Partit Laborista Gal·lès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Welsh Labour
Llafur Cymru
President Rhodri Morgan
Fundació 1947
Seu Transport House
1 Cathedral Road
Cardiff, CF11 9HA
Ideologia Socialdemòcrata, Autonomisme
Afiliació europea Partit Socialista Europeu
http://www.welshlabour.org.uk/

Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les,[1] on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 1 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 24 dels 40 escons a Westminster des de 2010 i 28 de 60 a l'Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.

Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.

Història[modifica | modifica el codi]

El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58 % dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.

Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution.

A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament Europeu[modifica | modifica el codi]

Any Percentatge de vot a Gal·les Escons
1979 41.5% 3 (de 4)
1984 44.5% 3 (de 4)
1989 48.9% 4 (de 4)
1994 55.9% 5 (de 5)
1999 31.8% 2 (de 5)
2004 32.5% 2 (de 4)
2009 20.3% 1 (de 4)

Eleccions al Parlament del Regne Unit[modifica | modifica el codi]

Any Percentatge de vot a Gal·les Escons
1951 60.5% 27 (de 36)
1955 57.6% 27 (de 36)
1959 56.4% 27 (de 36)
1964 57.8% 28 (de 36)
1966 60.7% 32 (de 36)
1970 51.6% 27 (de 36)
1974 (Feb) 46.8% 24 (de 36)
1974 (Oct) 49.5% 23 (de 36)
1979* 48.6% 22 (de 36)
1983 37.5% 20 (de 38)
1987 45.1% 24 (de 38)
1992 49.5% 27 (de 38)
1997 54.8% 34 (de 40)
2001 48.6% 34 (de 40)
2005 42.7% 29 (de 40)
2010 36.6% 26 (de 40)

Eleccions a l'Assemblea de Gal·les[modifica | modifica el codi]

Any Percentatge de vot (constituència) Percentatge de vot (regional) Escons (constituència) Escons (regional)
1999 37.6% 35.5% 27 (de 40) 1 (de 20)
2003 40% 36.6% 30 (de 40) 0 (de 20)
2007 32.2% 29.7% 24 (de 40) 2 (de 20)
2011 42.3% 36.9% 28 (de 40) 2 (de 20)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Welsh Labour strikes budget deal with Plaid Cymru and Lib Dems» (en anglès). The Guardian, 8/10/2013. [Consulta: 16/1/2014].