Parque Nacional de Talampaya
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Parcs Naturals d'Ischigualasto i de Talampaya | |
 Talampaya |
|
| Informació | |
| Localització | Província de la Rioja a  Argentina |
| Patrimoni | * Els dos Parcs ocupen una superfície de 275.369 hectàrees
|
| Vistes | |
 Talampaya |
|
|
|
|
| Tipus | Natural |
| Criteris | (viii) |
| ID | 966 |
| Regió * | Amèrica Llatina i Carib |
| Inscripció | 2000 (24a sessió) |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El Parc Nacional Talampaya és una reserva natural i un dels llocs "Patrimoni de la Humanitat" declarat per la UNESCO a l'Argentina. És al centre-oest de la Província de la Rioja. El seu nom correspon a l'idioma kakan i significa: «Riu sec del tala» (sent "tala" el nom d'un arbre molt comú en gran part del Con Sud. Va ser creat el 1975 com a parc provincial amb l'objectiu de protegir importants jaciments arqueològics i paleontològics de la zona, i el 1997 va passar a dependre de l'Administració de Parcs Nacionals.
El parc ocupa 215.000 ha. El seu paisatge de gran bellesa, la flora i fauna són característics del bioma de la muntanya. És el resultat de moviments tectònics, als quals durant mil·lennis s'han sumat l'erosió de l'aigua i el vent en un clima desèrtic, amb grans amplituds de temperatures, intensa calor de dia i baixes temperatures de nit, amb pluges torrencials a l'estiu i vents forts a la primavera. L'altura mitjana del terreny és d'uns 1.300 msnm, i el clima és continental.
Taula de continguts |
Geologia [modifica]
Talampaya comparteix junt amb Ischigualasto la conca geogràfica Triàsic.Toda aquesta conca geològica és considerada per científics de tot el món com un dels paradisos més importants en material geològic de la República Argentina. El parc explica amb roques que documenten l'evolució del planeta per més de quaranta-cinc milions d'anys, sent per exemple testimoni fa més de 250 milions d'anys de la divisió del supercontinte Pangea.
La formació Talampaya està compost per una aglomeració de roques de color vermell parduzco. Els estrats estan principalment formats per gres, aquesta dipositada pels ventalls al·luvials que van baixar de les vores de la conca. Aquesta roca a causa de l'erosió de milions d'anys emmotllament diverses formes molt conegudes com Los Reyes Magos, el Tauler d'Escacs, La Catedral i El Fraile, entre altres, en l'àrea coneguda com Ciutat Perduda, pot veure's l'esplendor de les geoformas de Talampaya.
Paleontologia [modifica]
El parc és un important jaciment paleontològic, constitueix un lloc de gran importància per la seva abundant riquesa en fòssils.
Entre els fòssils descoberts hi ha Lagosuchus talampayensis, un dels primers dinosaures que va habitar la Terra, fa 250 milions d'anys en els inicis del triàsic. També es van trobar fòssils de tortugues amb una antiguitat de 210 milions d'anys, com Palaeocheris talampayens.
Gràcies a aquests i a una llarga sèrie d'animals fòssils desconeguts per a la paleontologia s'està permetent completar un dels estudis més interessants de la ciència; com i quan van sorgir els primers dinosaures i poder entendre mes sobre un diferent espècie coneguda com rèptils mamiferoidesde el tronc bàsic de la qual van sorgir més tard els mamífers. És a causa d'aquestes raons la gran importància que té aquesta conca.
Història [modifica]
La vasta conca romania virtualment desconeguda a causa del seu aïllament. Només la construcció de la carretera en la dècada de 1970, que uneix Patquía amb Villa Unión va permetre l'ingrés de vehicles motoritzats. El canó i el seu accés van ser per primera vegada aixecats per l'enginyer Werner Lorenz, geodesta alemany de Villa Unión.
La seva difusió com a meravella natural es deu a Federico B. Kirbus, periodista, escriptor, investigador, que a partir de 1977 va començar publicant articles il·lustrats de les formacions de Talampaya i Ischigualasto, notes que d'aquesta forma van començar a atreure els primers turistes independents.
Flora [modifica]
Al parc es desenvolupa principalment vegetació arbustiva pròpia de la zones desèrtiques com la clara, rabassuda i el reborró, que pràcticament no posseeix fulls i la fotosíntesi la realitza en les seves tiges verdes; les jarillas de fullatge brillant i resinós; i la brea, coberta de flors grogues a la primavera. També solen veure's algunes cactáceas com els puquis i diversos cardones, a més de la chilca, un arbust dels faldeos serrans que és endèmic de La Rioja, San Juan i San Luis. En canvi, en els cursos temporarios es despleguen boscos oberts de garrofers de gran port i, a Los Cajones, molles de beure.
