de l'exèrcit japonès en 1944.

A l'acabar la Segona Guerra Mundial va regressar a Corea. En 1946 va ingressar en l'Acadèmia Militar Coreana, on es va llicenciar com capità, i després va passar al Cos de Policia (futures Forces Armades Coreanes). Durant la Guerra de Corea va ascendir en l'escalafó militar fins a arribar a brigadier general en 1953. Després de concloure el conflicte, va viatjar als Estats Units per completar la seua formació militar. Al seu retorn, en 1957 va ser nomenat membre de l'Estat Major de l'Exèrcit sud-coreà.[1]

Tercera República[modifica | modifica el codi]

Entre altres mesures, i amb la justificació de combatre una hipotètica expansió del comunisme, es va suspendre la llibertat de premsa, es van restringir les llibertats personals i es va censurar a l'oposició política. A més es va crear un servei nacional secret conegut com KCIA (Agència Central Secreta Coreana).

En el moment que Park va arribar al poder, la renda per càpita d'un sud-coreà era de només 72 dòlars i Corea del Nord comptava amb un exèrcit i indústria més desenvolupats, gràcies al suport financer i tècnic de la Unió Soviètica. Per eixa raó, Chung-hee va millorar les relacions amb els Estats Units per afavorir la inversió i establiment de grans conglomerats (chaebol) en el Sud, amb el suport de les multinacionals nord-americanes. Corea del Sud va canviar així el seu model econòmic, al passar de l'agricultura a l'indústria, i va poder superar en el pla econòmic a l'estat regit per Kim Il-sung. D'altra banda, va normalitzar també les relacions diplomàtiques amb Japó.[2]Park va aconseguir la reelecció en 1967 i 1971.

Quarta República[modifica | modifica el codi]

A causa del creixent nombre de protestes per l'absència de llibertats i l'augment de la seua impopularitat, en 1972 Chung-hee va declarar la llei marcial i va aprovar una nova Constitució de caràcter autoritari, coneguda com Yushin, que li atorgava tots els poders i augmentava la repressió en el país, durant el procés conegut com Restauració d'Octubre. La nova carta magna li atorgava reeleccions indefinides de mandats que duraven sis anys, i en la pràctica solament es permetia la presentació d'un candidat a la Presidència. Sense oposició, va vèncer en els comicis de 1973 i 1978.

En 1974 un agent nord-coreà va intentar assassinar-lo mentre donava un discurs. Encara que va fallar en el seu intent, la trajectòria de les bales van arribar a la seua esposa Yuk Young-soo, que va morir.[3]

Les majors demostracions de descontentament contra el govern de Park Chung-hee es van produir en el seu últim any de vida. En 1979 va haver múltiples protestes contra l'expulsió d'un membre opositor de l'Assemblea Nacional. A més, els estudiants universitaris van iniciar un moviment per demanar l'establiment de la democràcia. En ambdós casos van ser durament reprimits per la policia i l'exèrcit.

El 26 d'octubre de 1979 Park Chung-hee va ser assassinat per Kim Jae-gyu, llavors director de la KCIA. Aquest va declarar que el va matar per "un acte de patriotisme", al considerar-lo un obstacle per la democràcia, i va ser executat al maig de 1980.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Park Chung-hee Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Yun Bo-seon
Escut de Corea del Sud
President de Corea del Sud
1962 - 1979
Succeït per:
Choi Kyu-hah