Parlants natius d'esperanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els parlants natius d'esperanto són persones nascudes en famílies en les quals es parla l'esperanto (i normalment altres llengües). Sovint un dels pares, o tots dos, escull usar l'esperanto com a llengua principal de comunicació amb els fills, que l'adquireixen, així, com uns altres xiquets adquireixen les seues llengües natives, de manera que el primer mot que aprenen a dir pot ser "panjo" o "paĉjo" (els equivalents, en esperanto, de mamà i papà).[1] És habitual que estos xiquets esdevinguen bilingües, és a dir, parlants natius de dues, tres o més llengües. Hi ha casos, també, en què els dos pares usen l'esperanto entre ells, però usen una altra llengua per comunicar-se amb els fills. Prompte, els xiquets que volen comprendre les converses dels pares aprenen, almenys, a comprendre l'Esperanto parlat.[2]

L'Esperanto no és la llengua principal de cap regió geogràfica del planeta, llevat de trobades temporals (com ara en convencions similars al Congrés Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso),[3] la més gran convenció d'Esperanto que hi ha, i en oficines aïllades (com ara el cas de l'oficina central de l'Associació Mundial d'Esperanto, a Rotterdam. A banda d'açò, els parlants natius tenen poques oportunitats de reunir-se, excepte en els locals en què estes trobades són planejades especialment. Per este motiu, alguns pares consideren important portar regularment els seus fills a convencions d'Esperanto. El Congrés Infantil d'Esperanto (Infana Kongreseto) té lloc cada any, simultani al Congrés Mundial d'Esperanto.[4]

El parlant natiu d'esperanto més famós és el financer hongarès George Soros.[5] També ho són Daniel Bovet, guardonat amb el Premi Nobel de medicina o fisiologia[6], les germanes jugadores d'escacs Zsuzsa, Zsofia i Judit Polgár,[7] i l'escriptora i nena prodigi Winifred Sackville Stoner Jr.[8] Molt famós va ser també Petr Ginz, una jove víctima de l'Holocaust nazi,[9] el dibuix de la Terra vista des de la Lluna del qual va esdevenir un símbol internacional de l'Holocaust.[10] La seva figura s'ha fet molt coneguda i s'ha usat en segells i cartells. El 2005 es va batejar l'asteroide 50413 Petrginz amb el seu nom.[11] 

També a Catalunya hi ha alguns parlants natius d'esperanto.[12]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]