Fauna [modifica]
Entre les espècies que habiten en el Talampaya destaquen diverses exclusives de l'Argentina podem citar, Guineu grisa Patagònica, la chuña de potes negres, calàndria mora que són comuns en les immediateses de l'entrada a l'àrea. Els alts murs de contenció vermellosos són utilitzats com postes per diversos rapaços, com el còndor dels Andes, l'àguila mora i el falcó peregrí, també són la casa de rosegadors com el chinchillón, a més d'aquests són coneguts el gallito arena (o pampa guanac), el canastero vermellós i el catxalot bru i un mamífer com els pichiciegos (o intiquirquincho), petits armadillos d'hàbits subterranis.También poden ser vistos al parc Guanacs o ñandúes coneguts a la zona com Suris.
Clima [modifica]
Les temperatures gairebé extremes predominen tant a l'estiu com a l'hivern. Són freqüents les sensibles variacions de temperatura durant el dia, i respecte a la nit les diferències són notòries. Els estius són càlids, amb màximes que poden superar els 50 & nbsp;°C al sol, i hiverns amb mínimes absolutes de -7 a -9 & nbsp;°C sota zero. Els mesos amb probabilitat de gelades van de maig a octubre. La radiació solar és intensa. Els vents bufen durant tot l'any. Els més freqüents són els del quadrant nord-oest, oest, i sud-est, sent el vent zonda un dels més violents. És característica la baixa humitat tant a l'estiu com a l'hivern, llevat de quan es produeixen pluges torrencials moltes vegades acompanyades de calamarsa. Aquestes són temporarias i la majoria de les vegades ocorren a l'estiu. La mitjana anual de precipitacions a la regió són de 150 a 170 mm
Pobles originaris [modifica]
A la zona daten ocupacions humanes de l'any 120 i 1180 de la nostra era, on es van trobar importants gravats i pintades descobertes en pedres i ceràmiques,que expressen una fusió armonizante entre naturalesa i cultura.
L'art rupestre desenvolupat en el Talampaya constitueix una de les manifestacions indígenes de major valor en Argentina,els gravats existents a les roques representen figures antropomorfes i zoomorfes i abstractes amb formes geometriques, com nyandús, felins i diversos signes i figures encara no interpretades.
El nucli més important on poden observar-se els rastres d'aquesta cultura ancestral correspon a la zona anomenada "Els Pizarrones" que s'ubica sobre el curs d'un rierol estacional afluent del riu Talampaya, en un sector pla i llis de roca d'uns 15 m de llarg cobert de gravats esculpits (petroglifs) diversos segles abans de la conquesta.
També es van trobar a la zona restes d'habitatges i de murs de pedra, fragments de fang cuit i material lític provinent de la confecció d'elements de roca. És en cas de suposar que en aquelles èpoques, uns mil anys enrere, el clima seria una mica més humit i la major abundància d'aigües permanents, vegetació i fauna, hauria facilitat la instal·lació de grups humans estables i l'ocasió per al desenvolupament de les seves manifestacions artístiques, rupestres i artesanals.
Accés i turisme [modifica]
El tram de la Ruta Provincial N°; 26 entre Villa Unión i Los Baldecitos, aquesta última localitat en el límit de les Províncies de La Rioja i San Juan, travessa el Parc Nacional. El centre d'informació és a 14 km d'aquesta ruta, desviant-se cap al nord-est.
Al lloc on es localitza el centre d'informació, que explica amb sanitaris i bar, s'inicien les excursions pel Canó de Talampaya on es pot apreciar diverses mostres del patrimoni arqueològic, particularment en els sectors Puerta de Talampaya i Los Cajones. La Ciutat Perduda és un dels llocs de major atractiu turístic, per la seva espectacular bellesa panoràmica i les estranyes geoformes que és possible admirar allà. Per accedir a aquest circuit s'ha de sol·licitar l'autorització dels guardes del parc.
Dins del parc hi ha:
- El curs sec del Riu talampaya, on fa milions d'anys van viure dinosaures;
- Restes de pobles originaris, com els petroglifs de la Porta del Canó;
- Un jardí botànic de reserva de la flora autòctona;
- Murs de contenció naturals de fins 145 m d'altura; les formacions geològiques més espectaculars tallades en el gres vermell són Los Reyes Magos; La Catedral; Los Balcones, El Tablero de Ajedrez i El Cura.
- Fauna de la regió: guanacs, llebres, vicunyes, pumes, maras, guillots i còndors, entre d'altres.
El Parc Nacional de Talampaya (la Rioja) és al costat del Parc Provincial d'Ischigualasto (san Juan) també conegut com a Valle de la Luna.
El 2000, la UNESCO va declarar a ambdós parcs com a Patrimoni de la Humanitat tant per la riquesa cultural com pel la Natural.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parque Nacional de Talampaya |
- Documents de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. (en anglès)
|
|||||||||
