Partit Liberal d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Freiheitliche Partei Österreichs
Partit de la Llibertat d'Àustria
Partit Liberal d'Àustria
Partit polític d'Àustria
Líder Heinz-Christian Strache
Fundació 25 de març de 1949 (VdU)
7 d'abril de 1956 (FPÖ)
Seu Theobaldgasse 19/4
A-1060 Viena
Ideologia Nacional Conservadorisme, Populisme, Extrema dreta
Representació 34 diputats al Consell Nacional, 2 diputats al Consell Federal i 2 eurodiputats al Parlament Europeu
Partit europeu Cap
Partit Internacional Internacional Liberal
(1979-1993)
Cap
(des de 1993)
Publicació oficial Cap
Lloc web www.fpoe.at


El Partit Liberal d'Àustria o Partit de la Llibertat d'Àustria (en alemany, Freiheitliche Partei Österreichs, FPÖ)) és un partit polític austríac, d'ideologia nacionalista i considerat d'extrema dreta.

Història[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

L'Associació d'Independents (Verband der Unabhängigen, VdU) era un conglomerat de grups amb interessos molt diversos: d'una banda antics nazis que no tenien dret a vot a les primeres eleccions generals després de la guerra; d'una altra, antics nacionalistes partidaris d'una gran Alemanya (Partit Popular de la Gran Alemanya, Großdeutsche Volkspartei); finalment representants d'una generació més jove. Tots ells units per la voluntat de crear un nou espai polític que pogués existir al costat dels dos grans partits dels socialdemòcrates i els democristians.

L'Associació no va estar eximida de disputes internes i divisions que finalment malbaratarien l'experiment. Després de diverses derrotes i les turbulències esmentades, l'Associació d'Independents es va dissoldre en 1956 i es va fundar el Partit de la Llibertat d'Àustria. El seu primer president va ser Anton Reinthaller, un antic membre de les SS, que havia estat empresonat entre 1950 i 1953 per activitats nacionalsocialistes. Ja amb anterioritat a l'Annexió (Anschluss) havia entrat en el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, fins a arribar a ésser en 1938 ministre d'agricultura en el gabinet format amb l'annexió, per a posteriorment fins a 1945 ser diputat al Reichstag. En el seu primer discurs en el càrrec de president del partit va deixar clar la idea central en aquell moment: "La idea nacional no significa res més que el reconeixement de la nostra pertinença al poble alemany".

Durant anys el Partit de la Llibertat d'Àustria no assolia passar del 6% a les eleccions generals, quantitat menor fins i tot que l'aconseguida per l'antiga Associació d'Independents. Això no era obstacle perquè tant els socialdemòcrates com els democristians els consideressin sovint com a possibles socis d'una coalició. En 1970, sota la direcció de Friedrich Peter, un altre antic membre de les SS, el Partit donaria suport al govern minoritari dels socialdemòcrates. Un any més tard, a canvi de la consecució de la majoria absoluta per part dels socialdemòcrates es modificava la llei electoral perquè fos més benvolent amb els partits petits, afavorint per tant clarament al Partit Liberal d'Àustria.

En un congrés celebrat el 1980 s'imposa en el partit un corrent més liberal, cosa que no impedí que a les eleccions legislatives austríaques de 1983 obtingueren el seu pitjor resultat amb un 5%. No obstant això, la necessitat del Partit Socialdemòcrata de vots en el parlament fa que el Partit de la Llibertat d'Àustria entrés en el govern federal, aconseguint el càrrec de vicecanceller, ocupat pel seu dirigent Norbert Steger.

El partit sota Jörg Haider[modifica | modifica el codi]

En 1986 Jörg Haider es fa amb la direcció del partit després d'un congrés a Innsbruck. El govern socialdemòcrata de Franz Vranitzky trenca immediatament la coalició que mantenia amb el Partit de la Llibertat d'Àustria. Sota Haider es produí un canvi important en el públic cap al qual es dirigeix el discurs del partit. Si fins a aquest moment els mitjans acadèmics havien estat l'àmbit tradicional del partit, a partir de la dècada dels 90, són els treballadors i obrers de Viena (als barris de Simmering i Favoriten) que comencen a abandonar el seu suport al Partit Socialdemòcrata i es giren cap a Haider. Al mateix temps, els mitjans utilitzats per Haider reben fortes crítiques tant dintre com fora de Viena: la seva predilecció pel referèndum popular (Volksgebehren) o les seves afirmacions sobre el règim nazi li converteixen als ulls de molts en un demagog dretà. Un d'aquests referenda, Primer Àustria (Österreich zuerst) provocà la primera escissió dintre del partit. Cinc diputats dirigits per Heide Schmidt se separen després d'una confrontació amb Jörg Haider del partit i funden el Fòrum Liberal (Liberals Forum), que des dels seus inicis en 1993 fins a 1999 aconseguirà representació parlamentària. Amb aquesta escissió es produí el seu abandó de la Internacional Liberal.

