Parlants natius d'esperanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

Els parlants natius d'esperanto són persones nascudes en famílies en les quals es parla l'esperanto (i normalment altres llengües). Sovint un dels pares, o tots dos, escull usar l'esperanto com a llengua principal de comunicació amb els fills, que l'adquireixen, així, com uns altres xiquets adquireixen les seues llengües natives, de manera que el primer mot que aprenen a dir pot ser "panjo" o "paĉjo" (els equivalents, en esperanto, de mamà i papà). És habitual que estos xiquets esdevinguen bilingües, és a dir, parlants natius de dues, tres o més llengües. Hi ha casos, també, en què els dos pares usen l'esperanto entre ells, però usen una altra llengua per comunicar-se amb els fills. Prompte, els xiquets que volen comprendre les converses dels pares aprenen, almenys, a comprendre l'Esperanto parlat.[1]

L'esperanto no és la llengua principal de cap regió geogràfica del planeta, llevat de trobades temporals (com ara en convencions similars al Congrés Mundial d'Esperanto),[2] la més gran convenció d'esperanto que hi ha, i en oficines aïllades (com ara el cas de l'oficina central de l'Associació Mundial d'Esperanto, a Rotterdam). A banda d'açò, els parlants natius tenen poques oportunitats de reunir-se, excepte en els locals en què estes trobades són planejades especialment. Per este motiu, alguns pares consideren important portar regularment els seus fills a convencions d'esperanto. El Congrés Infantil d'Esperanto (Infana Kongreseto) té lloc cada any, simultani al Congrés Mundial d'Esperanto.[3]

El parlant natiu d'esperanto més famós és el financer hongarès George Soros. També ho són Daniel Bovet, guardonat amb el Premi Nobel de medicina o fisiologia,[4] les germanes jugadores d'escacs Zsuzsa, Zsofia i Judit Polgár,[5] i l'escriptora i nena prodigi Winifred Sackville Stoner Jr. Molt famós va ser també Petr Ginz, una jove víctima de l'Holocaust nazi,[6] el dibuix de la Terra vista des de la Lluna del qual va esdevenir un símbol internacional de l'Holocaust. La seva figura s'ha fet molt coneguda i s'ha usat en segells i cartells. El 2005 es va batejar l'asteroide 50413 Petrginz amb el seu nom.[7] També a Catalunya hi ha alguns parlants natius d'esperanto.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (en anglès). Jouko Lindstedt, A Man of Measure. Festschrift in Honour of Fred Karlsson, pp. 47–55. [Consulta: 12 de setembre de 2014].
  2. «On UEA and its congresses. An update on the Universal Esperanto Association (UEA) and its congresses» (en esperanto). Associació Universal d'Esperanto. [Consulta: 12 de setembre de 2014].
  3. «Internacia Infana Kongreseto» (en esperanto). Associació Universal d'Esperanto. [Consulta: 12 de setembre de 2014].
  4. «Daniel Bovet» (en anglès). NNDB. [Consulta: 12 de setembre de 2012].
  5. Moreno Flores, Ignacio. «La fórmula de Laszlo Polgar para construir genios» (en castellà). Yorokobu, 19 de febrer del 2013. [Consulta: 30 de setembre de 2014].
  6. «Petr Ginz 1928 - 1944» (en txec). [Consulta: 12 de setembre de 2014].
  7. «JPL Small-Body Database Browser on 50413 Petrginz» (en anglès). [Consulta: 12 de setembre de 2014].
  8. «"El meu pare em va parlar tota la vida en esperanto". Entrevista a Alfons Tur» (en català i castellà). El Periódico, 14 de desembre de 2011. [Consulta: 17 de desembre de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]