Partit de l'Esquerra Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit de l'Esquerra Europea
(en) Party of the European Left Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPEL Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialisme democràtic
comunisme
eurocomunisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 maig 2004, Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (–cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHeinz Bierbaum Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuMartin Schirdewan (2019)
Grup al Parlament EuropeuL'Esquerra en el Parlament Europeu
Parlament Europeu (2023)
27 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeuropean-left.org Modifica el valor a Wikidata

El Partit de l'Esquerra Europea (PEL per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu d'ideologia comunista, socialista democràtica i eurocomunista.[1] El partit, fundat els dies 8 i 9 de maig de 2004 a la ciutat italiana de Roma,[2] està presidit actualment per l'alemany Heinz Bierbaum i vicepresidit per l'espanyola Maite Mola, mentre que la suïssa Brigitte Berthouzoz és la tresorera.[3]

El PDE/EDP és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i té 27 diputats en el Parlament Europeu, tots ells al grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu, on també participen altres partits com l'espanyol Podem, membre de l'aliança Ara la Gent, i gran part dels partits de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica.[4]

Amb 42 partits repartits en 25 països d'Europa, formen part en la seva gran majoria del cinquè grup en nombre de representants de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 38 membres en el Grup de l'Esquerra Unida Europea, on també participen altres partits del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu o de fora de la UE com el Partit Comunista de la Federació Russa.[5]

El Partit de l'Esquerra Europea està compost per partits molt importants als seus països, com la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) de Grècia, Esquerra Unida d'Espanya, La França Insubmisa o el Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre, i d'altres més petits o extraparlamentaris com el Partit Comunista d'Àustria o el Partit de la Refundació Comunista d'Itàlia.[6]

Governança[modifica]

El PEL opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit de l'Esquerra Europea s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada el 30 de setembre de 2018 a la ciutat de Brussel·les. L'organització interna del Partit de l'Esquerra Europea es compon de sis estaments estatutaris: el Congrés, l'Assemblea General, el Consell de Presidents, el consell executiu, la Presidència i la Secretaria Política. Aquests estaments han de funcionar de manera transparent i han de ser integrats per un 50% de dones, amb l'excepció del Consell de Presidents.

Presidència[modifica]

La Presidència és l'òrgan executiu del partit, amb les funcions d'un consell d'administració en qüestions legals, financeres i administratives. Els membres són nomenats per l'Assemblea General per un període de tres anys i es compon d'un president, un número no determinat de vicepresidents i un tresorer.

Actualment, formen part de la presidència:

  • Heinz Bierbaum (president)
  • Maite Mola (primera vicepresidenta)
  • Paolo Ferrero (vicepresident)
  • Pierre Laurent (vicepresident)
  • Anna Mikkola (vicepresidenta)
  • Margarita Mileva (vicepresidenta)
  • Natassa Theodorakopoulou (vicepresidenta
  • Brigitte Berthouzoz (tresorera)

Secretaria Política[modifica]

La Secretaria Política duu a terme les decisions polítiques i de gestió dels òrgans del Partit de l'Esquerra Europea, amb les funcions d'un executiu en cap. Està dirigit per un coordinador i tots els membres són triats d'acord amb la proposta realitzada pel consell de presidents i del Consell Executiu.

Actualment, formen part de la Secretaria Política:

  • Vincent Boulet
  • Attila Vajnai
  • Inger V. Johansen
  • Jose Luis Centella
  • Marisa Matias
  • Waltraud Fritz-Klackl

Consell Executiu[modifica]

El Consell Executiu està format pels membres de la Presidència i altres membres elegits sobre la base d'una clau de distribució de dues persones de cada partit membre pel congrés amb una quota femenina del 50%. El Consell es reuneix almenys dues vegades l'any i, de manera extraordinària, arran de la sol·licitud d'un partit membre o qualsevol òrgan del partit.

