Partit Socialdemòcrata d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Socialdemòcrata d'Àustria
Sozialdemokratische Partei Österreichs
Líder/s Werner Faymann
Fundació 30 de desembre de 1888 (1888-12-30) (SDAPÖ)
abril de 1945 (SPÖ)
Seu Löwelstraße 18
A-1014 Viena
Joventuts SJÖ
Membres  (2014) 205,224
Ideologia Socialdemocràcia,
Corporativisme Social, Europeïsme
Centre-esquerra
Afiliació internacional Internacional Socialista
Afiliació europea Partit Socialista Europeu
Grup al Parlament Europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Colors oficials vermell i blanc
Diputats al Nationalrat
52 / 183
Diputats als Bundesrat
24 / 62
Eurodiputats al Parlament Europeu
5 / 18
Lloc web
http://www.spoe.at/


El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria. És un dels pocs partits sociademòcrates europeus que manté les arrels socialistes i rebutja el neoliberalisme. El seu president és Werner Faymann.

Història[modifica | modifica el codi]

Des dels inicis fins a 1918[modifica | modifica el codi]

Els moviments i associacions socialistes de treballadors començaren a formar-se a Àustria a mitjans de segle XIX. La primera reunió del partit va tenir lloc el 1874 a Neudörfl (Burgenland). En els anys següents va haver lluites entre faccions i el partit es va dividir en les faccions moderada i anarquista. Es van unir el 1889 com Arbeiterpartei Sozialdemokratische Österreichs (SDAPÖ) (alemany: Partit Socialdemòcrata dels Treballadors d'Àustria), especialment a través de la tasca del doctor Victor Adler. En el congrés del partit a Hainfeld s'acceptà la "Prinzipienerklärung" (Declaració de Principis) d'Adler, i es considera data de fundació el 30 de desembre de 1888. El 12 de juliol, 1889 apareix el primer número del diari del partit, Arbeiter-Zeitung. Inicialment el partit va ser proper al marxisme i va seguir creixent sobretot a Viena, les zones industrials de Bohèmia, Moràvia, Estíria, Baixa i Alta Àustria.

El partit va participar en la fundació de la Segona Internacional a París el 14 de juliol de 1889. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al Programa de Brunner de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'Imperi Austro-hongarès es reformés en un Estat democràtic i federal.

Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el 30 de maig de 1890. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el 1907. In the elections to the House of Deputies in the Reichsrat, the Socialists were able to win many votes. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del Partit Social Cristià. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament.

Inicialment va recolzar la declaració de guerra contra Sèrbia després de l'assassinat de Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. By January 1918, strikes were breaking out, calling for an end of the war and the terrible suffering of the people, especially the worker's families, had to endure. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors.

A l'octubre es va convocar una assemblea nacional provisional ( Provisorische Nationalversammlung") presidida pel socialdemòcrata Karl Renner, que va tractar d'elaborar una constitució provisional (Verfassung Provisorische) sota la direcció d'un nou Consell d'Estat encapçalat pel nou canceller Renner. Els social-demòcrates volien una nova forma de govern i el 12 de novembre de 1918 Renner proclamà la república.

Primera República[modifica | modifica el codi]

Tant durant la dictadura austrofeixista (1934-1938) i durant l'Anschluss de 1938-1945, el SDAPÖ fou prohibit i molt perseguit, però després de l'alliberament, els socialdemòcrates esdevingueren una gran força política a Àustria després de la guerra.

El partit volia dirigir Àustria cap a la unió política amb Alemanya, anomenant la nova república d'Àustria "Deutsch-Österreich" (Àustria alemanya). Però el Tractat de Saint-Germain-en-Laye prohibí clarament qualsevol unificació entre Àustria i Alemanya. No obstant això, la SDAPÖ defensà aquesta unió durant l'existència de la Primera República, ja que esperava un enfortiment de la seva posició i la causa socialista dins d'una Gran Alemanya.


Àustria Partits polítics d'Àustria Austria Bundesadler.svg

Partits amb representació al Consell Nacional (183): Partit Socialdemòcrata (52) | Partit Popular (47) | Partit de la Llibertat (40) | Verds (24) | Team Stronach (11) | NEOS (9)

Partits amb representació al Consell Federal (62): Partit Popular (28) | Partit Socialdemòcrata (24) | Partit de la Llibertat (4) | Verds (3) | Aliança pel Futur (2) | Fòrum dels Ciutadans (1)

Partits sense representació parlamentària: Fòrum Liberal | Partit Comunista | Salvem Àustria | Cristians | Partit dels Drets dels Animals | L'Esquerra | Àustria Lliure Neutral | Comunitat Electoral Cristiana | Llista del Dr. Martin – Per la Democràcia, el Control i la Justícia | Partit Socialista d'Esquerra


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialdemòcrata d'Àustria Modifica l'enllaç a Wikidata