Grup del Partit Popular Europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Partit Popular Europeu.
Infotaula d'organitzacióGrup del Partit Popular Europeu
(en) Group of the European People's Party (Christian Democrats) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEPP i PPE Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup polític del Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme liberal
europeisme
democràcia cristiana
neoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 juny 1953
Governança corporativa
PresidènciaManfred Weber (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Parlament Europeu
178 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Christian Democratic Group (1953–1978)
Christian Democratic Group (Group of the European People's Party) (1978–1979)
Group of the European People's Party (Christian-Democratic Group) (1979–1999)
Group of the European People's Party (Christian Democrats) and European Democrats (1999–2009)
Group of the European People's Party (Christian Democrats) (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeppgroup.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eppgroup Twitter (X): EPPGroup Instagram: eppgroup LinkedIn: epp-group-in-the-european-parliament Youtube: UC9l0i7RLfcK6A5YabpQZsKA Modifica el valor a Wikidata

El Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) és un grup polític de centredreta del Parlament Europeu, format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE).[1][2][3] El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació democratacristiana, neoliberal i conservadora liberal.[4][5][6]

El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.[7][8]

Història[modifica]

L'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (el predecessor del Parlament Europeu actual) es va reunir per primera vegada el 10 de setembre de 1952 i l'endemà es va formar el primer Grup Demòcrata Cristià de manera no oficial, amb Maan Sassen com a president, i ocupant 38 dels 78 escons, a dos de la majoria absoluta.[9][10] El 16 de juny de 1953, l'Assemblea Comuna va aprovar una resolució que permetia la formació oficial de grups polítics i el 23 de juny de 1953 es va publicar la declaració constituent del grup i es va formar oficialment el grup.[7][8][11][12]

El Grup Demòcrata Cristià era el grup més gran, però a mesura que avançava el temps, va perdre suport i va ser el segon grup més gran en les eleccions de 1979. A mesura que la Comunitat Europea es transformava en la Unió Europea, els partits de centredreta dominants en els nous estats membres no eren necessàriament demòcrates-cristians, i el PPE (Partit Popular Europeu, el partit polític europeu fundat el 1976, al qual tots els membres del grup estan ara afiliats) temia ser marginat. Per contrarestar això, el PPE va ampliar el seu espai ideològic per cobrir el centredreta independentment de la tradició, i va seguir una política d'integració dels partits liberal-conservadors.[13]

Resultats en vots del PPE a les eleccions al Parlament Europeu entre 1999 i 2019.

Aquesta política va portar als diputats grecs de Nova Democràcia i del Partit Popular espanyol a unir-se al Grup del PPE. El Partit Conservador del Regne Unit i el Partit Popular Conservador danès van intentar mantenir un grup propi, anomenat els Demòcrates Europeus (ED), però la manca de suport i els problemes inherents al manteniment d'un grup petit van forçar el col·lapse del mateix a la dècada de 1990, i els seus membres es van unir al Grup del PPE.[13]

Els partits d'aquests diputats també es van convertir en membres de ple dret del PPE (amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que no es va unir) i aquest procés de consolidació del centredreta europeu va continuar durant la dècada de 1990 amb l'entrada de membres del partit italià Força Itàlia. No obstant això, la consolidació no va ser senzilla i va sorgir una escissió amb els eurodiputats més euroescèptics, que es van congregar en un subgrup també anomenat els Demòcrates Europeus (ED).[13]

Així i tot, la consolidació es va assentar durant la dècada de 1990, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les eleccions europees de 1999, el PPE-ED va recuperar la seva posició com el grup més gran del Parlament Europeu per davant del Grup del Partit dels Socialistes Europeus (PES). No obstant això, la mida no era suficient, ja que el grup no tenia majoria i va continuar participant en la Gran Coalició (una coalició amb el PES i, ocasionalment, els liberals) per generar les majories requerides pel procediment de cooperació en virtut de l'Acta Única Europea.[13]

Mentrestant, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus es van tornar inquiets, amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, i finalment van marxar després de les eleccions de 2009, quan el Partit Democràtic Cívic txec i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data. El grup va tornar immediatament al seu nom original, el Grup del PPE.[14][15]

En el 7è Parlament Europeu, el Grup del PPE es va mantenir com el grup més gran amb 275 diputats i va ser l'únic grup polític del Parlament Europeu que representava plenament el seu partit polític europeu corresponent, és a dir, el Partit Popular Europeu. El Regne Unit va ser l'únic estat membre que no va estar representat en el grup a l'inici de la legislatura; això va canviar el 28 de febrer de 2018, quan dos diputats suspesos del Partit Conservador van deixar el grup ECR i es van unir al PPE. Els dos diputats més tard es van unir a un partit polític al Regne Unit anomenat Grup Independent.

