Partit Democràtic Laborista (Brasil)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partido Democrático Trabalhista
President Carlos Eduardo Vieira da Cunha
Fundació 17 de juny de 1979
Seu Rio de Janeiro, Brasil
Ideologia Socialdemocràcia
www.pdt.org.br

El Partit Democràtic Laborista (Partido Democrático Trabalhista o PDT, en portuguès) és un partit polític socialista populista brasiler. Va ser fundat a Lisboa (Portugal) el 1979 pel líder esquerrà Leonel Brizola com a intent de reorganitzar les forces d'esquerra del Brasil durant el final de la dictadura militar brasilera.[1] Es va adherir a la Internacional Socialista el 1986, adoptant, inclusivament, a la seva bandera el símbol d'aquesta institució (una mà sostenint una rosa).[2]

Organització[modifica | modifica el codi]

El partit s'organitza en directoris municipals i estatals, i també en moviments socials cooperatius, com el Moviment Negre, l'«Associació de les Dones Treballadores», la «Unió Sindical Laborista», la «Joventut Socialista» i el «Moviment Verd Laborista». El seu directori nacional es compon de més de 250 membres, mentre que el seu executiu nacional està format per 21 membres.[2]

Els moviments socials cooperatius tenen els seus propis estatuts i organització a nivell nacional.

La Joventut Socialista, fundada el 1981, s'anomenava originalment «Joventut Laborista».[3] El seu nom havia estat canviat dues vegades: el 1984, a «Joventut Socialista Laborista», i llavors el 1985 a Joventut Socialista. La intenció era donar suport al grup que va defensar la participació del partit a la Internacional Socialista, així com el canvi de nom del partit a «Partit Socialista». Aquest últim mai va ocórrer.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

El millor resultat del partit en una elecció presidencial va ser assolit pel líder històric Leonel Brizola, amb un 17% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials del 1989. No obstant això, Brizola perdut contra el seu rival, Luiz Inácio Lula da Silva per un marge del 0,5%, impedint-li d'enfrontar al candidat de dreta, Fernando Collor de Mello, en la segona volta.

En les eleccions legislatives l'octubre de 2002, el partit va obtenir 21 dels 513 escons de la Cambra dels Diputats i cinc dels 81 escons del Senat. El seu candidat va guanyar l'elecció a governador a Amapá.[4] Posteriorment, es va passar a l'oposició al govern federal encapçalat per Luiz Inácio Lula da Silva.

A les eleccions municipals d'octubre de 2004, el partit va elegir 300 alcaldes i 3.252 regidors, obtenint 5,5 milions de vots.[5]

Després de la crisi política que va sofrir el govern de Lula el 2005,[6] PDT ha rebut l'afiliació de diversos membres d'ala esquerra del partit del president, Partit dels Treballadors (PT), que estaven en desacord amb les polítiques governamentals, inclòs l'exministre d'Educació, Cristovam Buarque.[7] Cristovam va confrontar el president Lula a la primera volta de les eleccions nacionals del 2006, arribant al 4t lloc (amb 2.538.834, o un 2,64% dels vots).[8] En les eleccions legislatives d'1 d'octubre del 2006, el partit va experimentar lleugeres guanys, conquistant 24 escons a la Cambra dels Diputats.[9] El PDT va sostenir la gubernatura d'Amapá, i va obtenir una victòria sorprenent en les eleccions a governador a Maranhão.

Líders importants del partit[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «PDT - Uma proposta para o Brasil» (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  2. 2,0 2,1 «Estatuto do Partido Democrático Trabalhista» (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  3. «Juventude Socialista (PDT Santa Catarina)» (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  4. «Eleições no Estado do Maranhão em 2006» (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  5. «Prefeitos eleitos pelo PDT» (DOC) (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  6. «El Partit dels Treballadors reitera el seu suport a la investigació d'acusacions contra seva», 20-07-2005. [Consulta: 28-08-2010].
  7. José Antônio Lima. «As baixas do PT com Lula presidente» (en portuguès). Revista Época, 22-08-2009. [Consulta: 28-08-2010].
  8. Carlos Ranulfo Felix de Melo. «OS PARTIDOS E AS ELEIÇÕES PRESIDENCIAIS NO BRASIL» (PDF) (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].
  9. Antônio Augusto de Queiroz. «Dança das cadeiras e a correlação de forças na Câmara dos Deputados» (en portuguès), 17-10-2006. [Consulta: 28-08-2010].
  10. «El Caudillo – Biografia de Leonel Brizola» (en portuguès). [Consulta: 28-08-2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]