Partit Liberal Fusionista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Partit Liberal Fusionista (en llengua castellana Partido Liberal Fusionista) (o simplement Partit Liberal) fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874. Aquest partit polític espanyol fundat el 1880, al voltant del grup constitucional de Práxedes Mateo Sagasta, agrupà els sectors liberals més progressistes i fins i tot de centreesquerra que no es trobaven dins el moviment republicà. Ideològicament no es diferenciava gaire del Partit Conservador, tot i que accentuava alguns dels principis liberals, com l'establiment del sufragi universal masculí el 1890, que no fou efectiu per l'acció desvirtuadora del caciquisme; i es mostrava menys autoritari quan exercia el poder.

Quan va morir Alfons XII el 1885, Sagasta i Cánovas del Castillo arribaren a un acord mitjançant el Pacte del Pardo de 1885 per a turnar-se en el poder, cosa que aconseguiren que funcionés mitjançant les xarxes de caciquisme existents a les províncies i a la tupinada, el procediment de manipular els resultats de les urnes. Sagasta fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort el 1903. Amb la desaparició de Sagasta, cap dels seus successors aconseguí exercir un lideratge tan fort com el seu, fet pel qual afloraren diferents corrents en el si del partit. Aleshores es produí una escissió entre els centristes, dirigits pel comte de Romanones i Moret, i els radicals dirigits per José Canalejas, Eugenio Montero Ríos i el marqués de la Vega de Armijo.

A l'entorn de 1910 José Canalejas aconsegueix el control i intenta portar els liberals cap a posicions més democràtiques, però el seu assassinat el novembre de 1912 truncà aquest canvi. La decadència del sistema de la Restauració portà els partits dinàstics a successives escissions i a la participació a governs de concentració fins al cop d'estat de Primo de Rivera a 1923.

La repressió indiscriminada pels fets de la Setmana Tràgica es va dur un front comú contra els conservadors, amb republicans i socialistes, però finalment acabà imposant-se el lideratge de José Canalejas. Es va repetir el joc Cánovas-Sagasta amb Canalejas-Maura, però l'assassinat de Canalejas el 1912 per l'anarquista Manuel Pardiñas i les diferències personalistes a causa del lideratge entre el comte de Romanones, Manuel García Prieto i Santiago Alba Bonifaz afebliren el partit, que ja era en decadència durant la crisi del 1917, que mostrà també la ineficàcia del sistema turnista. El partit, finalment, s'enfonsà definitivament amb l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i Orbaneja.

Membres destacats del Partit Liberal[modifica | modifica el codi]