Viktor Orban a una cimera del PPE el desembre de 2012.

Després que dotze partits membres del PPE demanessin l'expulsió o suspensió, la pertinença del Fidesz d'Hongria va ser suspesa amb un acord el 20 de març de 2019.[16] La suspensió es va aplicar només al Partit Popular Europeu però no al seu grup al Parlament Europeu.[17] El 3 de març de 2021, Fidesz va decidir abandonar el grup del PPE, després de les noves normes del grup, però encara va mantenir la seva pertinença al partit.[18] El 18 de març de 2021, el partit hongarès va decidir abandonar finalment el Partit Popular Europeu.[19]

Al 9è Parlament Europeu, el PPE va guanyar 182 escons d'un total de 751,[20] i va formar una coalició amb l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa per elegir Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea i repartir-se els principals càrrecs de la Unió Europea, com les presidències del Parlament Europeu i del Consell Europeu.[21][22]

Noms oficials del grup[modifica]

El grup polític ha tingut quatre denominacions en cinc períodes diferents. L'actual Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians), ha estat el nom oficial més usat.[23]

Període Nom oficial
1953-1978 Grup Demòcrata Cristià
1978-1979 Grup Demòcrata Cristià (Grup del Partit Popular Europeu)
1979-1999 Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)
1999-2009 Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) i dels Demòcrates Europeus
2009- Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)

Presidents del grup[modifica]

El Grup del Partit Popular Europeu ha tingut 14 presidents de cinc estats membre de la Unió Europea diferents.[23][24]

President Període Partit polític
Maan Sassen 1953-1958 Partit Popular Catòlic

( Països Baixos)

Pierre Wigny 1958-1958 Centre Demòcrata Humanista

( Bèlgica)

Alain Poher 1958-1966 Moviment Republicà Popular

( França)

Joseph Illerhaus 1966-1969 Unió Demòcrata Cristiana

( Alemanya Occidental)

Hans Lücker 1969-1975 Unió Demòcrata Cristiana

( Alemanya Occidental)

Alfred Bertrand 1975-1977 Cristià Democràtic i Flamenc

( Bèlgica)

Egon Klepsch 1977-1982 Unió Demòcrata Cristiana

( Alemanya Occidental)

Paolo Barbi 1982-1984 Democràcia Cristiana

( Itàlia)

Egon Klepsch 1984-1992 Unió Demòcrata Cristiana

( Alemanya Occidental / Alemanya Alemanya)

Leo Tindemans 1992-1994 Cristià Democràtic i Flamenc

( Bèlgica)

Wilfried Martens 1994-1999 Cristià Democràtic i Flamenc

( Bèlgica)

Hans-Gert Pöttering 1999-2007 Unió Demòcrata Cristiana

(Alemanya Alemanya)

Joseph Daul 2007-2014 Unió per a un Moviment Popular

( França)

Manfred Weber 2014- Unió Social Cristiana

(Alemanya Alemanya)

Membres del grup[modifica]

El Grup del Partit Popular Europeu es, des de 1999, el major grup polític del Parlament Europeu, amb diputats a la totalitat d'estats membres de la Unió Europea.[23]

Històric d'eurodiputats[modifica]

Des de la instauració del Parlament Europeu de la Unió Europea, el Grup del Partit Popular Europeu ha tingut la següent composició:[23]

Període Legislatura Inici de legislatura Final de legislatura
1979-1984 I Legislatura del Parlament Europeu
108 / 410
117 / 434
1984-1989 II Legislatura del Parlament Europeu
110 / 434
113 / 518
1989-1994 III Legislatura del Parlament Europeu
121 / 518
162 / 518
1994-1999 IV Legislatura del Parlament Europeu
156 / 567
201 / 626
1999-2004 V Legislatura del Parlament Europeu
233 / 626
295 / 788
2004-2009 VI Legislatura del Parlament Europeu
268 / 732
288 / 785
2009-2014 VII Legislatura del Parlament Europeu
256 / 736
273 / 764
2014-2019 VIII Legislatura del Parlament Europeu
221 / 751
187 / 705
2019-2024 IX Legislatura del Parlament Europeu
182 / 751

