Partida Immortal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Animació de la Partida Immortal.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 kd e8 f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 pd e7 bl f7 pd g7 nl h7 pd
a6 nd b6 c6 d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 pd c5 d5 nl e5 pl f5 g5 h5 pl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 pl h4
a3 b3 c3 d3 pl e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 pl d2 e2 kl f2 g2 h2
a1 qd b1 c1 d1 e1 f1 g1 bd h1
Chess zhor 26.png
Posició final, escac i mat

La Partida Immortal, sovint citada simplement com a La Immortal, o La immortal d'Anderssen, és una partida d'escacs que va ésser jugada el 1851, a Londres, entre l'alemany Adolf Anderssen, que duia blanques i el francès Lionel Kieseritzky amb negres.

Aquesta partida és considerada com un dels exemples paradigmàtics de l'estil de joc de l'Escola Romàntica. Degut a aquest fet, a l'espectacularitat del joc que s'hi desplega, i a la bellesa de l'escac i mat final és, probablement, la partida d'escacs més coneguda de tots els temps.

Els jugadors[modifica | modifica el codi]

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, considerat per molts el Campió del món després de la seva victòria al Torneig de Londres de 1851. Lionel Kieseritzky era un alemany del Bàltic, tot i que va viure a França la major part de la seva vida, país on donava classes d'escacs i jugava partides per cinc francs l'hora al Café de la Régence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar jugadors més febles, fins i tot concedint avantatge - per exemple, jugant sense dama.

La publicació de la partida[modifica | modifica el codi]

Després del final de la partida, en Kieseritzky, que s'havia quedat impressionat, telegrafià les jugades al seu club d'escacs parisenc. La revista d'escacs La Régence publicà la partida el juliol de 1851. El nom de "Partida Immortal" el va assentar l'austríac Ernst Falkbeer, quan publicà l'anàlisi la partida sota aquesta denominació el 1855, dins la revista d'escacs austríaca Wiener Schachzeitung.

Notació de la partida[modifica | modifica el codi]

1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Ac4 Dh4+ 4. Rf1 b5 5. Axb5 Cf6 6. Cf3 Dh6 7. d3 Ch5 8. Ch4 Dg5 9. Cf5 c6 10. g4 Cf6 11. Tg1 cxb5 12. h4 Dg6 13. h5 Dg5 14. Df3 Cg8 15. Axf4 Df6 16. Cc3 Ac5 17. Cd5 Dxb2 18. Ad6 Axg1 19. e5 Dxa1+ 20. Re2 Ca6 21. Cxg7+ Rd8 22. Df6+ Cxf6 23. Ae7 ++

Influència posterior[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la partida que es juga a la coneguda escena de Blade Runner en què el replicant Roy Batty, aclaparat per la seva condició mortal, juga amb Tyrell fins a guanyar i, finalment, assassinar-lo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]