Partit dels i les Comunistes de Catalunya
 |
Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat. Ajudeu a millorar aquest article afegint-hi referències que demostrin que es tracta d'un tema que ha rebut cobertura significativa per part de fonts fiables i independents del subjecte. En cas contrari, l'article o part no referenciada podria entrar en un procés d'esborrament o fusió amb un article més genèric. Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi: {{subst:Recordatori admissibilitat|Partit dels i les Comunistes de Catalunya}}--~~~~ |
| Partit dels i les Comunistes de Catalunya | |
| Partit polític | Partit dels i les Comunistes de Catalunya |
| Any fundació | 1982 |
| Ideologia | Marxisme-leninisme |
| Ideologia envers Europa | Europeista-Comunista |
| Membre de | Esquerra Unida i Alternativa. Partits comunistes i obrers. |
| Ámbit | Catalunya |
| Seu Central | Av. Portal del Angel 42, 2n |
| Secretari General | Joan Josep Nuet |
| Afiliats | 1500 |
| Web del partit | www.pcc.cat |
El Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) es un partit polític català de d'ideologia comunista. Va sorgir al 1982 després d'una escisió del sector prosoviètic, oposat a l'eurocomunisme, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El seu eslogan es "Pau, Treball i Autodeterminació". El seu diari mensual es Avant i la seva organització juvenil CJC-Joventut Comunista També impulsa la Fundació Pere Ardiaca.
[modifica] Història
El partit es creà d'una escissió prosoviètica del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, el 1982.
L'escissió es produí arran del Congrés del PSUC de gener de 1981, les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosoviètic Pere Ardiaca, que el 1936 era membre del Partit Comunista de Catalunya quant aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit. La supeditació del PSUC al Partit Comunista d'Espanya facilità el boicot dels eurocomunistes, i Ardiaca fou destituït el juliol del mateix any. La creixent oposició dins el PSUC va provocar que Ardiaca fos expulsat del partit al darrer mes de 1981, acusat de fraccionalista. El sector prosoviètic va deixar llavors el PSUC, i l'abril de 1982 es va constituir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca fou elegit president.
El 1987 el PCC va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya, tot i que se'n va separar poc després.
El projecte del PCC és el Front d'Esquerres, que es tradueix en l'organització del poder popular, als àmbits cultural, econòmic, social i polític, vertebrant la societat civil alternativa, transformadora en la perspectiva socialista.
És el principal partit comunista de Catalunya. Al 2006 dos dels seus dirigents (Jordi Miralles i Mercè Civit) foren elegits com a diputats al parlament de Catalunya per la coalició ICV-EUiA, i Joan Josep Nuet, com a senador d'aquesta coalició.
Actualment el PCC participa a Esquerra Unida i Alternativa, essent l'organització amb més militants dins el moviment polític i social que representa EUiA. L'enfortiment i reorganització del PCC ha comportat a la coalició una presència territorial important, fonamental en la creació de desenes d'assembles sectorials i territorials d'EUiA ( aconseguint que EUIA-ICV estigui present al 90% de la població a les eleccions municipals del 27 de maig del 2007). Fet que comporta que EUiA augmenti considerablement (prop del centenar) el número de regidors arreu de Catalunya.
El seu òrgan d'expressió és l'Avant, i celebra anualment un festival, la Festa d'Avant. Els himnes del Partit dels Comunistes de Catalunya són La Internacional i Els Segadors.
