Partit Laborista Gal·lès
| Welsh Labour Llafur Cymru |
|
|---|---|
![]() |
|
| President | Rhodri Morgan |
| Fundació | 1947 |
| Seu | Transport House 1 Cathedral Road Cardiff, CF11 9HA |
| Ideologia | Socialdemòcrata, Autonomisme |
| Afiliació europea | Partit Socialista Europeu |
| http://www.welshlabour.org.uk/ | |
Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les, on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 2 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 29 dels 40 escons a Westminster des de 2005 i 26 de 60 a l’Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.
Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58 % dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal (Aneurin Bevan va treure el 80 % dels vots d’Ebbw Vale), tot i que a Londres era a l'oposició. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.
A les eleccions de 1964 va obtenir 28 escons de 36. Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. A les eleccions de 1966 arribaren al 60 % dels vots i 32 de 36, però el Plaid Cymru els disputà l'hegemonia i vencé a les parcials de Rhondda West el 1967 i Caerphilly el 1968.
Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. Tot i així, a les eleccions de 1979 va obtenir 22 de 36 (48 % dels vots). Més pérdua de vots es va produir a les eleccions de 1983, amb 20 escons (37,5 %), per 14 els conservadors. Van recuperar part de la força gràcies a la vaga de minaires de 1984-85, on Neil Kinnock destacà com a líder, i a les eleccions de 1987 van treure 24 escons i 45 %, resultat que es repetí el 1989 i el 1991.
El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution. I més després de les eleccions de 1997, on van treure el 55 % i 37 escons de 40.
A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Això provocà que el 2000 fos nomenat cap del partit Rhodri Morgan, qui pactà amb Liberal Demòcrates per a donar estabilitat i a les eleccions de 2003 van obtenir 29 escons de 60. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.
Resultats electorals [modifica]
Eleccions al Parlament europeu [modifica]
| Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
|---|---|---|
| 1979 | 41.5% | 3 (de 4) |
| 1984 | 44.5% | 3 (de 4) |
| 1989 | 48.9% | 4 (de 4) |
| 1994 | 55.9% | 5 (de 5) |
| 1999 | 31.8% | 2 (de 5) |
| 2004 | 32.5% | 2 (de 4) |
Eleccions al Parlament Britànic [modifica]
| Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
|---|---|---|
| 1951 | 60.5% | 27 (de 36) |
| 1955 | 57.6% | 27 (de 36) |
| 1959 | 56.4% | 27 (de 36) |
| 1964 | 57.8% | 28 (de 36) |
| 1966 | 60.7% | 32 (de 36) |
| 1970 | 51.6% | 27 (de 36) |
| 1974 (Feb) | 46.8% | 24 (de 36) |
| 1974 (Oct) | 49.5% | 23 (de 36) |
| 1979* | 48.6% | 22 (de 36) |
| 1983 | 37.5% | 20 (de 38) |
| 1987 | 45.1% | 24 (de 38) |
| 1992 | 49.5% | 27 (de 38) |
| 1997 | 54.8% | 34 (de 40) |
| 2001 | 48.6% | 34 (de 40) |
| 2005 | 42.7% | 29 (de 40) |
Eleccions a l'Assemblea de Gal·les [modifica]
| Any | Percentatge de vot (constituència) | Percentatge de vot (regional) | Escons (constituència) | Escons (regional) |
|---|---|---|---|---|
| 1999 | 37.6% | 35.5% | 27 (de 40) | 1 (de 20) |
| 2003 | 40% | 36.6% | 30 (de 40) | 0 (de 20) |
| 2007 | 32.2% | 29.7% | 24 (de 40) | 2 (de 20) |
