Partit Socialista (França)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit socialista francès)
Infotaula d'organitzacióPartit Socialista
(fr) Parti Socialiste Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPS Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Indústriaactivitats d'organitzacions polítiques Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia
social ecology (en) Tradueix
socioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra
esquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaautre personne morale de droit privé (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 maig 1969, Alfortville Modifica el valor a Wikidata
FundadorFrançois Mitterrand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança Progressista
Internacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membres60.000 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (–2018)
PresidènciaOlivier Faure (2018–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsYoung Socialist Movement (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparti-socialiste.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: partisocialiste Twitter (X): partisocialiste Instagram: partisocialiste Telegram: partisocialiste Youtube: UCo7xGEOV-RfxOAxRfhlR3Ww Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Història[modifica]

El Partit Socialista va ser fundat l'any 1905 amb el nom de Secció Francesa de la Internacional Obrera (Section Française de l'Internationale Ouvrière, en francès, més conegut per l'acrònim SFIO), en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de França. Hi destacaren, particularment, el Partit Socialista de França de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Partit Socialista Francès, dirigit per Jean Jaurès. La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s'hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l'assassinat del qual (juliol del 1914) el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra.

La reacció a aquest fet i la Revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l'organització se n'escindís i fos creat el Partit Comunista Francès. El 1934 la SFIO s'alià amb radicals i comunistes en el Front Popular (1936-38), que portà a la presidència Léon Blum. El 1939 els parlamentaris socialistes votaren novament els crèdits de guerra i els plens poders per al mariscal Henri Philippe Pétain. En instaurar-se la França de Vichy, el partit es dislocà i s'obrí un llarg període de crisi, accentuat per la defensa que feu de l'OTAN, la seva posició sobre la guerra d'Algèria i el suport que donà al general Charles de Gaulle. El 1960 se n'escindí el Parti Socialiste Unifié i, a partir del 1968, s'obrí un període de discussió entre els corrents socialistes, que a la llarga els conduiria a la refundació.

Aquesta es produiria l'any 1969 (des d'aleshores s'anomenaria Partit Socialista), quan en el Congrés d'Épinay-sur-Seine es van fusionar el Parti Socialiste (SFIO) i diverses agrupacions i clubs socialistes. Hi fou escollit François Mitterrand com a primer secretari d'un partit socialista renovat, que l'any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals.

En les eleccions presidencials del 1974, François Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les eleccions presidencials del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any.

Es va veure afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila (Lionel Jospin, Jean-Pierre Chevènement, Laurent Fabius, Michel Rocard), i el partit perdé força en les diverses consultes electorals celebrades des del 1983, de manera que el 1986 passà a l'oposició. Bé que tornà al poder el 1988 de la mà de Lionel Jospin, el deteriorament de l'economia i les acusacions de corrupció sobre diversos dirigents socialistes provocaren el pitjor resultat en la història del partit en les eleccions legislatives del 1993, en les quals passà de 252 a 70 escons.

Al gener del 1996 morí François Mitterrand, President de la República francesa pel Parti Socialiste del 1981 al 1995. En les eleccions del maig-juny del 1997 a l'Assemblea Nacional, el PS aconseguí 240 escons i Lionel Jospin fou nomenat primer ministre en substitució d'Alain Juppé. Al juny del 1997, el Tribunal Correccional de Lió condemnà l'exprimer secretari dels socialistes, Henri Emmanuelli, a 18 mesos de presó per complicitat i encobriment en tràfic d'influències en un sumari relacionat amb el finançament il·legal del PS a Marsella, tot i que no ingressà a la presó.

Des de 1997 a 2008, l'alcalde de Tulle i diputat François Hollande (parella de Segolène Royal) en va ser el primer secretari, en substitució de Lionel Jospin, que ocupà aquest càrrec de 1995 a 1997.

Les eleccions regionals del març del 1998 donaren la victòria a les candidatures d'esquerra (moltes encapçalades per dirigents del PS), que sumaren el 36,8% dels vots. Al juny del 1999 se celebraren eleccions al Parlament Europeu, a les quals el PS concorregué en coalició amb el Mouvement des Citoyens i el Parti Radical de Gauche, amb el resultat del 22% dels vots. Lionel Jospin obrí camí a la setmana laboral de 35 hores, treballà per l'adopció de l'euro a França sense imposar polítiques econòmiques de forta austeritat i continuà la política del seu predecessor de privatització de les empreses públiques, fet que li costà fortes crítiques per part dels seus socis de coalició.

A les eleccions legislatives del 2002, el PS obtingué 142 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional francesa. Aquest resultat suposà que el Partit Socialista passés a l'oposició.

Situació actual[modifica]

La primera secretària del partit és, des de 2018, Olivier Faure. El càrrec s'escolleig per votació dels militants en dues rondes, a la primera s'escullen els dos candidats més votats, que són els únics que es poden presentar a la segona.

En 2023, el Partit Socialista té :

  • 31 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional ;
  • 64 escons al Senat, dels 348 que constitueixen aquesta cambra.

Primers secretaris[modifica]

Aquesta és la llista dels primers secretaris del PS:

Inici Fi Primer secretari
1969 1971 Alain Savary
1971 1981 François Mitterrand
1981 1988 Lionel Jospin
1988 1992 Pierre Mauroy
1992 1993 Laurent Fabius
1993 1994 Michel Rocard
1994 1995 Henri Emmanuelli
1995 1997 Lionel Jospin
1997 2008 François Hollande
2008 2012 Martine Aubry
2012 2014 Harlem Désir
2014 2017 Jean-Christophe Cambadélis
2017 2018 Rachid Temal
2018 Olivier Faure

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialista