Pasífae (satèl·lit)
|
Descobriment
|
|
|---|---|
| Descobert per | P. J. Melotte |
| Data de descobriment | 27 de gener de 1908 |
| Periapsi | 16,980,250 km[1] |
| Apoapsis | 31,209,300 km[1] |
| Radi orbital mitjà | 24,094,770 km[1] |
| Excentricitat | 0.2953[1] |
| Període orbital | 764.082032 d (2.092 a)[1] |
| Velocitat orbital mitjana | 2.242 km/s |
| Inclinació | 145.24° (respecte l'eclíptica) 143.04° (respecte l'equador jovià)[1] |
| Satèl·lit de | Júpiter |
|
Característiques físiques
|
|
| Radi mitjà | 30 km[2] 18? km[3] |
| Àrea de superfície | ~11,300 km² |
| Volum | ~113,000 km³ |
| Massa | 3.0×1017 kg |
| Densitat mitjana | 2.6 g/cm³[2] |
| Gravetat a la superfície equatorial |
~0.022 m/s2 (0.002 g) |
| Velocitat d'escapament | ~0.036 km/s |
| Albedo | 0.04 [2] 0.10[3] |
| Temperatura | ~124 K |
Pasífae, (en grecΠασιφάη), és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter. Va ser descobert l'any 1908 per l'astrònom Philibert Jacques Melotte[4][5] i anomenada després Pasífae, la qual, segons la mitologia grega era l'esposa de Minos i mare del Minotaure.
Va ser observada per primera vegada al Royal Greenwich Observatory', la nit del 28 de febrer del 1908. Va rebre la designació provisional de 1908 CJ, ja que no era gaire clar si es tractava d'un asteroide o un satèl·lit de Júpiter.[6]
Aquest satèl·lit de Júpiter no va rebre el seu nom actual fins el 1975;[7] abans d'això, se l'anomenava simplement Júpiter VIII o de vegades, Posidó[8] between 1955 and 1975.
Òrbita[modifica]
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Pasífae orbit Júpiter en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. Auest satèl·lit dóna del nom a el grup de Pasífae, un grup de satèl·lits jovians que orbita el planeta més gran del sistema solar a distàncies d'entre 22,8 i 24,1 milions de quilòmetres, i una inclinació d'entre 144,5º i 144,5º.[9] Els elements orbitals són del Gener de l'any 2000.[1] Aquests paràmetres orbitals canvien constantment degut a les pertubarcons solars i planetàries. El diagtrama il·lustra l'òrbita de pasífae compara amb els altres satèl·lits del grup. L'excentricitat està representada pels segemnts grocs They are continuously changing due to Solar and planetary perturbations. The diagram illustrates its orbit in relation to other retrograde irregular satellites of Jupiter. The eccentricity of selected orbits is represented by the yellow segments (extending from the pericentre to the apocentre). The outermost regular satellite Callisto is located for reference. També se sap que Pasífae esta en una ressonància secular amb Júpiter [10]
Característiques físiques[modifica]
Amb un diàmetre estimat d'uns 58 km, Pasífae els el satèl·lit retrògrad més gran, i el tercer satèl·lit irregular més gran després d'Himalia i Elara.
Mesuraments espectroscòpics idiquen que Pasífae és, espectralment seblant a alguns asteroides. Es creu que aquest satèl·lit té el seu origen en un asteroide capturat per Júpiter.[11][12]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Jacobson, R. A.. «Les òrbites dels satèl3Lits jovians exteriors». Astronomical Journal, vol. 120, 2000, p. 2679–2686. DOI: 10.1086/316817.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Paràmetres físics dels satèl·lits planetaris». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
- ↑ 3,0 3,1 Williams, Dr. David R.. «Fulla nformativa dels satèl·lits jovians». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
- ↑ Melotte, P. J.. «Descobriment del vuitè satèl·lit de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 68, 6, 1908, p. 456–457.
- ↑ Perrine, C. D.. «Observcions recents del objecte mòbil al costat de Júpiter». Harvard College Observatory Bulletin, vol. 20, June 1908, p. 184–185.
- ↑ Cowell, P. H.. «Notes del descobriment de l'objecte mòbil de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 68, 1908, p. 373.
- ↑ IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter 1974 October 7 (naming the moon)
- ↑ Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4.
- ↑ Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; and Porco, C. C.; Jupiter's Outer Satellites and Trojans, in El planeta Júpiter; Satèl·lits i magnetosfera edited by Fran Bagenal, Timothy E. Dowling, William B. McKinnon, Cambridge Planetary Science, Vol. 1, Cambridge, UK: Cambridge Univhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pas%C3%ADfae_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)&action=submitersity Press, ISBN 0-521-81808-7, 2004, pp. 263-280
- ↑ Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm
- ↑ Brown, M. E.. «Espectroscopia pròxima a l'infrarroig dels satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal. The American Astronomical Society, vol. 119, 2000, p. 977. DOI: 10.1086/301202.
- ↑ Sheppard, S. S.; and Jewitt, D. C.; An Abundant Population of Small Irregular Satellites Around Jupiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