El Comitè executiu executa les decisions sobre la base de les directrius del Congrés i de l'Assemblea General, d'acord amb el Consell de Presidents, així com altres funcions d'organització dels espais de participació, i adopció les normes que regulen el seu propi treball, així com les que regulen el treball de la secretaria. També és l'encarregat de crear els grups de treball permanents o temporals establerts pels òrgans del partit.

Consell de Presidents[modifica]

El Consell de Presidents està compost pels presidents de tots els partits membre, la presidència del Partit de l'Esquerra Europea i aquells presidents d'espais que decideixin convidar, i es reuneix una vegada l'any en sessió ordinària. El Consell té dret a iniciativa i dret d'oposició en qüestions polítiques que es considerin rellevants enfront del Consell Executiu, i és qui decideix l'entrada de nous partits al PEL.

Assemblea General[modifica]

L'Assemblea General està formada per membres del comitè executiu i els membres del consell de presidents. En convocar l'Assemblea, la junta executiva pot decidir incloure altres delegats dels partits membres, però s'ha de respectar el principi de representació igualitària de totes les parts. Aquesta reunió es fa una vegada l'any, amb l'excepció dels anys que es convoqui el Congrés.

L'Assemblea General té com a competències tècniques la modificació dels estatuts, el nomenament i destitució de membres dels òrgans executius, l'aprovació dels pressupostos, la dissolució del partit i l'expulsió d'un membre entre d'altres, i com a polítiques la determinació de les polítiques entre cada congrés, l'adopció del programa anual del partit, determinar la plataforma política i estratègia, així com debats polítics de rellevància.

Congrés[modifica]

El Congrés del Partit de l'Esquerra Europea està format per 12 delegats de cada partit, amb dret a veu i vot, així com a representants de les organitzacions observadores, membres dels òrgans executius i convidats, només amb dret a veu. El Congrés té tots els poders de l'Assemblea General a més d'escollir el president del partit, els vicepresidents (segons un principi de rotació) i el tresorer (a proposta del Consell Executiu), així com escollir a la Junta Executiva, formada per dos membres de cada partit, i escollir a un mínim de tres auditors. La seva celebració és cada tres anys en sessió ordinària i en sessió extraordinària, a petició d'un 25% dels delegats.

Membres[modifica]

El Partit de l'Esquerra Europea defineix als seus estatuts que l'associació no té un límit de membres, però si un mínim de tres, i diversos tipus de filiació de partits polítics: membres de ple dret, membres col·laboradors i membres socis. També existeixen els membres individuals, no afiliats a cap partit membre.[7]

Membres de ple dret[modifica]

El Partit de l'Esquerra Europea té 26 partits membres de ple dret de 18 estats de la Unió Europea i de 4 de la resta d'Europa.[6]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Àustria Àustria Partit Comunista d'Àustria Kommunistische Partei Österreichs KPO
0 / 19
Belarús Belarús Partit de l'Esquerra Belarús «Un Món Just» Беларуская партыя левых «Справядлівы сьвет»

Белорусская партия левых «Справедливый мир»

Fora de l'UE
Bèlgica Bèlgica Partit Comunista Valònia-Brussel·les Parti Communiste Wallonie-Bruxelles PC
0 / 21
Bulgària Bulgària Esquerra Búlgara Българската левица

Bǎlgarskata levitsa

BL
0 / 17
Croàcia Croàcia Front de Treballadors Radnička fronta RF
0 / 12
Txèquia Txèquia L'Esquerra Levice
0 / 21
Dinamarca Dinamarca Aliança Roja-Verda Enhedslisten - De Rød-Grønne
1 / 14
Estònia Estònia Partit de l'Esquerra Unida d'Estònia Eestimaa Ühendatud Vasakpartei
0 / 7
Finlàndia Finlàndia Partit Comunista de Finlàndia Suomen kommunistinen puolue SKP
0 / 14
França França Partit Comunista Francès Parti Communiste Français PCF
0 / 79
Alemanya Alemanya L'Esquerra Die Linke
5 / 96
Grècia Grècia Coalició de l'Esquerra Radical Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς - Προοδευτική Συμμαχία