IX Legislatura del Parlament Europeu[modifica]

A 9 de març de 2024, el Grup del Partit Popular Europeu estava integrat per:[25]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) Partit Eurodiputats
Alemanya Alemanya Partit de les Famílies Alemanyes Familienpartei Deutschlands ECPM
1 / 96
Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya Christlich Demokratische Union Deutschlands PPE
23 / 96
Unió Social Cristiana de Baviera Christlich-Soziale Union in Bayern PPE
6 / 96
Àustria Àustria Partit Popular d'Àustria Österreichische Volkspartei PPE
7 / 19
Bèlgica Bèlgica Cristià Democràtic i Flamenc Christen-Democratisch en Vlaams PPE
2 / 21
Els Compromesos Les Engagés PPE
1 / 21
Partit Social Cristià Christlich Soziale Partei
1 / 21
Bulgària Bulgària Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària Граждани за европейско развитие на България

Gràjdani za Evropeisko Razvítie na Balgària

PPE
5 / 17
Demòcrates per una Bulgària Forta Демократи за силна България

Demokrati za Silna Bălgarija

PPE
1 / 17
Unió de Forces Democràtiques Съюз на демократичните сили

Săjuz na Demokratičnite Sili

PPE
1 / 17
Croàcia Croàcia Unió Democràtica Croata Hrvatska Demokratska Zajednica PPE
4 / 12
Dinamarca Dinamarca Partit Popular Conservador Det Konservative Folkeparti PPE
1 / 14
Eslovàquia Eslovàquia Eslovàquia Slovensko PPE
1 / 14
Moviment Democràtic Cristià Kresťanskodemokratické Hnutie PPE
2 / 14
Independent: Vladimír Bilčík
1 / 14
Eslovènia Eslovènia Nova Eslovènia Nova Slovenija PPE
1 / 8
Partit Democràtic Eslovè Slovenska Demokratska Stranka PPE
3 / 8
Partit Popular Eslovè Slovenska Ljudska Stranka PPE
Espanya Espanya Partit Popular Partido Popular PPE
13 / 59
Estònia Estònia Unió Pro Pàtria i Res Pública Erakond Isamaa ja Res Publica Liit PPE
1 / 7
Finlàndia Finlàndia Demòcrata-Cristians Suomen Kristillisdemokraatit PPE
3 / 14
França França Els Centristes Les Centristes
1 / 79
Els Republicans Les Républicains PPE
7 / 79
Grècia Grècia Nova Democràcia Νέα Δημοκρατία

Néa Dimokratía

PPE
7 / 21
Hongria Hongria Partit Popular Democristià Kereszténydemokrata Néppárt PPE
1 / 21
Irlanda Irlanda Fine Gael Fine Gael PPE
5 / 13
Itàlia Itàlia Força Itàlia Forza Italia PPE
10 / 76
Partit Popular del Tirol del Sud Südtiroler Volkspartei PPE
1 / 76
Independent: Matteo Gazzini
1 / 79
Letònia Letònia Unitat Vienotība PPE
3 / 8
Lituània Lituània Unió Patriòtica - Democristians Lituans Tėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys Demokratai PPE
4 / 11
Luxemburg Luxemburg Partit Popular Social Cristià Chrëschtlech Sozial Vollekspartei PPE
2 / 6
Malta Malta Partit Nacionalista Partit Nazzjonalista PPE
2 / 6
Països Baixos Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana Christen Democratisch Appèl PPE
5 / 21
Unió Cristiana Christen Unie ECPM
1 / 21
Polònia Polònia Partit Popular Polonès Polskie Stronnictwo Ludowe PPE
2 / 52
Plataforma Cívica Platforma Obywatelska PPE
11 / 52
Independents: Włodzimierz Karpiński, Magdalena Adamowicz i Janina Ochojska
3 / 52
Portugal Portugal Partido Socialdemòcrata Partido Social Democrata PPE
6 / 21
Centre Democràtic Social / Partit Popular Centro Democrático Social / Partido Popular PPE
1 / 21
Romania Romania Partit Nacional Liberal Partidul Naţional Liberal PPE
10 / 33
Partit del Moviment Popular Partidul Mișcarea Populară PPE
2 / 33
Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania Uniunea Democrată a Maghiarilor din România

