Parlament de Suècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sveriges Riksdag
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
President Per Westerberg, Partit Moderat
des de 19 de novembre de 2010
Estructura
Membres 349
2010 Riksdag Structure.png
Grups polítics

     Partit Socialdemòcrata (113)
     Partit Moderat (107)
     Partit Verd (25)
     Partit Popular Liberal (24)
     Partit de Centre (22)
     Demòcrates Suecs (20)
     Demòcrata-Cristians (19)

     Partit de l'Esquerra (19)
Elecció
Sistema de votació Representació proporcional
Última elecció 19 de setembre de 2010
Lloc de reunió
Riksdag assembly hall 2006.jpg
Casal del Parlament de Suècia
Lloc web
www.riksdagen.se/

El Parlament de Suècia (en suec i oficialment, Sveriges Riksdag) és l'assemblea legislativa de Suècia. És de sistema unicameral i està integrada per 349 membres, anomenats riksdagsledamöter, electes per a servir per un període de quatre anys.

L'edifici del Riksdag està localitzat en l'illa de Helgeandsholmen, a centre d'Estocolm.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Riksdag deriva de l'expressió sueca riksens ständer ("els estats del regne"), la qual feia esment a la reunió dels representants dels estaments que estava dividida la societat sueca (noblesa, clergat i burgesia ), i s'ha adaptat a la versió alemanya bundestag. Amb la introducció, el 1866, de la bicameralitat, el terme va canviar oficialment a l'actual Riksdag. El 1970, el Riksdag va tornar a ser unicameral, però va conservar la seva denominació.

Organització[modifica | modifica el codi]

  • President: Per Westerberg (des d'octubre de 2006).
  • Tipus de cambra: Unicameral amb 349 membres.
  • Eleccions: Els membres del Riksdag són elegits per votació popular, de tipus proporcional, cada quatre anys. Les eleccions són celebrades el tercer diumenge de setembre.
  • Últimes eleccions celebrades: 19 de setembre de 2010

Història[modifica | modifica el codi]

Les arrels del Riksdag modern es poden trobar en la reunió de 1435 de la noblesa sueca celebrada en la ciutat d'Arboga. Esta assemblea informal fou modificada en 1527 pel primer rei suec modern Gustav I Vassa, que pretenia incloure representants dels quatre estaments socials: la noblesa, el clergat, la burgesia (els comuners propietaris com els comerciants, advocats... ), i els camperols (agricultors amb propietat terratinent). Esta forma de representació (Ständestaat) va durar fins al 1865, quan la representació per béns fou abolida i s'establí el parlament bicameral modern. No obstant això, no es va convertir en un parlament en el sentit contemporani fins que s'establiren principis parlamentaris al sistema polític en 1917.

El 22 de juny de 1866, el Riksdag decidí reconstituir-se como una assemblea legislativa bicameral, formada per la Första kammaren o Primera Càmera, amb 155 membres i l'Andra kammaren o Segona Càmera amb 233 membres. La Primera Càmera era elegida indirectament per regidors dels comtats i ciutats, mentre que la Segona Càmera era elegida directament per sufragi universal. Aquesta reforma vingué emparada pel descontent social amb el règim estamental, que ja no era capaç de representar al poble.

Mitjançant una esmena a la Constitució Sueca en les eleccions generals de 1970, s'establí una assemblea unicameral amb 350 escons. Les eleccions generals següents al Riksdag unicameral de 1973, només donà al Govern el suport de 175 membres, mentre que l'oposició tenia una força igual a 175 membres. En diversos cassos es produí un empat de vots, i la decisió final deuria ser determinada per sorteig. Per a evitar la repetició d'aquestos casos, el nombre d'escons en el Parlament es reduïren a 349 des de 1976.

Política[modifica | modifica el codi]

Els partits polítics tenen molt poder a Suècia, on els diputats del Parlament, en general, donen el suport als seus partits en les votacions parlamentàries. En la majoria dels casos, els governs poden obtindre el suport de la majoria del Riksdag a través de les aliances entre els partits, el que permet al govern controlar l'agenda parlamentària.

Durant molts anys, cap partit polític en Suècia ha aconseguit més del 50% dels vots. Els partits polítics poden cooperar amb agendes similars en diversos assumptes, i per això formen governs de coalició. En general, existeixen dos grans blocs en el parlament, l'Esquerra i la dreta, o els socialistes i no socialistes. Actualment, la coalició de dreta formada pel Partit del Centre, el Partit Popular Liberal, els Partit Verd i el Partit Moderat, és la que governa baix el nom d'Aliança per Suècia.

En els últims tres períodes electorals, foren els socialistes qui formaren govern, encara que van perdre les eleccions en 2006. L'oposició parlamentària d'esquerres es denomina Bloc Roji-Verd i està formada pel Partit Socialdemòcrata, Partit Verd i el Partit de l'Esquerra.

Escut
El Riksdag
segons les Eleccions al Parlament de Suècia de 2010

Partit Líder Suport popular Escons
# % +/− % # +/−
  Partit Socialdemòcrata de Suècia
Socialdemokraterna
Mona Sahlin 1 780 974 30,9 −4,4 113 −17
  Partit Moderat
Moderaterna
Fredrik Reinfeldt 1 729 010 30,0 +3,9 107 +10
  Partit Verd
Miljöpartiet de Gröna
Peter Eriksson
Maria Wetterstrand
415 879 7,2 +2,0 25 +6
  Partit Popular Liberal
Folkpartiet liberalerna
Jan Björklund 407 816 7,1 −0,4 24 −4
  Partit de Centre
Centerpartiet
Maud Olofsson 380 215 6,6 −1,3 22 −7
  Demòcrates Suecs
Sverigedemokraterna
Jimmie Åkesson 330 157 5,7 −2,8 20 +20
  Demòcrata-Cristians
Kristdemokraterna
Göran Hägglund 324 715 5,6 -1,0 19 -5
  Partit de l'Esquerra
Vänsterpartiet
Lars Ohly 321 854 5,6 +0,3 19 -3
Blocs Primer Ministre de Suècia Suport popular Escons
# % +/− % # +/−
  Aliança per Suècia
Alliansen
Fredrik Reinfeldt
2 841 756 49,3 +1,2 172 -6
  Bloc Roji-Verd
Rödgröna
Mona Sahlin
2 518 707 43,7 −2,7 157 −14
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Suècia

Coord.: 59° 19′ 39″ N, 18° 04′ 03″ E / 59.32750,18.06750