Partit Popular (antiga Roma)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobile i els optimates en la vida política. Dins dels plans dels populars hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a Roma i fins i tot a la península Itàlica, i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular assolí el seu apogeu durant la dictadura de Juli Cèsar, el líder de més prestigi. Amb el nomenament del Segon Triumvirat (del 43 aC al 33 aC), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític els populars propugnaven mesures típiques de l'esquerra política, mentre que els optimats tenien postures conservadores, encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans. A més de Cèsar, dins la facció populars s'hi van allistar els germans Grac, Gai Mari, Publi Clodi Pulcre i, durant el Primer Triumvirat, Marc Licini Cras Dives I i Gneu Pompeu (que prèviament havia estat alineat amb els optimats).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]