Parlament de Suècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parlament de Suècia
Sveriges riksdag
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
President Urban Ahlin, Socialdemòcrata
des del dia 29 de setembre de 2014
Estructura
Membres 349
2014 Riksdag Structure.svg
Grups polítics

Coalició de Govern (138)

Partits de l'oposició (211)

Elecció
Sistema de votació Representació proporcional
Última elecció 14 de setembre de 2014
Lloc de reunió
Riksdag.ipred b9dn510 4451.jpg
Palau del Parlament de Suècia
Lloc web
www.riksdagen.se/

El Parlament de Suècia (en suec i oficialment, Sveriges Riksdag) és l'assemblea legislativa de Suècia. És de sistema unicameral i està integrada per 349 membres, anomenats riksdagsledamöter, electes per a servir per un període de quatre anys. L'edifici del Riksdag és a l'illa de Helgeandsholmen, a centre d'Estocolm.

El nom Riksdag deriva de l'expressió sueca riksens ständer ("els estats del regne"), la qual feia esment a la reunió dels representants dels estaments que estava dividida la societat sueca (noblesa, clergat i burgesia ), i s'ha adaptat a la versió alemanya bundestag. Amb la introducció, el 1866, de la bicameralitat, el terme va canviar oficialment a l'actual Riksdag. El 1970, el Riksdag va tornar a ser unicameral, però va conservar la seva denominació.

Organització[modifica | modifica el codi]

  • President: Urban Ahlin (des del 29 de setembre de 2014).
  • Tipus de cambra: Unicameral amb 349 membres.
  • Eleccions: Els membres del Riksdag són elegits per votació popular, de tipus proporcional, cada quatre anys. Les eleccions són celebrades el tercer diumenge de setembre.
  • Últimes eleccions celebrades: 14 de setembre de 2014

Història[modifica | modifica el codi]

Les arrels del Parlament de Suècia modern es poden trobar en la reunió de 1435 de la noblesa sueca celebrada en la ciutat d'Arboga. Esta assemblea informal fou modificada en 1527 pel primer rei suec modern Gustav I Vassa, que pretenia incloure representants dels quatre estaments socials: la noblesa, el clergat, la burgesia (els comuners propietaris com els comerciants, advocats... ), i els camperols (agricultors amb propietat terratinent). Esta forma de representació (Ständestaat) va durar fins al 1865, quan la representació per béns fou abolida i s'establí el parlament bicameral modern. No obstant això, no es va convertir en un parlament en el sentit contemporani fins que s'establiren principis parlamentaris al sistema polític en 1917.

El 22 de juny de 1866, el Riksdag decidí reconstituir-se como una assemblea legislativa bicameral, formada per la Första kammaren o Primera Càmera, amb 155 membres i l'Andra kammaren o Segona Càmera amb 233 membres. La Primera Càmera era elegida indirectament per regidors dels comtats i ciutats, mentre que la Segona Càmera era elegida directament per sufragi universal. Aquesta reforma vingué emparada pel descontentament social amb el règim estamental, que ja no era capaç de representar al poble.

Mitjançant una esmena a la Constitució Sueca en les eleccions generals de 1970, s'establí una assemblea unicameral amb 350 escons. Les eleccions generals següents al Riksdag unicameral de 1973, només donà al Govern el suport de 175 membres, mentre que l'oposició tenia una força igual a 175 membres. En diversos casos es produí un empat de vots, i la decisió final deuria ser determinada per sorteig. Per a evitar la repetició d'aquestos casos, el nombre d'escons en el Parlament es reduïren a 349 des de 1976.

Política[modifica | modifica el codi]

Els partits polítics tenen molt poder a Suècia, on els diputats del Parlament, en general, donen el suport als seus partits en les votacions parlamentàries. En la majoria dels casos, els governs poden obtindre el suport de la majoria del Riksdag a través de les aliances entre els partits, el que permet al govern controlar l'agenda parlamentària.

Durant molts anys, cap partit polític en Suècia ha aconseguit més del 50% dels vots. Els partits polítics poden cooperar amb agendes similars en diversos assumptes, i per això formen governs de coalició. En general, existeixen dos grans blocs en el parlament, l'Esquerra i la dreta, o els socialistes i no socialistes.

Composició actual (Legislatura 2014-2018)[modifica | modifica el codi]

Partit  % Escons Escons
  Partit Socialdemòcrata 32,4% 113
  Partit Moderat 24,1% 84
  Demòcrates Suecs 14,0% 49
  Partit Verd 7,2% 25
  Partit de Centre 6,3% 22
  Partit de l'Esquerra 6,0% 21
  Partit Popular Liberal 5,4% 19
  Demòcrata-Cristians 4,6% 16
Total 100,00% 349
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Suècia Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 59° 19′ 39″ N, 18° 04′ 03″ E / 59.32750°N,18.06750°E / 59.32750; 18.06750