Romániai Magyar Demokrata Szövetség

PPE
2 / 33
Suècia Suècia Partit Moderat Moderaterna PPE
4 / 21
Demòcrata-Cristians Kristdemokraterna PPE
1 / 21
Independent: Sara Skyttedal
1 / 21
Txèquia Txèquia Batlles i Independents Starostové a nezávislí
1 / 21
TOP 09 TOP 09 PPE
2 / 21
Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac Křesťanská a Demokratická Unie-Československá Strana Lidová PPE
2 / 21
Cyprus Xipre Reagrupament Democràtic Δημοκρατικός Συναγερμός

Dimokratikós Sinayermós

PPE
2 / 6

Referències[modifica]

  1. ↑ Staab, Andreas. La Unió Europea explicada: Institucions, Actors, Impacte Global (en anglès). Segona edició. Bloomingtong, Indiana, Estats Units: Indiana University Press, 2011-06-24, p. 67. ISBN 978-0-253-00164-1. 
  2. ↑ Thomson, Robert. Resoldre les controvèrsies a la Unió Europea: presa de decisions legislatives abans i després de l'ampliació (en anglès). Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 2011-09-15, p. 103. ISBN 978-1-139-50517-8. 
  3. ↑ Aydin-Düzgit, Senem. Construccions d'identitat europea: Debats i discursos sobre Turquia i la UE (en anglès). Turquia: Springer, 2012-12-15, p. 16. ISBN 978-1-137-28351-1. 
  4. ↑ Shackleton, Michael; Peterson, John. Les institucions de la Unió Europea (en anglès). Tercera edició. Oxford, Regne Unit: OUP Oxford, 2012-03-22, p. 340. ISBN 978-0-19-957498-8. 
  5. ↑ de Puig, Lluís Maria. Parlaments internacionals (en anglès). Consell d'Europa, 2008, p. 61. ISBN 978-92-871-6450-6. 
  6. ↑ Trechsel, Alexander H. Cap a una Europa federal (en anglès). Routledge, 2013-09-13, p. 72. ISBN 978-1-317-99818-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Dunne, Mark «65 anys d'història». El Grup PPE en el Parlament Europeu. Grup del Partit Popular europeu, maig 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
  9. ↑ «Composició de l'Assemblea Comuna (10-13 setembre 1952)» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 13-09-1952. [Consulta: 15 març 2024].
  10. ↑ «SASSEN, Emanuel Marie Joseph Anthony (1911-1995)» (en alemany). Institut Huygens, 12-11-2013. [Consulta: 16 març 2024].
  11. ↑ «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
  12. ↑ «Declaració de formació del Grup Demòcrata Cristià dins del l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 23-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Martens, Wilfried. «Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 12-12-2012. [Consulta: 16 març 2024].
  14. ↑ Mulvey, Stephen. «S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE» (en anglès). BBC News, 11-07-2006. [Consulta: 16 març 2024].
  15. ↑ Traynor, Ian. «Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE» (en anglès). The Guardian, 15-07-2009. [Consulta: 16 març 2024].
  16. ↑ Manresa, Júlia. «El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán». Diari Ara, 20-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
  17. ↑ de La Baume, Maïa. «Els diputats al Parlament Europeu de Fidesz romanen en el Grup PPE, de moment» (en anglès). Politico, 26-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
  18. ↑ Sanhermelando, Juan. «El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin» (en castellà). El Español, 03-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
  19. ↑ «El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu» (en castellà). El Mundo, 18-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
  20. ↑ «Resultats de les eleccions europees de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 març 2024].
  21. ↑ «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
  22. ↑ 324cat. «Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE». 324.cat, 02-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 «El Parlament Europeu des de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 16 març 2024].
  24. ↑ «La nostra història» (en castellà). Grup del Partit Popular Europeu, 03-07-2014. Arxivat de l'original el 03-07-2014. [Consulta: 16 març 2024].
  25. ↑ «Eurodiputats» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 29 desembre 2023].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grup del Partit Popular Europeu


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grup_del_Partit_Popular_Europeu&oldid=33370747»