L'ascens a partit de govern[modifica | modifica el codi]

L'escissió no va tenir conseqüències electorals, doncs el creixement en vots continuà fins al punt que a les eleccions legislatives austríaques de 1999 el partit va aconseguir el 26,9% de les paperetes i esdevingué en el segon partit més votat. Després de llargues negociacions, el Partit Popular va arribar a un acord de govern amb el Partit de la Llibertat. El canceller seria el líder democristià Wolfgang Schüssel, mentre que Susanne Riess-Passer del partit de Haider es convertia en vicecancillera. La participació del Partit de la Llibertat no es lliuraria de les fortes crítiques, tant interiors, amb un nivell de mobilització social poc vist a Àustria, com externes, amb les sancions que els restants 14 països de la Unió Europea van imposar a Àustria. Aviat es produiria un conflicte entre les diferents ales del partit: l'ala més liberal, representada per diversos ministres i parlamentaris (la pròpia vicecancillera, el ministre de finances, etc.), discrepava cada vegada més freqüentment amb el seu cap de partit, Jörg Haider, que s'havia mantingut sense cartera ministerial com cap de govern de l'Estat federat de Caríntia. Les desavinences desembocarien en la dimissió dels ministres i en la convocatòria d'eleccions anticipades en 2002. Jörg Haider va morir l'11 d'octubre del 2008 en un accident de tràfic en els voltants de Klagenfurt, sent president de la regió de Caríntia. En 2005, després de la creació de la BZÖ per Haider, assumeix Heinz Christian Strache com a president de l'FPÖ.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Aquest partit polític és euroescèptic, nacionalista austríac i conservador. Al Parlament Europeu, els seus eurodiputats formen part del grup Identitat, Tradició i Sobirania.

Suport popular[modifica | modifica el codi]

Consell Nacional d'Àustria
Any d'elecció # vots totals  % percentatge # escons
1956 283,749 6.5% 6
1959 336,110 7.7% 8
1962 313,895 7.0% 8
1966 242,570 5.4% 6
1970 253,425 5.5% 6
1971 248,473 5.5% 10
1975 249,444 5.4% 10
1979 286,743 6.1% 11
1983 241,789 5.0% 12
1986 472,205 9.7% 18
1990 782,648 16.6% 33
1994 1,042,332 22.5% 42
1995 1,060,175 22.0% 41
1999 1,244,087 26.9% 52
2002 491,328 10.0% 18
2006 519,598 11.0% 21
2008 857,028 17.5% 34

Als estats d'Àustria[modifica | modifica el codi]

  • A l'Alta Àustria són la tercera força política, amb el 15,3% dels vots.
  • A la Baixa Àustria són la tercera força política, amb el 10,5% dels vots.
  • A Burgenland són la tercera força política, amb el 9% dels vots.
  • A Caríntia són la cinquena força política, amb el 3,8% dels vots.
  • A Estíria són la tercera força política, amb el 10,8% dels vots.
  • A Salzburg són la tercera força política, amb el 13% dels vots.
  • A Tirol són la quarta força política, amb el 12,4% dels vots.
  • A Viena són la segona força política, amb el 26,2% dels vots.
  • A Vorarlberg són la segona força política, amb el 25,3% dels vots.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Liberal d'Àustria


Àustria Partits polítics d'Àustria Austria Bundesadler.svg

Partits amb representació al Consell Nacional (183): Partit Socialdemòcrata (57) | Partit Popular (51) | Partit de la Llibertat (34) | Aliança pel Futur (21) | Verds (20)

Partits amb representació al Consell Federal (62): Partit Popular (28) | Partit Socialdemòcrata (24) | Partit de la Llibertat (4) | Verds (3) | Aliança pel Futur (2) | Fòrum dels Ciutadans (1)

Partits sense representació parlamentària: Fòrum Liberal | Partit Comunista | Salvem Àustria | Cristians | Partit dels Drets dels Animals | L'Esquerra | Àustria Lliure Neutral | Comunitat Electoral Cristiana | Llista del Dr. Martin – Per la Democràcia, el Control i la Justícia | Partit Socialista d'Esquerra