Sinaspismós Rizospastikís Aristerás - Proodeftikí Simachía

Syriza
5 / 21
Hongria Hongria Partit Obrer Hongarès 2006 Magyarországi Munkáspárt 2006
0 / 21
Itàlia Itàlia Partit de la Refundació Comunista Partito della Rifondazione Comunista PRC
0 / 76
Luxemburg Luxemburg L'Esquerra Déi Lénk DL
0 / 6
Moldàvia Moldàvia Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia Partidul Comuniştilor din Republica Moldova PCRM Fora de l'UE
Portugal Portugal Bloc d'Esquerra Bloco de Esquerda BE
2 / 21
Romania Romania Partit Socialista Romanès Partidul Socialist Român PSR
0 / 33
Eslovènia Eslovènia L'Esquerra Levica
0 / 8
Espanya Espanya Esquerra Unida Izquierda Unida IU
2 / 59
Partit Comunista d'Espanya Partido Comunista de España PCE
 Suïssa Partit del Treball Suís Partei der Arbeit der Schweiz

Parti Suisse du Travail - Parti Ouvrier et Populaire

Partito Comunista

Partida Svizra da la Lavur

PAS

PST

PC

PSL

Fora de l'UE
Turquia Turquia Partit d'Esquerra SOL Parti SOL Fora de l'UE
Regne Unit Regne Unit Unitat d'Esquerra Left Unity Fora de l'UE

Membres observadors[modifica]

A més, formen part com a col·laboradors o socis del Partit de l'Esquerra Europea un total de 17 partits de 10 estats de la Unió Europea i de 2 de la resta d'Europa.[6]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Bèlgica Bèlgica Moviment Demà Mouvement Demain MD
0 / 21
Xipre Xipre Partit Progressista del Poble Treballador Ανορθωτικό Κόμμα Εργαζόμενου Λαού

Emekçi Halkın İlerici Partisi

AKEL
2 / 6
Xipre del Nord Xipre del Nord Partit de Xipre Nou Yeni Kıbrıs Partisi YKP Fora de l'UE
Partit de Xipre Unit Birleşik Kıbrıs Partisi BKP Fora de l'UE
Txèquia Txèquia Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia Komunistická strana Čech a Moravy KSČM
1 / 14
Finlàndia Finlàndia Aliança d'Esquerra Vasemmistoliitto
1 / 21
Eslovàquia Eslovàquia Partit Comunista d'Eslovàquia Komunistickà Strana Slovenska KSS
0 / 14
Espanya Espanya Sortu Sortu
1 / 59
França França Esquerra Republicana i Socialista Gauche Républicaine et Socialiste GRP
1 / 79
La França Insubmisa La France Insoumise FI
5 / 79
Itàlia Itàlia Esquerra Italiana Sinistra Italiana SI
0 / 76

Membres socis[modifica]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Àustria Àustria El Canvi Der Wandel
0 / 19
França França Junts! Ensemble!
0 / 79
República i Socialisme République et Socialisme
0 / 79
Alemanya Alemanya Esquerra Marxista Marxistische Linke
0 / 96
Hongria Hongria L'Esquerra - Partit Radical d'Esquerra Táncsics - Radikális Balpárt Táncsics
0 / 21
Escòcia Escòcia Esquerra Democràtica Escocesa Democratic Left Scotland DLS Fora de l'UE

Referències[modifica]

  1. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 21 agost 2021].
  2. Hudson, Kate. La Nova Esquerra Europea: un socialisme per al segle XXI? (en anglès). Springer, 2012-06-19, p. 46. ISBN 978-1-137-26511-1. 
  3. «Organs rectors» (en anglès). Partit de l'Esquerra Europea. [Consulta: 21 agost 2021].
  4. «Eurodiputats del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juny 2021].
  5. «Membres del Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 23 gener 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Els nostres partits» (en anglès). Partit de l'Esquerra Europea. [Consulta: 21 agost 2021].
  7. «Estatuts del Partit Demòcrata Europeu» (DOC) (en francès). Autoritat per als partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 29-11-2019. [Consulta: 28 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]