Obertura oberta

Obertura oberta

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 e5
ECO	C20–C99
Classificació	Obertura de peó de rei
Sinònim(s)	Obertura de doble peó de rei
Chessgames.com	Fitxa

Les obertures obertes o partides obertes són les obertures d'escacs que comencen amb els moviments:

1. e4 e5

Les blanques han mogut el peó de rei dues caselles cap endavant i les negres repliquen de la mateixa manera, i el resultat és una partida oberta. D'altres respostes en què les negres fan un moviment diferent d'aquest corresponen a les obertures semiobertes. El terme "partida oberta" pot referir-se també a qualsevol posició d'escacs en què les files, columnes i diagonals estan obertes, i usualment s'afavoreix el joc tàctic. Els alfils, en aquesta mena de posicions, són generalment més forts que els cavalls, a causa de la seva capacitat de cobrir grans distàncies, al contrari que els cavalls.

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Anàlisi

Les blanques comencen jugant 1.e4 (avançar el peó de rei dues caselles). És el moviment d'obertura més popular, i té molta força: ràpidament controla el centre, i alhora allibera dues peces (la dama i l'alfil de rei).

L'escaquista estatunidenc Bobby Fischer va qualificar la sortida 1.e4 com a "best by test" ("la millor segons la pràctica"). Ara bé, l'inconvenient d'aquest moviment és que ubica un peó en una casella sense defensa, cosa que afebleix d4 i f4. El mestre hongarès Gyula Breyer va dir melodramàticament que "després de 1.e4, el joc de les blanques agonitza".

En el cas que les negres imitin les blanques i juguin el peó de rei, 1...e5, s'esdevé el joc obert (Hooper & Whyld 1992) (Watson 2006:87–90).

Defenses

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h Ruy López després de 3.Ab5

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h gambit de rei després de 2.f4

El segon moviment més popular de les blanques és 2.Cf3, que ataca el peó de rei negre, prepara l'enroc curt i s'anticipa al moviment del peó de dama a d4.

Normalment, les negres responen amb 2...Cc6, que generalment desemboca en l'obertura Ruy López, la giuoco piano, la defensa dels dos cavalls o l'obertura escocesa. Si no ho fan així, i mantenen la simetria contraatacant el centre blanc (2...Cf6), s'arriba a la defensa Petrov. Si es juga 2...d6, es desplega la defensa Philidor, posició no gaire popular en els escacs moderns perquè ofereix a les blanques un avantatge fàcil de l'espai mentre que les negres romanen sense espai i passives, tot i que sòlides.

Les altres respostes a 2.Cf3 no s'acostumen a veure en les partides de mestres. La defensa Damiano (2...f6?) es considera dèbil. La defensa brasilera (2...De7) protegeix el peó de la columna e, però no ajuda en el desenvolupament de les peces menors i bloqueja l'alfil de rei. Els gambits d'elefant (2...d5?!) i Letó (2...f5?!) són molt arriscats per les negres.

Les alternatives més populars a 2.Cf3 són l'obertura vienesa (2.Cc3), l'obertura de l'alfil (2.Ac4) i el gambit de rei (2.f4). Aquestes obertures tenen coses en comú, particularment l'obertura de l'alfil que transposa sovint a variants de l'obertura vienesa. El gambit de rei va ser molt popular el segle xix: les blanques sacrifiquen un peó per desenvolupar-se ràpidament i eliminar un peó negre del centre. L'obertura vienesa també ataca el centre negre amb el moviment f2-f4.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Defensa Philidor després de 2...d6

En l'obertura del centre (2.d4), les blanques immediatament obren el centre, però si volen recuperar el peó després de 2...exd4, ha de conviure amb un desenvolupament lleugerament prematur de la dama després de 3.Dxd4. Una alternativa és sacrificar un o dos peons, com per exemple al gambit danès.

Els desenvolupaments primerencs de la dama de l'atac Parham i l'obertura Napoleó semblen molt febles. Tot i que generalment només l'utilitzen jugadors novells, en uns quants torneigs de Grans Mestres s'ha jugat l'atac Parham. L'obertura portuguesa, l'obertura Alapín, l'obertura Konstantinopolsky i l'obertura hongaresa invertida són intents rars i poc convencionals de les blanques.

Obertures obertes més comunes

• 1.e4 e5
• 1.e4 e5 2.f4 gambit de rei, que pot continuar amb 2...ef4 (acceptat) o bé 2...Ac5 o d'altres jugades (refusat)
• 1.e4 e5 2.f4 d5 Contragambit Falkbeer
• 1.e4 e5 2.c3 Obertura López
• 1.e4 e5 2.d4 Obertura del centre
• 1.e4 e5 2.d4 exd4 3.c3 gambit danès
• 1.e4 e5 2.d4 exd4 3.f4 gambit Halasz
• 1.e4 e5 2.Dh5 Atac Parham
• 1.e4 e5 2.Ab5 Obertura portuguesa
• 1.e4 e5 2.Ac4 Obertura de l'alfil
• 1.e4 e5 2.Cc3 Obertura vienesa
• 1.e4 e5 2.Ce2 Obertura Alapín
• 1.e4 e5 2.Df3?! Obertura Napoleó
• 1.e4 e5 2.Cf3 Obertura de cavall
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cf6 Defensa Petrov o Defensa russa
• 1.e4 e5 2.Cf3 d6 Defensa Philidor
• 1.e4 e5 2.Cf3 f5 gambit letó
• 1.e4 e5 2.Cf3 d5 gambit elefant
• 1.e4 e5 2.Cf3 Df6 Defensa Greco
• 1.e4 e5 2.Cf3 f6 Defensa Damiano
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 Obertura Ruy López
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 Obertura escocesa
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.c3 gambit Goering
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4 gambit escocès
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 sense Cf6 Obertura dels tres cavalls
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 Defensa dels quatre cavalls
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.Cxe5 gambit Halloween
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Obertura italiana
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 Giuoco piano
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4 gambit Evans
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 Defensa dels dos cavalls
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ae7 Defensa hongaresa
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.c3 Obertura Ponziani
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.g3 Obertura Konstantinopolsky
• 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ae2 Obertura hongaresa invertida

Vegeu també

• Obertura semioberta (1.e4 altres)
• Obertura semitancada (1.d4 altres diferents de 1...d5)
• Obertura tancada (1.d4 d5)
• Obertura de flanc (1.c4, 1.Cf3, 1.f4, i d'altres)
• Obertura irregular
• Encyclopaedia of Chess Openings

Referències

• Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess (en anglès). 2a edició. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9. 
• Watson, John. Mastering the Chess Openings, vol 1 (en anglès). Gambit, 2006. ISBN 978-1-904600-60-2.