Partit de la Revolució Democràtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit de la Revolució Democràtica
Partido de la Revolución Democrática
President Jesús Zambrano
Secretari general Dolores Padierna
Fundació 5 de maig de 1989 (1989-05-05)
Fusió de Partit Mexicà Socialista, Partit Mexicà dels Treballadors, Partit Socialista Unificat de Mèxic, Partit Patriòtic Revolucionari, Moviment Revolucionari del Poble, Partit Socialista dels Treballadors.
Seu Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic,
Mèxic Mèxic
Publicació oficial La Fuerza del Sol (La força del sol)
Ideologia Esquerra, socialdemocràcia, socialisme, progressisme
Afiliació internacional Internacional Socialista, Fòrum de São Paulo, Coordinació Socialista Llatinoamericana, Conferència Permanent de Partits Polítics d'Amèrica Llatina
Cambra de diputats
Cambra de senadors
Governadors
Lloc web
Lloc oficial

El Partit de la Revolució Democràtica (en castellà, Partido de la Revolución Democrática, PRD), és un dels tres partits polítics més importants de Mèxic. És un partit d'esquerra.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'ambient polític i democràtic de Mèxic va començar a canviar el començament de la dècada dels vuitanta. El país estava experimentant un descontentament amb els governs successius del Partit Revolucionari Institucional (PRI), i fins i tot, algunes figures prominents d'aquest partit se'n van separar, com ara Cuauhtémoc Cárdenas. Mèxic estava experimentat una grau crisi econòmica, causada per errors administratius, i sobretot per la crisi petroliera mundial. El Terratrèmol de Mèxic de 1985, un dels més forts de la història de Mèxic, on van morir més de 10.000 persones, va sacsejar a la societat: el govern va donar una resposta massa tard i inadequada, raó per la qual la societat mateixa va organitzar reeixidament les taques de rescat, dirigides per intel·lectuals d'esquerra prominents del país. Aquest esdeveniment va representar un desvetllament de la consciència ciutadana i de la necessitat d'un canvi.

Les eleccions presidencials de 1988[modifica | modifica el codi]

Per a les eleccions presidencials de 1988, Cuauhtémoc Cárdenas, fill del expresident Lázaro Cárdenas, potser el més famós i estimat dels presidents mexicans del segle XX, es va postular com a candidat d'oposició. Cuauhtémoc es va convertir ràpidament en una figura molt popular, i va guanyar la simpatia de gran part del poble, sobretot d'aquells que volien un govern veritablement social-demòcrata. Per primera vegada en la història del segle XX de Mèxic, Cuauhtémoc va ser el primer candidat d'oposició a omplir el Zócalo, la plaça principal del país, amb simpatitzants.

El dia de les eleccions, el 6 de juliol, 1988, el sistema de còmput, "va caure", i encara que certs sondejos i enquestes declaraven que Cárdenas era el guanyador, el candidat del PRI, Carlos Salinas de Gortari, va ser oficialment declarat guanyador per la Secretaria de Governació, l'institut que estava encarregat del procés electoral. Encara que aquestes eleccions són molt controvertibles, i alguns declaren que el candidat del PRI guanyaria legalment, l'expressió se cayó el sistema, es va convertir en una frase col·loquial per a referir-se al frau electoral.

Cárdenas gaudia de un gran suport ciutadà. Es van organitzar marxes amb milers de persones encapçalades per Cárdenas mateix. Fins i tot, els candidats del Partit Acció Nacional (PAN), Manuel Clouthier, i Rosario Ibarra, del Partit Revolucionari dels Treballadors, es van unir a les marxes pro-democràcia organitzades per Cárdenas i els seus seguidors.

Creació del partit[modifica | modifica el codi]

Cercant una via pacífica per a resoldre el descontentament de la ciutadania pel suposat frau electoral, Cárdenas va decidir formar un nou partit polític, el Partit de la Revolució Democràtica el 5 de maig, 1989. Aquest partit va rebre el suport de dissidents del PRI i de l'extint Partit Mexicà Socialista.

El partit com a força política[modifica | modifica el codi]

Andrés Manuel López Obrador

Amb el creixement econòmic promogut pel nou president de la nació, Carlos Salinas, el PRI es va fer d'un nou vigor. El PAN també es va fer de més suport dels ciutadans. Així, el Partit de la Revolució Democràtica es convertiria en la tercera força política del país. Per a les eleccions del 1994 i 2000 Cárdenas va obtenir el tercer lloc, amb menys del 20% dels vots.

El Districte Federal Mexicà, com a capital federal, no pertany a un estat sinó a tots els estats de la federació, raó per la qual, històricament, els seus caps de govern eren designats directament pel president de la república. Les demandes per més autonomia es van consolidar el 1997, i per primera vegada, els ciutadans del Districte Federal van elegir al cap de govern i als membres d'una Assemblea Legislativa. En aquestes eleccions, i en les eleccions subsegüents, el PRD va obtenir el suport quasi complet dels ciutadans: una enorme majoria dels diputats de l'Assemblea Legislativa són del PRD. El 1997, Cárdenas es convertiria en el primer cap de govern del Districte Federal electe per via electoral. El 2000, hi seria electe Andrés Manuel López Obrador, també del PRD. El 2005, López Obrador va renunciar i es va presentar com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006, que es van realitzar el 2 de juliol. El resultat d'aquestes eleccions va afavorir al candidat del PAN per només el 0,57% i López Obrador ha decidit impuganar el resultat i va acusar a l'Institut Federal Electoral de frau. En no presentar prou evidència, el Tribunal Federal Electoral va rebujtar les impugnacions i va declarar Felipe Calderón com a guanyador de les eleccions i presidente electe. Curiosament, el PRD, que era la tercera força política en nombre de seients al Congrés de la Unió, en les eleccions parlamentàries que es van realitzar simultàniament, es va consolidar com la segona força política del país, duplicant el nombre de seients a amdues cambres del Congrés.

Després de la decisió del Tribuanl, López Obrador va "enviar al diable" les institucions i va declarar la intenció de formar un govern paral·lel "legítim". Els seus simpatitzants van tancar les principals avingudes de la ciutat de Mèxic i les autopistes d'entrada, i van acampar a la plaça central per 5 setmanes. També va convocar els seus simpatitzants el 16 de setembre, diada nacional de Mèxic, a la plaça central de la capital, per celebrar una "Convenció Nacional Democràtica". Per mitjà d'una votació a mà alçada, aquesta convenció el va elegir "president legítim de Mèxic", basant-se en la seva interpretació de l'article 39 de la constitució mexicana que estalbeix que el poble té el dret de canviar la forma de govern de la nació.

No obstant el suport del que gaudeix López Obrador, no ha estat lliure de crítiques. Molts opositors consideren que la seva política és més populista que no pas socialista, i que ha incrementat indiscriminadament el deute del Districte Federal per a finançar els seus projectes, com ara la construcció d'una autopista elevada sobre l'Anell Perifèric de la ciutat. Alguns membres del seu equip de treball, com ara el secretari de finances, van ser acusats de corrupció. També va ser criticat per utilitzar recursos del pressupost del Districte Federal per a crear còmics polítics: historietes il·lustrades sobre els "complots" del president de la República, aliat amb el expresident Carlos Salinas, en contra seva.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]