Partit Radical d'Esquerra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Radical d'Esquerra
Parti Radical de Gauche
Líder/s Jean-Michel Baylet
Líder al Senat Yvon Collin
Líder a l'Assemblea Nacional Jean-Marc Ayrault (PS)
Fundació 1972 (MGRS)
1973 (MRG)
1994 (Radical)
1996 (PRS)
13 de gener de 1998 (1998-01-13) (PRG)
Seu 13, Rue Duroc
75007 París
Joventuts Joves Radicals d'Esquerra
Ideologia Radicalisme,
Social-liberalisme
Afiliació internacional No
Afiliació europea Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (observador)
Colors oficials groc i blau
Diputats a l'Assemblea Nacional
Senadors al Senat
Eurodiputats al Parlament Europeu
Escons als Consells Regionals
Lloc web
http://www.planeteradicale.fr/


El Partit Radical d'Esquerra (Parti Radical de Gauche - PRG en francès) és un partit polític francès d'esquerres, hereu d'un dels més vells partits francesos, el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, fundat l'any 1901.

Història[modifica | modifica el codi]

El Partit Radical d'Esquerra s'escindí del Partit Republicà Radical i Radical Socialista, l'any 1972, perquè els seus promotors volien donar suport a la candidatura única de l'esquerra, encapçalada per François Mitterrand, per a les eleccions presidencials de 1974. Anteriorment, l'any 1971, els integrants del PRG havien constituït un corrent, dins el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, anomenada Grup d'estudis i d'Acció Radical Socialista. L'any 1972, van canviar el seu nom pel de Moviment de l'Esquerra Radical Socialista. L'any següent, després de l'escissió, van passar a anomenar-se Moviment dels Radicals d'Esquerra (MRG).

Amb posterioritat, per motius judicials que l'han oposat a l'altre moviment sorgit del mateix partit, el Partit Radical (anomenat valoisien), el PRG ha hagut de canviar diverses vegades de denominació. No va ser fins a l'any 1998 que el PRG prengué la seva denominació actual.

L'increment de popularitat entre l'electorat francès viscut pel Partit Socialista (PS) als anys setanta ha contribuït al procés de pèrdua de suport popular patit pel PRG. Així, després dels mals resultats obtinguts per la candidatura de Michel Crépeau a les eleccions presidencials de 1981, amb només un 2,09% dels vots, caldrà esperar fins a les eleccions de 2002 perquè el PRG presenti un candidat propi a la primera volta de les presidencials.

El millor resultat electoral del PRG de les últimes dècades va ser l'obtingut a les eleccions europees de 1994. En aquests comicis, la llista Energie radicale, encapçalada pel líder del PRG Bernard Tapie, va aconseguir el 12,03% dels vots. Gairebé el mateix resultat obtingut pel PS, que immers en una greu crisi, només va ser capaç de recollir el 14,49% dels vots emesos. Aquests bons resultats per als radicals no van tenir però continuació, en bona part com a conseqüència dels processos judicials de Bernard Tapie.

Mancat de personalitats conegudes més enllà del sud-oest de França, on encara és força present, el PRG va escollir com a candidata per a les eleccions presidencials de 2002 a una independent, la diputada de la Guaiana Francesa Christiane Taubira. El seu resultat electoral no va diferir gaire de l'obtingut l'any 1981, amb només 660.447 vots, el que representa el 2,32% dels vots emesos. Amb posterioritat, Christiane Taubira s'ha incorporat al PRG en qualitat de vicepresidenta.

Presidents del Partit Radical d'Esquerra[modifica | modifica el codi]

  • Robert Frabre (1972-1978)
  • Michel Crépeau (1978-1981)
  • Roger-Gérard Schwartzenberg (1981-1983)
  • Jean-Michel Baylet (1983-1985)
  • François Doubin (1985-1988)
  • Yvon Collin (1988-1989)
  • Émile Zuccarelli (1989-1992)
  • Jean-François Hory (1992-1996)
  • Jean-Michel Baylet (des de 1996)

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Actualment, el PRG compta amb vuit escons a l'Assemblea Nacional i amb sis al Senat. Dels vuit diputats, sis s'han incorporat al Grup Socialista en qualitat d'apparentés, mentre que els dos diputats restants han preferit mantenir-se com a no-inscrits a cap grup parlamentari. El PS i el PRG viuen una relativa simbiosi, fins al punt d'haver constituït una associació de finançament públic comuna. Cal destacar també que ambdós partits eviten, generalment, presentar candidats concurrents a la primera volta de les eleccions legislatives.

Al contrari del que succeeix a l'Assemblea Nacional, els senadors del PRG no s'han incorporat al Grup Socialista sinó que formen part del grup Rassemblement démocratique et social européen, juntament amb el Partit Radical valoisien i altres senadors, tant d'esquerres com de dretes.

A nivell departamental, cal esmentar que el PRG ocupa la presidència de tres consells generals. Es tracta dels departaments dels Alts Pirineus i de Tarn i Garona (Migdia-Pirineus), i del departament de l'Alta Còrsega, a l'illa de Còrsega. El PRG ocupa la presidència d'aquests tres departaments gràcies al suport rebut per part dels altres partits polítics d'esquerra presents als consells generals, ja que en cap de les tres assemblees disposa de la majoria absoluta. És més, al Consell General dels Alts Pirineus el partit amb més escons és el Partit Socialista, que tot i aquesta majoria va preferir donar suport al candidat sortint del PRG, el senador François Fortassin.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]