Partit Socialista del País Valencià
| PSPV-PSOE | |
|---|---|
| President | Teresa Sempere Jaen |
| Secretari general | Joaquim Puig Ferrer |
| Fundació | 1974 (PSPV) 1978 (PSPV-PSOE) |
| Precedit per | Federació valenciana del PSOE Partit Socialista del País Valencià |
| Seu | C/ Blanqueries, 4 València |
| Publicació oficial | Avant Segle XXI |
| Joventuts | Joves Socialistes del País Valencià |
| Ideologia | federalista, socialdemòcrata i progressista |
| Afiliació nacional | Partido Socialista Obrero Español |
| Afiliació internacional | Internacional Socialista |
| Afiliació europea | Partit Socialista Europeu |
| Diputats a les Corts Valencianes | ![]() |
| Diputats al Congrés dels Diputats | ![]() |
| Lloc web | |
| www.socialistesvalencians.org | |
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià. Originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974, una refundació de l'antic Partit Socialista Valencià, que posteriorment es va fusionar amb el PSOE.
Taula de continguts |
Fundació[modifica]
El partit fou fundat amb les sigles PSPV el 1974 per militants procedents dels Grups d'Acció i Reflexió Socialista (GARS), com Vicent Ventura i Beltran, als que se'ls van unir des de l'Assemblea d'Almàssera de 1976 Convergència Socialista del País Valencià, la qual va aportar-li militants de gran valua (com Ricard Pérez Casado i Alfons Cucó). El PSPV va celebrar el seu Congrés Constituent del 2 de febrer al 3 d'abril de 1977, després del qual es va fer públic un Manifest Socialista del País Valencià, on destaca el caràcter nacional del País Valencià i la seva vinculació als Països Catalans i proposa la lluita per l'alliberament valencià per mitjà de l'autogovern i l'Estatut d'autonomia que recuperés la Generalitat Valenciana. També defensà el model marxista, el republicanisme, el català com a llengua històrica del País Valencià, l'autodeterminació i la capacitat d'establir relacions amb altres pobles.
El 23 de febrer de 1977 convocà un míting a la piscina València, on hi participaren 3.000 persones. També manté alguns enfrontaments dialèctics amb el PSOE perquè es presentà a València amb les sigles Partit Socialista Valencià. A les eleccions de 15 de juny de 1977 el PSPV decidí presentar-se en llistes separades del PSOE i això provocà la divisió del partit; Joan Enric i Vicent Garcés formaren Unitat Socialista del País Valencià com a part de la llista de la Federació de Partits Socialistes amb el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván, però l'aliança del PSC amb el PSOE desencoratjà el vot; el sector que liderava des de Catalunya Ernest Lluch proposà una plataforma electoral (el Bloc) amb el Partit Carlí Valencià i Moviment Comunista del País Valencià.
Els febles resultats electorals (USPV va obtenir el 4,6 % dels vots, un diputat i un senador, mentre que el Bloc només l'1,6 %) va provocar que ambdós sectors del país acabessin fusionant-se amb la secció valenciana del PSOE, qui a canvi integraria bona part dels seus dirigents en la direcció del partit i acceptaria part del programa establit en el Manifest.
Evolució[modifica]
Va ser el partit polític més votat del País Valencià fins l'any 1993, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987 - 1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU - UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins el 1995. Actualment l'Ajuntament de Benidorm és la institució valenciana representativa de major població on governa.
A les Corts Valencianes realitza la tasca d'oposició, junt amb Coalició Compromís i EUPV. A les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003), 38 (2007) i 33 (2011).
A diferència dels socialistes catalans del PSC, té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE, ja que el PSPV és una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit federat al PSOE.
El juliol de 2008 es presentà la ponència marc per a l'11é Congrés Nacional del partit, que proposa, entre altres mesures, canviar la denominació actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV).[1] No obstant això, el 97% dels del·legats rebutjaren aquesta proposta, i acordaren mantenir el nom de de "País Valencià" en la seua denominació.[2]
Resultats electorals[modifica]
| Eleccions | Candidat | Vots | % de vots | Escons | Posició |
|---|---|---|---|---|---|
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 | Joan Lerma | 982.567 | 51,41 | 51 | 1 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1987 | Joan Lerma | 828.961 | 41,28 | 42 | 1 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 | Joan Lerma | 860.429 | 42,85 | 45 | 1 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 | Joan Lerma | 804.463 | 33,98 | 32 | 2 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 1999 | Antoni Asunción | 768.548 | 33,91 | 35 | 2 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2003 | Joan Ignasi Pla | 874.288 | 35,95 | 35 | 2 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 | Joan Ignasi Pla | 838.987 | 34,49 | 38 | 2 |
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 | Jorge Alarte | 684.893 | 27,5 | 33 | 2 |
| Evolució del número d'escons a les Cortes Valencianes | ||||||||
| Circunscripció / Any | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| Alacant | 17 | 14 | 16 | 12 | 12 | 12 | 14 | 12 |
| Castelló | 14 | 11 | 11 | 8 | 9 | 9 | 10 | 9 |
| València | 20 | 17 | 18 | 12 | 14 | 14 | 14 | 12 |
| TOTAL | 51 | 42 | 45 | 32 | 35 | 35 | 38 | 33 |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ponència marc de l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE
- ↑ Web del PSPV-PSOE, 27/09/2008: "El plenario del Congreso aprueba por práctica unanimidad los dictámenes de las comisiones".
« Los delegados y delegadas participantes en la comisión acordaron, con el 94% de los votos, mantener la denominación de Partit Socialista del País Valencià »

