Pasífae (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pasífae
Descobriment
Descobert per P. J. Melotte
Data de descobriment 27 de gener de 1908
Periapsi 16,980,250 km[1]
Apoapsis 31,209,300 km[1]
Radi orbital mitjà 24,094,770 km[1]
Excentricitat 0.2953[1]
Període orbital 764.082032 d (2.092 a)[1]
Velocitat orbital mitjana 2.242 km/s
Inclinació 145.24° (respecte l'eclíptica)
143.04° (respecte l'equador jovià)[1]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Radi mitjà 30 km[2]
18? km[3]
Àrea de superfície ~11,300 km²
Volum ~113,000 km³
Massa 3.0×1017 kg
Densitat mitjana 2.6 g/cm³[2]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0.022 m/s2 (0.002 g)
Velocitat d'escapament ~0.036 km/s
Albedo 0.04 [2]
0.10[3]
Temperatura ~124 K

Pasífae, (en grecΠασιφάη), és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter. Va ser descobert l'any 1908 per l'astrònom Philibert Jacques Melotte[4][5] i anomenada després Pasífae, la qual, segons la mitologia grega era l'esposa de Minos i mare del Minotaure.

Va ser observada per primera vegada al Royal Greenwich Observatory', la nit del 28 de febrer del 1908. Va rebre la designació provisional de 1908 CJ, ja que no era gaire clar si es tractava d'un asteroide o un satèl·lit de Júpiter.[6]

Aquest satèl·lit de Júpiter no va rebre el seu nom actual fins al 1975;[7] abans d'això, se l'anomenava simplement Júpiter VIII o de vegades, Posidó[8] between 1955 and 1975.

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Els satèl·lits retrògrads i irregulars de Júpiter

Pasífae orbit Júpiter en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. Aquest satèl·lit dóna del nom a el grup de Pasífae, un grup de satèl·lits jovians que orbita el planeta més gran del sistema solar a distàncies d'entre 22,8 i 24,1 milions de quilòmetres, i una inclinació d'entre 144,5º i 144,5º.[9] Els elements orbitals són del Gener de l'any 2000.[1] Aquests paràmetres orbitals canvien constantment degut a les pertubarcons solars i planetàries. El diagtrama il·lustra l'òrbita de pasífae compara amb els altres satèl·lits del grup. L'excentricitat està representada pels segemnts grocs They are continuously changing due to Solar and planetary perturbations. The diagram illustrates its orbit in relation to other retrograde irregular satellites of Jupiter. The eccentricity of selected orbits is represented by the yellow segments (extending from the pericentre to the apocentre). The outermost regular satellite Callisto is located for reference. També se sap que Pasífae està en una ressonància secular amb Júpiter [10]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Amb un diàmetre estimat d'uns 58 km, Pasífae els el satèl·lit retrògrad més gran, i el tercer satèl·lit irregular més gran després d'Himalia i Elara.

Mesuraments espectroscòpics idiquen que Pasífae és, espectralment seblant a alguns asteroides. Es creu que aquest satèl·lit té el seu origen en un asteroide capturat per Júpiter.[11][12]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Jacobson, R. A.. «Les òrbites dels satèl3Lits jovians exteriors». Astronomical Journal, vol. 120, 2000, pàg. 2679–2686. DOI: 10.1086/316817.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Paràmetres físics dels satèl·lits planetaris». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
  3. 3,0 3,1 Williams, Dr. David R. «Fulla nformativa dels satèl·lits jovians». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
  4. Melotte, P. J.. «Descobriment del vuitè satèl·lit de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 68, 6, 1908, pàg. 456–457.
  5. Perrine, C. D.. «Observcions recents del objecte mòbil al costat de Júpiter». Harvard College Observatory Bulletin, vol. 20, June 1908, pàg. 184–185.
  6. Cowell, P. H.. «Notes del descobriment de l'objecte mòbil de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 68, 1908, pàg. 373.
  7. IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter 1974 October 7 (naming the moon)
  8. Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4. 
  9. Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; and Porco, C. C.; Jupiter's Outer Satellites and Trojans, in El planeta Júpiter; Satèl·lits i magnetosfera edited by Fran Bagenal, Timothy E. Dowling, William B. McKinnon, Cambridge Planetary Science, Vol. 1, Cambridge, UK: Cambridge Univhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pas%C3%ADfae_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)&action=submitersity Press, ISBN 0-521-81808-7, 2004, pp. 263-280
  10. Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. [enllaç sense format] http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm
  11. Brown, M. E.. «Espectroscopia pròxima a l'infrarroig dels satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal. The American Astronomical Society, vol. 119, 2000, pàg. 977. DOI: 10.1086/301202.
  12. Sheppard, S. S.; and Jewitt, D. C.; An Abundant Population of Small Irregular Satellites Around Jupiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263